La franquicia ha experimentat un notable creixement com a fórmula empresarial a Espanya i en molts altres països. Aquest model permet a un empresari, conegut com a franquiciador, expandir el seu negoci mitjançant la concessió de llicències a tercers, anomenats franquiciats, perquè operin sota la seva marca i seguint el seu model de negoci. Des d’una perspectiva jurídica, el contracte de franquícia presenta característiques específiques que requereixen una anàlisi detallada.
Ús de marca i signes distintius en franquícies
Un dels aspectes fonamentals del contracte de franquícia és la cessió de drets d’ús de la marca i altres signes distintius, així com d’altres drets de propietat industrial i, si escau, de propietat intel·lectual del franquiciador. Aquest ús ha d’estar clarament delimitat quant al seu abast, durada i territori. A més, el franquiciador ha d’assegurar que els drets cedits estiguin degudament registrats i protegits per a evitar possibles conflictes amb tercers.
Protecció del Know-How en contractes de franquícia
El know-how o saber fer, entès com el conjunt de coneixements tècnics i operatius acumulats necessaris per al desenvolupament i l’explotació eficaç del negoci, , també té una gran importància en el contracte de franquícia. El franquiciador es compromet a transferir el seu know-how al franquiciat, incloent la prestació de l’adequada formació inicial i contínua i la facilitació de manuals operatius, i es complementa amb l’assistència tècnica. Aquest aspecte és crucial per mantenir l’homogeneïtat i qualitat del servei o producte oferts sota la marca franquiciada.
Aspectes jurídics fonamentals
1. Exclusivitat territorial
L’exclusivitat territorial apareix en tots els contractes de franquícia i pot ser tant a favor del franquiciat (exclusivitat activa i/o passiva) com del franquiciador. Aquesta clàusula ha d’estar clarament definida per mantenir la cohesió i evitar deslleialtats, malentesos i litigis tant entre franquiciat i franquiciador com entre diferents franquiciats de la xarxa.
2. Consideracions econòmiques
Entre les principals contraprestacions econòmiques que el franquiciat ha de pagar al franquiciador hi trobem el cànon, que es pot dividir fonamentalment en dos diversos tipus: el cànon d’entrada i les regalies o royalties.El cànon d’entrada consisteix en una quota inicial que es paga en signar el contracte i que dóna dret a utilitzar la marca, rebre la formació inicial i accedir al know-how del franquiciador. Aquest cànon sol ser una suma significativa que reflecteix el valor de l’oportunitat de negoci i la inversió inicial del franquiciador en el desenvolupament de la franquícia.
Las regalies (o royalties)d’altra banda, corresponen a pagaments periòdics durant la vigència del contracte. Poden establir-se amb imports fixos o amb un percentatge sobre les vendes o sobre els ingressos bruts del negoci franquiciat. Aquestes regalies proporcionen un flux d’ingressos continu que pot reinvertir-se en la millora del sistema de franquícia, màrqueting i suport a la xarxa de franquiciats.
3. Duració i renovació
La durada del contracte de franquícia, així com les condicions per a la seva renovació, han d’estar clarament estipulades. De manera habitual, aquests contractes tenen una durada inicial de 5 a 10 anys, amb la possibilitat de renovació si es compleixen certs criteris d’exercici i de compliment contractual. També sol preveure’s la seva resolució anticipada en casos d’incompliments greus o reiterats.
4. Confidencialitat i no competència
Las cláusulas de confidencialidad y no competencia devienen primordiales para proteger los intereses del franquiciador y la potencialidad de la red. Su consistencia se basa en la fijación y el aseguramiento de importantes sanciones económicas en caso de incumplimiento. La confidencialidad garantiza que el franquiciado no divulgará información sensible, mientras que la no competencia previene que el franquiciado inicie un negocio similar al de la franquicia.
5. Resolució de conflictes
Donada la naturalesa complexa i duradora dels contractes de franquícia, és fonamental establir mecanismes clars per a la resolució de conflictes. La majoria dels contractes de franquícia inclouen clàusules d’arbitratge o mediació com a mètodes preferits per a resoldre disputes, evitant així llargs i costosos processos judicials. En aquests processos poden ser freqüents les dilacions per qüestions de competència objectiva dels tribunals, en incidir en matèria de contractació (Jutjats de Primera Instància), de propietat industrial (Jutjats del Mercantil o en el seu cas Jutjats de Marca de la Unió Europea).
Regulació legal del contracte de franquícia a Espanya
A Espanya, el contracte de franquícia es contempla en el Reial Decret 201/2010, de 26 de febrer, que no conté una regulació completa sinó només d’aspectes específics de l’activitat de franquícia comercial. A més, el Codi de Comerç i el Codi Civil proporcionen el marc general de tot contracte, complementat amb la Llei d’Ordenació del Comerç Minorista.
Informació precontractual
El citat Reial decret 201/2010 estableix l’obligació del franquiciador de proporcionar al potencial franquiciat, almenys 20 dies abans de la signatura del contracte o del pagament de qualsevol quantitat, una sèrie d’informacions clau. Això inclou dades sobre la identitat del franquiciador, la descripció de la franquícia, l’experiència del franquiciador, el contingut i característiques del contracte de franquícia, i les inversions i despeses que haurà d’assumir el franquiciat.
Tipus de contractes de franquícia: Classificació i característiques
El contracte de franquícia és un acord entre dues parts: el franquiciador, que concedeix el dret a utilitzar la seva marca i know-how,i el franquiciat, que accepta operar el negoci segons els termes establerts amb el franquiciador. En molts països, i a Espanya fins al Reial decret 201/2010, la franquícia s’ha considerat com un contracte atípic, ja que no estava regulat de manera específica per la llei, sinó que es regia per les normes generals del dret contractual i per normativa específica de comerç i protecció del consumidor.
Les diverses modalitats de franquícia poden classificar-se en funció de diferents paràmetres. Destaquem com a més habituals:
A) Depenent dels elements proporcionats pel franquiciador, les franquícies es poden classificar de la manera següent:
Franquícia comercial:
El franquiciador proporciona al franquiciat tot el necessari per gestionar el negoci.
Franquícia industrial:
El franquiciador facilita el dret de producció, el coneixement especialitzat (know-how)els drets de comercialització dels seus productes. Un exemple comú són les cadenes de menjar ràpid.
Franquícia de producció:
En aquest cas, el franquiciador produeix els béns que després ven el franquiciat.
Franquícia de distribució o de producte:
El franquiciat s’encarrega de distribuir productes que el franquiciador li ha proporcionat.
Franquícia de serveis:
El franquiciador cedeix el seu coneixement especialitzat al franquiciat.
Franquícia mixta:
Combina elements d’una franquícia de distribució amb aspectes d’una franquícia de serveis.
B) D’acord amb el tipus de vincle entre ambdues parts, es distingeixen les següents modalitats de franquícies:
Franquícia individual:
El franquiciat adquireix una franquícia, però pot tenir l’opció de comprar i operar altres.
Franquícia múltiple:
Una persona adquireix i opera diverses franquícies de la mateixa marca.
Franquícia amb participació accionarial:
Franquiciador i franquiciat comparteixen la participació en el capital social de la franquícia.
Franquícia regional:
El franquiciador atorga al franquiciat el dret de gestionar diverses franquícies en una zona geogràfica determinada.
Franquícia màster:
Aquest model possibilita que el franquiciat subfranquiciï el negoci a tercers.
C) D’acord amb la seva ubicació, les franquícies es divideixen en:
Franquícia córner:
És dins d’un altre negoci relacionat o complementari.
Franquícia shop-in-shop:
S’incorpora dins d’un altre comerç en un espai independent, sense relació amb l’activitat principal d’aquest comerç.
Franquícia botiga en línia:
Opera a través d’internet, prescindint d’un local físic.
Obligacions del franquiciador i del franquiciat
El contracte de franquícia estableix un conjunt d’obligacions per a ambdues parts. El franquiciador ha de proporcionar el suport necessari, mantenir i millorar la marca i el sistema de franquícia, i respectar l’exclusivitat territorial, si s’ha pactat. Per la seva banda, el franquiciat ha de complir amb els estàndards operatius, pagar les contraprestacions econòmiques pactades (regalies, cànon d’entrada, etc.), i no competir amb el negoci franquiciat.
A globalpacta comptem amb un equip d’advocats i consultors que et pot assessorar en qualsevol qüestió relacionada amb les franquícies. Pots contactar-nos trucant al 933 637 910 o al nostre formulari de contacte.
