A l’hora d’expandir un negoci o iniciar una activitat comercial sota una marca reconeguda, és habitual trobar-se amb dues figures jurídiques rellevants: la franquícia i el contracte de cessió d’ús de marca. Tot i que comparteixen certs elements, com l’ús d’una marca ja posicionada, les seves implicacions legals, operatives i econòmiques són diferents.
En aquest article explorarem cada figura, les seves diferències clau i com poden impactar en la gestió del negoci.
Què és una franquícia?
Tal com ja explicàvem en el nostre article “El contracte de franquícia: concepte i elements clau”, la franquícia és un model que permet a un empresari —el franquiciador— expandir el seu negoci mitjançant la concessió de llicències a tercers —els franquiciats—, per a que operin sota la seva marca i seguint el seu model de negoci, estàndards i processos.
Funcionament i obligacions del franquiciat
En un altre dels nostres articles, “Obligacions i drets del franquiciador i del franquiciat”, aprofundim en aquest punt, però a continuació destaquem algunes de les principals obligacions del franquiciat:
- Complir amb els estàndards de la marca definits pel franquiciador.
- Pagar royalties, cànon d’entrada i altres costos establerts.
- Utilitzar correctament els procediments i manuals operatius.
Què és un contracte de cessió d’ús de marca?
A diferència de la franquícia, el contracte de cessió d’ús de marca es limita a autoritzar un tercer a utilitzar una marca registrada propietat del cedent, sense transferir-ne la propietat ni imposar-li un model de negoci o know-how predeterminats.
Definició i característiques
El contracte de cessió d’ús de marca és un acord mitjançant el qual el titular d’una marca (el cedent) permet a un tercer (el cessionari) utilitzar aquesta marca, sense cedir-ne la titularitat. A diferència de la franquícia, aquest contracte no implica necessàriament la transmissió de know-how, assistència tècnica ni control operatiu.
Legalment, es tracta d’una cessió de drets d’ús, subjecta a les condicions pactades entre les parts. El contracte ha de definir aspectes com l’abast de l’ús (productes, serveis, territori), durada, formes d’ús de la marca, contraprestació econòmica (si n’hi ha), i límits en la modificació o combinació de la marca amb altres signes distintius.
Drets i deures del cessionari i del cedent
El cessionari adquireix el dret a utilitzar la marca segons allò establert al contracte, generalment amb més llibertat pel que fa al model de negoci, imatge comercial o processos interns. Tanmateix, ha de garantir que no es vegi afectat el prestigi o la reputació de la marca, i complir les condicions estipulades pel cedent.
D’altra banda, el cedent conserva la titularitat de la marca i pot establir mecanismes per a supervisar-ne l’ús correcte. Depenent de l’acord, pot oferir o no suport operatiu o comercial al cessionari. En molts casos, el seu paper es limita a garantir l’ús legítim de la marca i a protegir-la davant de tercers.
Comparativa: franquícia vs contracte de cessió d’ús de marca
En analitzar ambdues figures jurídiques, cal entendre en què es diferencien i quines implicacions tenen per a qui desitgi emprendre o expandir un negoci.
Diferències legals i financeres
Una de les diferències principals rau en la naturalesa jurídica de cada figura; mentre que la franquícia és un contracte complex, la cessió d’ús de marca sol ser més senzilla i flexible, regida generalment per les normes sobre propietat industrial i contractes civils o mercantils.
Des del punt de vista financer, la franquícia sol implicar més costos per al franquiciat, a causa del pagament de royalties, cànon d’entrada i aportacions publicitàries. A canvi, rep un paquet integral de marca, assistència i model operatiu. D’altra banda, la cessió d’ús de marca pot implicar només una contraprestació periòdica o un pagament únic, sense acompanyament operatiu.
A més, a una franquícia hi ha una relació de control més estreta del franquiciador sobre el franquiciat, mentre que a la cessió de marca l’autonomia del cessionari sol ser més gran.
Avantatges i inconvenients de cada opció
El contracte de franquícia presenta els següents:
Avantatges:
- Accés a una marca consolidada amb suport operatiu.
- Formació i suport de continuat.
- Reducció del risc en seguir un model de negoci provat.
Inconvenients:
- Alts costos d’entrada i manteniment.
- Menor llibertat per a innovar o modificar el model de negoci.
- Control estricte per part del franquiciador.
Pel que fa al contracte de cessió de marca:
Avantatges:
- Més flexibilitat per a operar el negoci segons la visió del cessionari.
- Menors costos inicials i operatius.
- Menor grau de supervisió externa.
Inconvenients:
- Falta de suport tècnic i comercial.
- Risc de no comptar amb un model operatiu definit.
- Més responsabilitat en la gestió de la reputació de la marca.
Impacte en la gestió del negoci
L’elecció entre una franquícia o un contracte de cessió d’ús de marca influeix directament en com es gestiona el negoci.
En una franquícia, el control de qualitat, la imatge corporativa i els processos estan estandarditzats, la qual cosa pot facilitar l’operació i garantir una experiència uniforme per als clients. Tanmateix, això pot resultar restrictiu per a emprenedors amb idees innovadores o necessitats d’adaptació local.
Per contra, un contracte de cessió d’ús de marca permet més autonomia, però exigeix més experiència i capacitat de gestió per part del cessionari. En no comptar amb el suport operatiu del titular de la marca, l’èxit del negoci depèn en més gran mesura de l’habilitat de l’emprenedor per a estructurar, operar i diferenciar la seva oferta.
A globalpacta comptem amb un equip d’advocats i consultors que pot assessorar-te en qualsevol qüestió relacionada amb les franquícies. Pots contactar amb nosaltres trucant al 933 637 910 o a través del nostre formulari de contacte.
