En altres articles hem analitzat les obligacions i els drets del franquiciador i del franquiciat; en aquest ens centrarem en els possibles abusos en queè pot incórrer el franquiciador envers el franquiciat.
Als contractes de franquícia s’acostuma ae sol pensar que el franquiciador ostenta una posició dominant respecte del franquiciat; però res més lluny de la realitat. És cert que en els contractes de franquícia el franquiciador sol establir una sèrie d’exigències (per exemple, en relació amb la manera d’oferir el producte/servei o a la imatge del local), que el franquiciat ha d’estar disposat a complir si vol obtenir la franquícia, però això no obeeix a una qüestió de “poder”, sinó al fet que el model és franquiciat.
D’aquesta manera les dues parts s’asseguren que la marca i el producte o servei oferts siguin homogenis a totes les franquícies, cosa que augmenta les possibilitats d’èxit.
Ara bé, podria passar que el franquiciador, més enllà de les exigències que pogués establir per al bon funcionament del negoci franquiciat, imposés al franquiciat obligacions abusives, com, per exemple, imposar-li la compra de productes de determinades qualitats i característiques a preus no competitius, sense permetre buscar proveïdors alternatius.
Què és l’abús de posició dominant?
En termes generals, l’abús de posició dominant és i es pot produir en qualsevol relació contractual, no únicament al sector de les franquícies. Per exemple, existeix quan una empresa de telefonia obliga els seus clients que, per donar-se de baixa, ho facin per un mitjà diferent del que es va fer servir per contractar el servei.
En l’àmbit de les franquícies aquest abús es produeix quan una empresa, aprofitant-se de la seva situació de superioritat, i de la dependència econòmica de l’altra part, incorre en comportaments deslleials.
Perquè un jutjat entengui que hi ha abús de posició dominant han de concórrer principalment dos requisits:
- Que hi hagi una situació de domini, ateses les posicions de les parts, ja que el franquiciat necessita del franquiciador.
- Que es produeixi un abús efectiu d’aquesta posició, en imposar determinades clàusules o actes contraris a la bona fe i a la competència.
S’accepta, en certa manera, que la franquícia tingui un criteri de control sobre els seus franquiciats, però això no es pot extralimitar, com per exemple, en exigir una indemnització molt superior als danys i perjudicis causats per una rescissió contractual primerenca o que el període de no competència sigui superior a un any després de la finalització del contracte.
Abús de posició dominant al sector de franquícies
Podem parlar d’abús de la posició dominant en un contracte de franquícia quan, el franquiciador duu a terme, entre d’altres, alguna de les pràctiques següents:
- La fixació d’uns preus (mínims o màxims), directament o indirectament, o d’unes condicions comercials al franquiciat, que siguin anticompetitives;
- La imposició d’una exclusivitat que obligui el franquiciat a comprar únicament els seus productes, sense poder cercar proveïdors alternatius que ofereixin els mateixos productes a preus més competitius;
- La imposició de clàusules de no competència desproporcionades, com ara restringir als franquiciats operar altres negocis establint períodes de temps desproporcionats.
- La fixació de condicions contractuals deslleials, com ara la possibilitat d’imposar al franquiciat canvis unilaterals al contracte sense possibilitat de negociació.
Regulacions legals i protecció
Determinar que una situació concreta és constitutiva d’un abús de posició dominant pot ser una mica complex i, per això, cal tenir en compte el que sobre aquesta matèria disposen la normativa tant en l’àmbit europeu com en l’àmbit nacional.
Pel que fa a la Unió Europea, els articles 101 i 102 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) exigeix que el mercat interior no es vegi alterat per pràctiques que suposin una explotació abusiva d’una posició dominant al mercat esmentat. Aquests articles es van desenvolupar al Reglament núm. 1/2003 relatiu a l’aplicació de les normes sobre competència dins de la UE.
En línia amb els principis europeus, a escala nacional podem destacar dues lleis:
- La Llei de Defensa de la Competència, que a l’article 1 defineix les anomenades «conductes col·lusòries» prohibint tot acord secret o pràctica concertada entre empreses que «tingui per objecte, produeixi o pugui produir l’efecte d’impedir, restringir o falsejar la competència en tot o part del mercat nacional»; i en l’article 2 es refereix a l’abús de posició dominant, prohibint «l’explotació abusiva per una o diverses empreses de la seva posició de domini a tot o part del mercat nacional».
- La Llei de competència deslleial que, a l’article 16.2, disposa que, a una empresa en situació de dependència econòmica, no se la pot privar d’una alternativa equivalent per a l’exercici de la seva activitat.
Acord restrictiu o posició dominant?
El dret antitrust o dret de la competència no prohibeix la dependència econòmica en si, que resulta inherent al contracte (en concret, en el de franquícia el franquiciat necessita el franquiciador per poder desenvolupar el negoci amb normalitat i, com dèiem, podia exigir certes condicions), sinó aprofitar-se d’aquesta relació amb fins abusius, com podrien ser la fixació de preus.
Així, la jurisprudència és clara respecte a la prohibició de les pràctiques col·lusòries i l’abús de posició dominant a l’àmbit de les franquícies. A tall d’exemple, la Sentència núm. 265/2015, de 8 de juny de 2015 de l’Audiència Provincial de Barcelona anul·la una clàusula de no competència continguda en un contracte de franquícia per considerar abusiu un pacte de no competència que excedia l’espai on no podia operar el franquiciat després de la finalització del contracte.
A globalpacta disposem d’un equip d’advocats i consultors que et pot prestar assessorament en qualsevol qüestió relacionada amb franquícies. Pots posar-te en contacte amb nosaltres trucant al 933 637 910 o mitjançant el nostre formulari de contacte.
