Com triar la forma jurídica adequada?

Existeixen diverses formes jurídiques que pots considerar al constituir la teva empresa. Cadascuna té les seves característiques i és important avaluar-les en funció de les necessitats de l’emprenedor. Per a això, et detallarem les principals.

Per a determinar la forma jurídica adequada per a la teva empresa, és fonamental tenir en compte dos aspectes clau: el capital social disponible i el nivell de responsabilitat que estiguis disposat a assumir.

Què és la forma jurídica d’una empresa?

La forma jurídica d’una empresa es refereix al tipus d’entitat sota la qual opera i s’organitza. És el marc legal que defineix la seva naturalesa, drets, obligacions i responsabilitats. L’elecció de la forma jurídica afecta aspectes legals, fiscals, financers i de responsabilitat dels propietaris i administradors.

Principals formes jurídiques

A Espanya destaquen els següents tipus de societats mercantils:

Societat anònima (SA)

En la societat anònima el capital social està fraccionat en accions que poden transmetre’s de manera lliure si són accions al portador o amb possibles limitacions si les accions són nominatives. Els socis (accionistes) poden ser persones físiques o jurídiques, i la seva responsabilitat es limita al capital que han invertit, per la qual cosa no responen personalment de les deutes socials.

El capital social de la societat anònima no podrà ser inferior a 60 000 euros, encara que al constituir-la és suficient amb desemborsar el seu 25%.

Aquesta modalitat és aconsellada per a empreses en les quals sigui necessari mobilitzar grans sumes de capital i tinguin múltiples accionistes.

Societat limitada (SL) o Societat de responsabilitat limitada (SRL)

La societat de responsabilitat limitada (SRL) és una de les formes legals més comunes per a la constitució d’empreses.. Anteriorment, el capital social mínim requerit era de 3000 euros, però es va reduir a 1 euro després de l’aprovació de la nova llei “Crea y Crece“, si bé, mentrestant aquell no aconsegueixi la xifra de 3000 euros, s’aplicaran les regles següents:

• Es destinarà a la reserva legal una xifra d’almenys el 20% del benefici fins que aquesta reserva juntament amb el capital social aconsegueixi els 3000 euros.
• En cas de liquidació, voluntària o forçosa, si el patrimoni de la societat fos insuficient per a atendre el pagament de les obligacions socials, els socis respondran solidàriament de la diferència entre l’import de tres mil euros i la xifra del capital subscrit.

Aquesta modalitat és especialment recomanada per a petites i mitjanes empreses.

Una de les característiques principals d’una SRL, i també de les SA, és que els socis no són responsables de manera il·limitada pels deutes de l’empresa, sinó que la seva responsabilitat està limitada al capital que han aportat.

Una SRL també pot estar constituïda per un sol soci, la qual cosa brinda flexibilitat als emprenedors que desitgin iniciar un negoci pel seu compte.

Societat Cooperativa (S. Coop.)

En una cooperativa diverses persones s’associen, en règim de lliure adhesió i baixa voluntària, per a la realització d’activitats empresarials, encaminades a satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques i socials, amb estructura i funcionament democràtic, conforme als principis formulats per l’Aliança Cooperativa Internacional.

Per a constituir una societat cooperativa, es requereix almenys tres socis, i el capital social mínim serà determinat pels propis socis en els estatuts, existint, en aquesta matèria, legislació diversa de diferents comunitats autònomes. En el moment de la constitució, tots els socis han de realitzar el pagament total de les seves aportacions al capital de la cooperativa. La responsabilitat dels socis es limita (igual que en les SA i SRL) al capital que han aportat. Les societats cooperatives poden adoptar diferents tipologies, incloent-hi aquelles de primer grau (formades directament pels socis) i de segon grau (compostes per altres cooperatives).

Empresari individual o autònom

L’empresari individual, també conegut com a autònom, és una persona física que realitza de manera habitual, personal, directa i per compte propi una activitat econòmica o professional amb finalitats de lucre. Pot tenir empleats al seu càrrec, sense ser obligatori. En aquest cas, no es requereix un capital social mínim per iniciar l’activitat i l’únic desemborsament obligatori serà el pagament de la quota d’autònom corresponent.

Quant a la responsabilitat, l’empresari individual té una responsabilitat il·limitada, sense una distinció clara entre el patrimoni personal i el patrimoni empresarial. En cas que sorgeixin deutes empresarials, l’empresari individual haurà de respondre amb el seu propi patrimoni. És important tenir en compte que aquesta responsabilitat il·limitada implica que l’empresari assumeix personalment els riscos econòmics del seu negoci. Aquest és el seu gran inconvenient.

Aquesta forma jurídica és recomanada per a petits negocis, no necessita posar-se d’acord amb uns altres, perquè no hi ha altres socis ni administradors, i implica menys tràmits i costos.

Agrupacions d’Interès Econòmic

Les Agrupacions d’Interès Econòmic (AIE) possibiliten la col·laboració entre diverses empreses o professionals amb el propòsit d’emprendre projectes o activitats de manera conjunta. Els socis s’uneixen en aquesta agrupació per a ajudar-se mútuament sense ànim de lucre per a l’agrupació. La finalitat de l’agrupació és facilitar l’activitat econòmica dels seus socis i millorar els seus resultats.

Les AIE són beneficioses en projectes relacionats amb recerca, desenvolupament tecnològic, estratègies de màrqueting en conjunt i altres iniciatives empresarials, incloent especialment la prestació de serveis comuns als seus integrants.

Altres formes de societats.

A més a més de les formes societàries esmentades anteriorment, també és important tenir en compte altres estructures empresarials, com les societats comanditàries, col·lectives i civils.

Les societats comanditàries, comanditàries per accions i col·lectives presenten bastant flexibilitat per a combinar capital i experiència, així com per a distribuir responsabilitats entre els socis. Aquestes estructures permeten la participació de socis actius en la gestió i administració i en la gestió de les activitats de la societat i socis merament capitalistes (la funció bàsica dels quals consisteix a aportar recursos financers o materials), promovent la col·laboració i aprofitant els recursos disponibles per a l’èxit de l’empresa.

En canvi, les societats civils s’utilitzen preferentment en la prestació de serveis professionals, a diferència de les societats mercantils, més adequades per a activitats comercials i industrials. Les societats civils tenen com a gran inconvenient que els seus socis responen il·limitada i solidàriament dels deutes de la societat, si bé comparteixen la gestió i participen directament en les decisions i beneficis de la societat.

En conclusió, les diverses formes de societats brinden opcions flexibles per a l’organització empresarial, permetent combinar recursos, responsabilitats i participació dels socis d’acord amb les seves necessitats i objectius. És essencial sospesar els riscos i els avantatges de cada forma societària per a encertar en l’elecció de la qual més s’adeqüi a les característiques dels seus participants i del negoci concret al qual es volen dedicar.

Per a obtenir més informació sobre el contingut d’aquest article pots posar-te en contacte amb el nostre equip en globalpacta telefonant al 933 637 910.