Seguint la sèrie de les novetats de la recent Llei concursal, aquest article analitzarà un apartat de gran interès per a totes aquelles PYMEs i autònoms que s’han vist perjudicats per l’actual situació de crisi a la declaració de concurs: l’exoneració dels deutes.

¿QUÉ ES LA EXONERACIÓN?

L’exoneració del deute consisteix bàsicament a declarar l’absència de responsabilitat per aquesta. Evidentment, a la declaració de concurs d’una societat o autònom, existeix un passiu al qual no es pot fer front a causa de la insuficiència d’ingressos i l’existència (si no augment) de les despeses, la qual cosa provoca un desequilibri econòmic que impedeix la viabilitat.

Al seu torn, una de les principals novetats de l’exoneració és que, fins a la recent reforma legal, l’única manera d’aconseguir una exoneració de crèdit públic era acudint a judici, mentre que ara ja no serà necessari.

NECESSITAT DE BONA FE

Si bé amb el sistema anterior per a aconseguir l’exoneració del passiu insatisfet s’exigia tenir prèviament pagades unes certes classes de deutes, amb la nova reforma es permet l’exoneració de tota classe de deutes (excepte els legalment no exonerables) quan el deutor mantingui el model de la bona fe.

S’entendrà que no existeix la bona fe quan el deutor es trobi en un dels següents escenaris:

  1. Quan no hagi col·laborat i informat adequadament al jutge del concurs o a l’administrador concursal.
  2. Quan el concurs s’hagués declarat culpable.
  3. Quan en els deu anys previs a la sol·licitud d’exoneració:
    1. Hagi estat condemnat en sentència ferma a penes privatives de llibertat, per delictes contra l’ordre socioeconòmic i el patrimoni,
    2. Hagi estat sancionat per resolució administrativa ferma per infraccions tributàries molt greus, de seguretat social o de l’ordre social (laboral).
  4. Quan hagi falsejat o enganyat en la informació proporcionada o s’hagi comportat de manera negligent al endeutar-se.

QUINS SÓN ELS LÍMITS DE L’EXONERACIÓ?

El text inicial de reforma establia el límit de l’exoneració en 2.000 euros, a repartir a parts iguals entre la Seguretat Social (1.000 euros) i l’Agència tributària (o Hisenda), els 1.000 euros restants.

No obstant això, després de diverses negociacions, el text final augmenta el límit fins als 10.000 euros per a cadascuna de les dues entitats.

No obstant això, aquest límit no engloba una exoneració íntegra. És a dir, l’exoneració serà total en els primers 5.000 euros, mentre que de la quantitat restant fins a arribar a 10.000 euros l’exoneració serà del cinquanta per cent. Per exemple, en el cas de sol·licitar l’exoneració de 10.000 euros a la Seguretat Social i altres 10.000 euros a Hisenda, els primers 5.000 euros de cada entitat seran exonerats íntegrament, i posteriorment es farà el mateix amb el cinquanta per cent restant. Així, es deixaria de deure una quantitat de 7.500 euros a cada entitat.

A més, cal recalcar que, respecte a aquesta exoneració dels deutes de dret públic, l’exoneració només podrà produir-se la primera vegada que se sol·liciti. En cas que el deutor, amb posterioritat, sol·liciti una altra respecte a aquesta mena de passiu, no es produirà.

CONCLUSIÓ

Per a finalitzar, és necessari incidir en què, si bé el límit total és de 20.000 euros, la quantitat exonerable és de 10.000 euros per a cadascuna de les dues entitats.

Així, s’obren tres escenaris per a aquells deutors que tinguin arracada algun crèdit públic:

  • Els primers 5.000 euros seran exonerats íntegrament.
  • Entre els 5.000 i els 10.000 euros s’aplicarà una exoneració del cinquanta per cent.
  • Els deutes superiors a 10.000 euros per a cada entitat no es podran exonerar.

L’equip concursal de globalpacta té una àmplia experiència en la gestió i assessorament concursal, així com en la reestructuració societària i econòmica, i el dia a dia de les companyies per a intentar evitar el concurs en una època en el qual les vicissituds del món empresarial fan cada vegada més difícil la seva supervivència.