![\"\"](\"https:\/\/globalpacta.com\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/fitxers-solvencias-patrimonial.jpg\")
<\/p>\n<\/div>
Mitjan\u00e7ant Interlocut\u00f2ria de data 16 de juny de 2021 la Secci\u00f3 Primera de la Sala de lo Civil del Tribunal Suprem ha inadm\u00e8s el recurs 5806\/2018 presentat per Caja Laboral Popular S.C.C. confirmant aix\u00ed la nul\u00b7litat declarada per la Sent\u00e8ncia de l\u2019Audi\u00e8ncia Provincial d\u2019\u00c0laba (secci\u00f3 1) 556\/2018 de la cl\u00e0usula s\u00f2l imposada a uns prestataris no consumidors.<\/p>\n
En el cas concret, es tractava d\u2019un contracte de pr\u00e9stec garantit amb una hipoteca. El diner sol\u00b7licitat pels actors era per a poder desenvolupar un petit negoci de sabateria. No obstant, el contracte de pr\u00e9stec tenia un pacte que deia: \u201cel tipus aplicable a la meritaci\u00f3 dels interessos ordinaris no podr\u00e0 ser, en cap cas, superior al 15% ni inferior al 3,5% nominal anual\u201d.<\/em> Els prestadors van presentar demanda en la qual demanaven que es declar\u00e9s la nul\u00b7litat d\u2019aquell pacte.<\/p>\n Si b\u00e9 el Jutjat de Primera Inst\u00e0ncia 3 de Vit\u00f2ria-Gasteiz<\/strong> va declarar la nul\u00b7litat de la cl\u00e0usula, aquesta sent\u00e8ncia fou recorreguda per la Caja Laboral Popular S.C.C.<\/p>\n En segona inst\u00e0ncia, l\u2019Audi\u00e8ncia Provincial d\u2019\u00c1laba<\/strong> va desestimar el recurs interposat per l\u2019entitat banc\u00e0ria raonant de la seg\u00fcent manera: per un costat, els recurrents entenien que els contractants del pr\u00e9stec no eren consumidors, per la qual cosa no era necessari que la cl\u00e0usula super\u00e9s el control d’incorporaci\u00f3 i transpar\u00e8ncia.<\/p>\n Aquest argument es basava en que els no consumidors, com eren els actors, doncs no complien els requisits de l’article 3 de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris, no poden sol\u00b7licitar la nul\u00b7litat d’una cl\u00e0usula per abusiva sin\u00f3 \u00fanicament que no segueixi formant part del contracte.<\/p>\n No obstant, l\u2019Audi\u00e8ncia va entendre que \u201cs\u2019havia d\u2019informar als clients de que s\u2019incorporava una cl\u00e0usula que limitava la baixada del tipus d\u2019inter\u00e8s\u201d.<\/em> Aix\u00ed, despr\u00e9s d\u2019analitzar la prova practicada, la Sala va concloure que \u201cno es va donar aquesta informaci\u00f3 als actors<\/em>\u201d, els quals \u201cesperaven que la seva quota mensual de la hipoteca baix\u00e9s per\u00f2 no van aconseguir pagar un inter\u00e8s menor al 3,50%, cosa que va suposar un factor sorpresa, i vulneraci\u00f3 de la bona fe contractual\u201d.<\/em><\/p>\n Per altre costat, el banc entenia que qui devia provar l\u2019abs\u00e8ncia de negociaci\u00f3 individual eren els demandants. Per\u00f2, l\u2019Audi\u00e8ncia no comparteix aquesta interpretaci\u00f3.: \u201cEntenen que provar la seva inexist\u00e8ncia resultaria una proba diab\u00f2lica\u201d. \u201cL\u2019important en aquest cas no es tant la falta de negociaci\u00f3 sin\u00f3 la exist\u00e8ncia d\u2019una posici\u00f3 dominant per part de la demandada, imposant als clients les seves condicions sense possibilitat de que aquests influ\u00efssin el m\u00e9s m\u00ednim en les cl\u00e0usules del contracte\u201d.<\/em><\/p>\n La conclusi\u00f3 de la sala\u00a0 fou la seg\u00fcent: \u201cl\u2019entitat banc\u00e0ria va actuar amagant l\u2019exist\u00e8ncia de la cl\u00e0usula. Les actors es van veure sorpresos al descobrir que no podien beneficiar-se de la baixada del tipus d\u2019inter\u00e8s. Aquestes circumst\u00e0ncies acrediten l\u2019exist\u00e8ncia de posici\u00f3 dominant per part de la Caixa, va aprofitar la necessitat de liquiditat dels actors per introduir aquesta cl\u00e0usula i assegurar-se uns interessos com a m\u00ednim del 3,50% per la vida del pr\u00e9stec, cosa que anava a suposar uns beneficis superiors a la mitjana\u201d.<\/em><\/p>\n Aquesta sent\u00e8ncia fou recorreguda per l\u2019entitat banc\u00e0ria davant el Tribunal Suprem<\/strong> mitjan\u00e7ant Recurs de Cassaci\u00f3 i d\u2019Infracci\u00f3 Processal, \u201centenen que eren vulnerats els articles 1256, 1258 CC i 57 del CCom en quant a l\u2019acreditaci\u00f3 per la part actora de la mala fe contractual i l\u2019ab\u00fas de la posici\u00f3 dominant i la seva apreciaci\u00f3 en aquests sup\u00f2sits\u201d.<\/em><\/p>\n En canvi, l\u2019alt tribunal va decidir no pronunciar-se sobre el recurs doncs entengu\u00e9 que la sent\u00e8ncia de l\u2019Audi\u00e8ncia Provincial era completament adequada, inadmetent el recurs de l’entitat banc\u00e0ria.<\/p>\n En conclusi\u00f3, el Tribunal Suprem confirma el pronunciament em\u00e8s per l\u2019Audi\u00e8ncia Provincial d\u2019\u00c0laba i ent\u00e9n que s\u2019havia d\u2019haver informat als prestadors, malgrat no ser considerats consumidors, de la inclusi\u00f3 d’aquesta cl\u00e0usula doncs al no fer-ho s’introdueix la cl\u00e0usula de manera sorprenent vulnerant aix\u00ed la bona fe contractual. Per tot aix\u00f2, finalment, aquesta cl\u00e0usula \u00e9s declarada nul\u00b7la.<\/p>\n Anna Mart\u00ednez-Abarca Druguet<\/i><\/p>\n<\/div>