![\"\"](\"https:\/\/globalpacta.com\/wp-content\/uploads\/2020\/01\/Ocupacion-ilegal.jpg\")
<\/p>\n<\/div>
Davant d\u2019una ocupaci\u00f3 il\u00b7legal i, per tant, sense consentiment, d\u2019un immoble de la nostra propietat, les respostes legals que actualment ofereix el nostre ordenament jur\u00eddic s\u00f3n: (i) la tutela sum\u00e0ria de la possessi\u00f3 i (ii) el delicte d\u2019usurpaci\u00f3. El primer \u00e9s un procediment que es seguir\u00e0 davant la jurisdicci\u00f3 civil, mentre que el segon implicar\u00e0 l\u2019inici d’un procediment penal.<\/p>\n
PROTECCI\u00d3 EN VIA CIVIL<\/u><\/strong><\/p>\n TUTELA SUMARIA DE LA POSSESSI\u00d3 (art. 250.1.4\u00ba LEC)<\/strong><\/p>\n La Llei 5\/2018, d\u201911 de juny, va modificar diversos articles de la LEC amb la finalitat d\u2019agilitzar la resposta judicial davant l\u2019ocupaci\u00f3 il\u00b7legal d\u2019habitatges i va introduir el proc\u00e9s per a la tutela sum\u00e0ria de la possessi\u00f3. El seu prop\u00f2sit era actualitzar l\u2019interdicte de recobrar la possessi\u00f3, permetent una recuperaci\u00f3 immediata de l\u2019habitatge ocupat il\u00b7legalment<\/strong>. Abans de la reforma de 2018, els ocupes es perseguien mitjan\u00e7ant el judici de desnonament per precari (art. 250.1.2\u00ba LEC).<\/p>\n Les notes caracter\u00edstiques<\/strong> d\u2019aquest procediment s\u00f3n:<\/p>\n – La demanda ha de presentar-se, per mitj\u00e0 de procurador i signada per advocat, davant el Jutjat de Primera Inst\u00e0ncia del municipi on est\u00e0 ubicat l\u2019habitatge que ha estat il\u00b7legalment ocupat<\/strong>\u00a0i la possessi\u00f3 del qual l\u2019actor pret\u00e9n recuperar.<\/p>\n – \u00c9s un procediment especial i sumari<\/strong> que s\u2019ha de tramitar com a Judici Verbal. Conseq\u00fcentment, la sent\u00e8ncia que finalment es dicta no t\u00e9 \u00abefectes de cosa jutjada material<\/em><\/em>\u00bb i, per tant, es pot discutir sobre el fons de l\u2019assumpte en un judici posterior.<\/p>\n – L’objecte<\/strong> del procediment est\u00e0 limitat a la reclamaci\u00f3 de la possessi\u00f3 de b\u00e9ns immobles que tenen la consideraci\u00f3 d\u2019habitatge, de manera que estan exclosos, per exemple, els locals de negoci.<\/p>\n – La legitimaci\u00f3 activa<\/strong> (\u00e9s a dir, qui pot interposar la demanda) correspon a la persona f\u00edsica propiet\u00e0ria o posse\u00efdora leg\u00edtima que es veu privada de la possessi\u00f3 de l\u2019habitatge per l\u2019ocupaci\u00f3 il\u00b7legal i a determinades persones jur\u00eddiques que es troben en aquesta mateixa situaci\u00f3 (concretament, entitats sense \u00e0nim de lucre amb dret a posseir l\u2019habitatge i entitats p\u00fabliques propiet\u00e0ries o posse\u00efdores leg\u00edtimes d\u2019habitatge social). Per exemple, les entitats financeres i les empreses immobili\u00e0ries s\u00f3n persones jur\u00eddiques que no estan previstes expressament a la Llei i, per tant, no poden iniciar un proc\u00e9s de tutela sum\u00e0ria de la possessi\u00f3 per recuperar un habitatge ocupat.<\/p>\n – La legitimaci\u00f3 passiva<\/strong> (\u00e9s a dir, contra qui es pot dirigir la demanda) recau als els ocupants il\u00b7legals de l\u2019habitatge. La Llei permet a l\u2019actor dirigir la demanda contra \u00abels ignorats ocupants<\/em>\u00bb d\u2019aquell perqu\u00e8, en aquests casos, \u00e9s molt probable que el propietari o posse\u00efdor leg\u00edtim desconegui la seva identitat.<\/p>\n – El termini de qu\u00e8 es disposa per presentar la demanda \u00e9s d’1 any<\/strong>, a comptar des de la privaci\u00f3.<\/p>\n Un altre avantatge d\u2019aquest procediment, de gran import\u00e0ncia a la pr\u00e0ctica, \u00e9s la possibilitat que el demandant sol\u00b7liciti a l\u2019escrit de demanda el lliurament de la possessi\u00f3 de l\u2019habitatge i el Tribunal l\u2019ordeni<\/strong> si els ocupants no aporten t\u00edtol justificatiu de la seva situaci\u00f3 possess\u00f2ria en un termini breu, de 5 dies.<\/p>\n PROTECCI\u00d3 EN VIA PENAL<\/u><\/strong><\/p>\n DELICTE D\u2019USURPACI\u00d3 (article 245.2 CP)<\/strong> L’ocupaci\u00f3<\/strong> d\u2019un b\u00e9 immoble amb viol\u00e8ncia o intimidaci\u00f3<\/strong> est\u00e0 penada a l\u2019article 245.1 del Codi Penal. En aquest cas, a l\u2019autor del delicte se li imposar\u00e0 pena de pres\u00f3 d’1 a 2 anys, la durada de la qual es fixar\u00e0 tenint en compte la \u00abutilitat obtinguda<\/em>\u00bb i el \u00abdany causat<\/em>\u00bb.<\/p>\n D\u2019altra banda, l\u2019article 245.2 del Codi Penal castiga l\u2019anomenada \u00abocupaci\u00f3 pac\u00edfica<\/strong><\/em>\u00bb (sense viol\u00e8ncia o intimidaci\u00f3). Aquest precepte disposa que \u00abel qui ocupi<\/strong>, sense l\u2019autoritzaci\u00f3 pertinent, un immoble, habitatge o edifici aliens que no constitueixin domicili<\/u>, o es mantingui<\/strong> en ells contra la voluntat del seu titular, ser\u00e0 castigat amb la pena de multa de tres a sis mesos\u00bb . <\/em>Aix\u00ed, estan previstes dues formes de comissi\u00f3 d\u2019aquest delicte: (i) l’ ocupaci\u00f3<\/strong> sense l\u2019autoritzaci\u00f3 deguda i (ii) el manteniment<\/strong> a l\u2019immoble, habitatge o edifici aliens en contra de la voluntat del seu titular.<\/p>\n En relaci\u00f3 amb l\u2019ocupaci\u00f3 pac\u00edfica, \u00e9s important tenir en compte el seg\u00fcent:<\/p>\n a)<\/strong> L\u2019immoble no pot constituir domicili, ent\u00e8s com la resid\u00e8ncia habitual de la persona (si \u00e9s domicili, en lloc d\u2019un delicte d\u2019usurpaci\u00f3 es comet un delicte de violaci\u00f3 de domicili);<\/p>\n b)<\/strong> El propietari no ha de consentir l\u2019ocupaci\u00f3 de l\u2019immoble; i,<\/p>\n c)<\/strong> L\u2019acc\u00e9s a l\u2019immoble amb \u00fas de la for\u00e7a a les coses \u00e9s igualment incardinable a aquest delicte.<\/p>\n En general, l\u2019ocupaci\u00f3 dels habitatges t\u00e9 lloc sense viol\u00e8ncia ni intimidaci\u00f3, per tant, la conducta \u00e9s constitutiva d\u2019un delicte d\u2019ocupaci\u00f3 pac\u00edfica de l\u2019article 245.2 del Codi Penal. En aquest cas que, com hem dit, \u00e9s el m\u00e9s habitual a la pr\u00e0ctica:<\/p>\n – El Jutjat<\/strong> territorialment competent per con\u00e8ixer dels fets \u00e9s el del lloc on es cometi el delicte<\/strong> i, per tant, estigui situat l\u2019immoble.<\/p>\n – Per donar a con\u00e8ixer a les autoritats policials o judicials la comissi\u00f3 d\u2019aquest delicte, s\u2019ha de presentar den\u00fancia<\/strong> o querella<\/strong>. La querella requereix de majors formalismes que la den\u00fancia, ha de presentar-se per mitj\u00e0 de procurador i subscrita per advocat i implica la personaci\u00f3 en el procediment, en canvi, la den\u00fancia \u00e9s una simple comunicaci\u00f3 dels fets a l\u2019autoritat.<\/p>\n – Pot ser subjecte actiu<\/strong> qualsevol persona, excepte el propietari de l\u2019habitatge, sens perjudici que aquest pot inc\u00f3rrer, segons com actu\u00ef, en un delicte de violaci\u00f3 de domicili.<\/p>\n – \u00c9s subjecte passiu<\/strong> la persona que t\u00e9 un vincle jur\u00eddicament protegit amb l\u2019immoble objecte d\u2019ocupaci\u00f3 il\u00b7l\u00edcita.<\/p>\n – El procediment<\/strong> que es seguir\u00e0 ser\u00e0 el procediment pel judici sobre delictes lleus.<\/p>\n En molts casos, el procediment que es segueix per un delicte d\u2019usurpaci\u00f3 pac\u00edfica d\u2019immobles s\u2019arxiva en la fase d\u2019instrucci\u00f3 perqu\u00e8 el Jutge ent\u00e9n que els fets no revesteixen el car\u00e0cter de delicte i, conseq\u00fcentment, no poden ser enjudiciats a la jurisdicci\u00f3 penal. Igualment, l\u2019obtenci\u00f3 de mesures cautelars consistents en el desallotjament i la recuperaci\u00f3 de la possessi\u00f3 s\u00f3n complicades d\u2019obtenir en seu penal.<\/p>\n Tot i que cada cas t\u00e9 les seves peculiaritats, en general, des de la perspectiva del perjudicat per l\u2019ocupaci\u00f3 il\u00b7legal de l\u2019habitatge, la resposta m\u00e9s satisfact\u00f2ria, per la seva rapidesa, \u00e9s la que es pot obtenir en via civil i, en particular, a trav\u00e9s de la tutela sum\u00e0ria de la possessi\u00f3, que \u00e9s un procediment el fonament del qual \u00e9s aconseguir per les vies legals la recuperaci\u00f3 immediata de l\u2019habitatge ocupat il\u00b7legalment.<\/p>\n Marta Mingot Torra<\/em><\/p>\n<\/div>
\nLa recuperaci\u00f3 de la possessi\u00f3 d\u2019un habitatge il\u00b7legalment ocupat tamb\u00e9 es pot aconseguir a la via penal, a trav\u00e9s del delicte d\u2019usurpaci\u00f3 de l\u2019article 245 del Codi Penal. Ara b\u00e9, la via penal es caracteritza per ser una \u00abultima ratio<\/em>\u00bb, de manera que la resposta habitual davant l\u2019ocupaci\u00f3 il\u00b7legal d\u2019habitatges no es pot garantir a trav\u00e9s d\u2019aquesta via, sin\u00f3 per mitj\u00e0 de la jurisdicci\u00f3 civil. Per aix\u00f2, la Llei 5\/2018, d\u201911 de juny, va introduir el proc\u00e9s per a la tutela sum\u00e0ria de la possessi\u00f3.<\/p>\n