En aquest article analitzarem els aspectes clau del dret de supressió de dades personals que apareixen als cercadors d’Internet, comunament conegut com a «dret a l’oblit» o «dret a l’oblit digital».
QUÈ ÉS EL DRET A L’OBLIT?
El dret a l’oblit és el dret que té qualsevol persona física de que els motors de recerca a Internet suprimeixin de les seves llistes de resultats aquells enllaços que s’obtinguin després d’una recerca efectuada a partir del seu nom i que continguin informació il·lícita, innecessària, inexacta, obsoleta o que ja no tingui rellevància o interès públic (tot i que la publicació original fos legítima).
Aquest dret té alguns límits com són que el tractament de les dades sigui necessari per exercir el dret a la llibertat d’expressió i informació o per al compliment d’una obligació legal, o que respongui a un interès públic, a l’exercici de poders públics conferit al responsable de les dades o a fins d’ investigació científica o històrica o estadístics.
Aquest dret també afecta les dades personals que s’hagin facilitat, per un mateix o per un tercer, per a la seva publicació en xarxes socials, llevat de les dades que s’hagin facilitat per persones físiques en l’exercici d’ activitats personals o domèstiques. En el cas que es tractés de dades de menors d’edat, la simple sol·licitud de supressió obligarà la xarxa social a l’eliminació.
PER QUÈ ÉS NECESSARI EL DRET A L’OBLIT A INTERNET?
En un món tan globalitzat, on l’accés a la informació és pràcticament il·limitat i en què els cercadors d’Internet i les xarxes socials són les principals fonts d’informació, el dret a l’oblit es torna essencial per a garantir els drets fonamentals a la intimitat i a la protecció de les dades personals dels individus.
COM EXERCIR EL DRET A L’OBLIT DIGITAL?
Si no estem davant de cap dels esmentats límits que impedeixen l’exercici del dret a l’oblit, aquest s’exercitarà seguint els següents passos:
- Reclamació obligatòria prèvia davant el Responsable del tractament de la font original (per exemple, un diari digital o una xarxa social) en la qual apareix la publicació amb les dades personals de l’interessat i/o davant les empreses titulars del motor de recerca (Google, Yahoo, Bing, entre d’altres).
Cal tenir en compte que l’exercici del dret de supressió únicament davant el cercador no impedirà que el contingut segueixi publicat al lloc d’origen, per això sol recomanar-se que la reclamació prèvia es faci, també, davant el Responsable del tractament.
- En el cas que la resposta del Responsable, cercador, lloc web o xarxa social no sigui satisfactòria per a l’interessat, o si no s’obtingués cap resposta en el termini d’un o dos mesos (depenent de la complexitat i nombre de sol·licituds), l’Interessat podrà interposar una reclamació davant l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD).
- Si l’ AEPD no admetés a tràmit la reclamació o la desestimés, l’interessat podrà interposar un recurs davant la pròpia AEPD.
- I, en el supòsit que l’AEPD desestimés aquest recurs, aleshores caldria iniciar la via judicial, presentant un recurs contenciós administratiu davant els tribunals.
LA SENTÈNCIA DEL TJUE DE 8 DE DESEMBRE DE 2022
En la seva recent Sentència de 8 de desembre de 2022, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va analitzar el dret de supressió o el dret a l’oblit i la seva ponderació amb altres drets i llibertats, com la llibertat d’informació dels internautes; recordant que el Reglament General de Protecció de Dades estableix expressament l’exigència de que es ponderin, d’una banda, els drets fonamentals al respecte de la vida privada i a la protecció de les dades personals, i, d’altra, el dret fonamental a la llibertat d’informació (tots ells garantits en la Carta dels drets fonamentals de la Unió Europea).
Remetent-se a la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, el TJUE disposa que per a poder ponderar aquests drets s’hauran de tenir en compte criteris com «l’interès general, la notorietat de la persona afectada (la funció que exerceixi en la vida pública), l’objecte del reportatge, el comportament anterior de l’interessat, el contingut, la forma i les repercussions de la publicació, la forma i les circumstàncies en què es va obtenir informació i la seva veracitat» (és a dir, l’exactitud o inexactitud del contingut indexat).
D’altra banda, el TJUE també analitza l’obligació de l’interessat que exercita el dret de supressió d’aportar proves de la inexactitud d’aquesta informació indexada, establint que haurà d’aportar proves pertinents, suficients i idònies per a fonamentar la seva sol·licitud i que acreditin la inexactitud manifesta d’aquesta informació (o almenys de la major part), o bé, presentar una resolució judicial contra l’editor del lloc d’Internet que declari que la informació indexada, és, almenys a primera vista, inexacta.
Disposa el TJUE que, si és així, el gestor del motor de recerca estarà obligat a accedir a aquesta sol·licitud de retirada d’enllaços. I, en cas de no fer-ho, l’interessat podrà acudir a l’autoritat de control o als tribunals perquè, després de la ponderació dels interessos en conflicte, ordenin al responsable de la informació l’adopció de les mesures pertinents. Tanmateix, en el supòsit de que, a la vista de les proves aportades per l’interessat, la inexactitud de la informació indexada no sigui manifesta, el gestor no estarà obligat (tret que existeixi l’esmentada resolució judicial) a retirar els enllaços.
A globalpacta comptem amb un equip d’advocats i consultors que pot assessorar-te en qualsevol qüestió relacionada amb el dret a l’oblit digital i a les noves tecnologies. Pots posar-te en contacte amb nosaltres trucant al 933 637 910 o a través del nostre formulari de contacte.
