Davant d’una ocupació il·legal i, per tant, sense consentiment, d’un immoble de la nostra propietat, les respostes legals que actualment ofereix el nostre ordenament jurídic són: (i) la tutela sumària de la possessió i (ii) el delicte d’usurpació. El primer és un procediment que es seguirà davant la jurisdicció civil, mentre que el segon implicarà l’inici d’un procediment penal.

PROTECCIÓ EN VIA CIVIL

TUTELA SUMARIA DE LA POSSESSIÓ (art. 250.1.4º LEC)

La Llei 5/2018, d’11 de juny, va modificar diversos articles de la LEC amb la finalitat d’agilitzar la resposta judicial davant l’ocupació il·legal d’habitatges i va introduir el procés per a la tutela sumària de la possessió. El seu propòsit era actualitzar l’interdicte de recobrar la possessió, permetent una recuperació immediata de l’habitatge ocupat il·legalment. Abans de la reforma de 2018, els ocupes es perseguien mitjançant el judici de desnonament per precari (art. 250.1.2º LEC).

Les notes característiques d’aquest procediment són:

– La demanda ha de presentar-se, per mitjà de procurador i signada per advocat, davant el Jutjat de Primera Instància del municipi on està ubicat l’habitatge que ha estat il·legalment ocupat i la possessió del qual l’actor pretén recuperar.

– És un procediment especial i sumari que s’ha de tramitar com a Judici Verbal. Conseqüentment, la sentència que finalment es dicta no té «efectes de cosa jutjada material» i, per tant, es pot discutir sobre el fons de l’assumpte en un judici posterior.

– L’objecte del procediment està limitat a la reclamació de la possessió de béns immobles que tenen la consideració d’habitatge, de manera que estan exclosos, per exemple, els locals de negoci.

– La legitimació activa (és a dir, qui pot interposar la demanda) correspon a la persona física propietària o posseïdora legítima que es veu privada de la possessió de l’habitatge per l’ocupació il·legal i a determinades persones jurídiques que es troben en aquesta mateixa situació (concretament, entitats sense ànim de lucre amb dret a posseir l’habitatge i entitats públiques propietàries o posseïdores legítimes d’habitatge social). Per exemple, les entitats financeres i les empreses immobiliàries són persones jurídiques que no estan previstes expressament a la Llei i, per tant, no poden iniciar un procés de tutela sumària de la possessió per recuperar un habitatge ocupat.

– La legitimació passiva (és a dir, contra qui es pot dirigir la demanda) recau als els ocupants il·legals de l’habitatge. La Llei permet a l’actor dirigir la demanda contra «els ignorats ocupants» d’aquell perquè, en aquests casos, és molt probable que el propietari o posseïdor legítim desconegui la seva identitat.

– El termini de què es disposa per presentar la demanda és d’1 any, a comptar des de la privació.

Un altre avantatge d’aquest procediment, de gran importància a la pràctica, és la possibilitat que el demandant sol·liciti a l’escrit de demanda el lliurament de la possessió de l’habitatge i el Tribunal l’ordeni si els ocupants no aporten títol justificatiu de la seva situació possessòria en un termini breu, de 5 dies.

PROTECCIÓ EN VIA PENAL

DELICTE D’USURPACIÓ (article 245.2 CP)
La recuperació de la possessió d’un habitatge il·legalment ocupat també es pot aconseguir a la via penal, a través del delicte d’usurpació de l’article 245 del Codi Penal. Ara bé, la via penal es caracteritza per ser una «ultima ratio», de manera que la resposta habitual davant l’ocupació il·legal d’habitatges no es pot garantir a través d’aquesta via, sinó per mitjà de la jurisdicció civil. Per això, la Llei 5/2018, d’11 de juny, va introduir el procés per a la tutela sumària de la possessió.

L’ocupació d’un bé immoble amb violència o intimidació està penada a l’article 245.1 del Codi Penal. En aquest cas, a l’autor del delicte se li imposarà pena de presó d’1 a 2 anys, la durada de la qual es fixarà tenint en compte la «utilitat obtinguda» i el «dany causat».

D’altra banda, l’article 245.2 del Codi Penal castiga l’anomenada «ocupació pacífica» (sense violència o intimidació). Aquest precepte disposa que «el qui ocupi, sense l’autorització pertinent, un immoble, habitatge o edifici aliens que no constitueixin domicili, o es mantingui en ells contra la voluntat del seu titular, serà castigat amb la pena de multa de tres a sis mesos» . Així, estan previstes dues formes de comissió d’aquest delicte: (i) l’ ocupació sense l’autorització deguda i (ii) el manteniment a l’immoble, habitatge o edifici aliens en contra de la voluntat del seu titular.

En relació amb l’ocupació pacífica, és important tenir en compte el següent:

a) L’immoble no pot constituir domicili, entès com la residència habitual de la persona (si és domicili, en lloc d’un delicte d’usurpació es comet un delicte de violació de domicili);

b) El propietari no ha de consentir l’ocupació de l’immoble; i,

c) L’accés a l’immoble amb ús de la força a les coses és igualment incardinable a aquest delicte.

En general, l’ocupació dels habitatges té lloc sense violència ni intimidació, per tant, la conducta és constitutiva d’un delicte d’ocupació pacífica de l’article 245.2 del Codi Penal. En aquest cas que, com hem dit, és el més habitual a la pràctica:

– El Jutjat territorialment competent per conèixer dels fets és el del lloc on es cometi el delicte i, per tant, estigui situat l’immoble.

– Per donar a conèixer a les autoritats policials o judicials la comissió d’aquest delicte, s’ha de presentar denúncia o querella. La querella requereix de majors formalismes que la denúncia, ha de presentar-se per mitjà de procurador i subscrita per advocat i implica la personació en el procediment, en canvi, la denúncia és una simple comunicació dels fets a l’autoritat.

– Pot ser subjecte actiu qualsevol persona, excepte el propietari de l’habitatge, sens perjudici que aquest pot incórrer, segons com actuï, en un delicte de violació de domicili.

– És subjecte passiu la persona que té un vincle jurídicament protegit amb l’immoble objecte d’ocupació il·lícita.

– El procediment que es seguirà serà el procediment pel judici sobre delictes lleus.

En molts casos, el procediment que es segueix per un delicte d’usurpació pacífica d’immobles s’arxiva en la fase d’instrucció perquè el Jutge entén que els fets no revesteixen el caràcter de delicte i, conseqüentment, no poden ser enjudiciats a la jurisdicció penal. Igualment, l’obtenció de mesures cautelars consistents en el desallotjament i la recuperació de la possessió són complicades d’obtenir en seu penal.

Tot i que cada cas té les seves peculiaritats, en general, des de la perspectiva del perjudicat per l’ocupació il·legal de l’habitatge, la resposta més satisfactòria, per la seva rapidesa, és la que es pot obtenir en via civil i, en particular, a través de la tutela sumària de la possessió, que és un procediment el fonament del qual és aconseguir per les vies legals la recuperació immediata de l’habitatge ocupat il·legalment.

Marta Mingot Torra