IRPF. Desplaçaments a l’estranger: criteri DGT sobre l’exempció de l’article 7.p) LIRPF
La DGT recorda que l’exempció de l’art. 7.p) LIRPF exigeix, entre altres requisits, que els treballs es realitzin efectivament a l’estranger per a una entitat o establiment permanent no resident, i que al país de destinació existeixi un impost de naturalesa idèntica o anàloga a l’IRPF.
En entorns intragrup, cal acreditar la realitat del servei i el benefici per al destinatari. Sense evidència del servei intragrup, no procedeix l’exempció.
Recomanació pràctica: conservar proves de desplaçaments (vols, dietes, agenda), destinatari i utilitat del servei, i còmput de dies, per defensar l’exempció (límit anual: 60.100 €).
IRPF. No cal l’alta formal al RETA per qualificar com a rendiments d’activitat econòmica els obtinguts per socis professionals
Tribunal Suprem. Sentència de 8 d’octubre de 2025.
El Tribunal Suprem ha resolt un cas en què un metge prestava serveis professionals a una societat de la qual era soci majoritari. En la seva declaració de l’IRPF va qualificar els ingressos com a rendiments d’activitats econòmiques, d’acord amb l’article 27.1 de la Llei de l’IRPF (relatiu als socis professionals).
L’Administració tributària, però, va requalificar aquests ingressos com a rendiments del treball, amb l’argument que el contribuent no constava formalment donat d’alta al RETA (Règim Especial de Treballadors Autònoms).
El Tribunal Suprem estableix que, a l’efecte de qualificar com a professionals els rendiments obtinguts per un soci conforme a l’article 27.1 LIRPF, n’hi ha prou que el contribuent estigui obligat a cotitzar al RETA, sense que sigui exigible l’alta formal efectiva en aquest règim.
Aquesta doctrina reforça la qualificació com a rendiments d’activitat econòmica dels ingressos de socis professionals quan, per la naturalesa de la seva intervenció i participació, hi ha obligació de cotitzar com a autònom, encara que no s’hagi formalitzat administrativament l’alta.
Operacions Vinculades. Representant d’una societat administradora: límits a la valoració i necessitat de comparables externs
TSJ Catalunya, 30/06/2025.
En estructures en què l’administrador és una societat i existeix un representant persona física, Hisenda pot intentar qualificar la retribució del representant com a operació vinculada i regularitzar-la a valor de mercat.
Una sentència recent rebutja valorar aquesta operació prenent com a referència el que cobra la societat administradora: si s’ha de valorar la retribució del representant, cal acudir a comparables externs adequats.
A més, la normativa exclou del règim d’operacions vinculades les retribucions dels administradors per la seva condició d’administrador, cosa que obliga a delimitar bé funcions i contraprestacions.
IVA. Holdings mixtes i dret a deducció de l’IVA suportat
TEAC de 27 de març de 2025.
El TEAC confirma que, en holdings que combinen participació i prestació de serveis de gestió, el dret a deducció de l’IVA depèn de la vinculació directa de les despeses amb activitats subjectes i no exemptes.
Les despeses associades a la mera tinença de participacions o a operacions financeres exemptes no generen, en principi, dret a deducció, llevat que existeixi afectació a activitats gravades i es pugui justificar.
En la pràctica, és clau documentar el model d’activitat (serveis intragrup), la traçabilitat de costos i, si escau, l’aplicació d’un prorrata coherent.
Impost sobre Societats. Simulació serveis entitats holdings
TSJ Catalunya (30/06/2025).
Per apreciar simulació en els serveis prestats per les societats holdings a les seves filials per “management fees” o serveis intragrup, cal acreditar que els serveis són intrínsecament personals i que no es poden prestar legítimament a través d’una societat.
Antecedents
La Inspecció va qualificar com a simulació relativa la facturació de serveis d’una societat holding a una participada (en concepte de management fees), sostenint que els serveis no els prestava la societat sinó directament el soci/administrador persona física, per tenir —segons l’Administració— un caràcter personalíssim vinculat a capacitats exclusives.
Criteri del tribunal
El TSJ de Catalunya descarta la simulació perquè l’Administració no concreta ni prova quins coneixements, habilitats o aptituds del soci farien impossible que els serveis es prestessin mitjançant la holding. El tribunal destaca, a més, que es tracta d’una holding mixta amb activitat real i acreditada: la participació directa del soci en la prestació no anul·la, per si sola, la substància de la societat ni permet qualificar-la automàticament com una estructura artificiosa o buida.
Conclusió
En matèria de simulació, no n’hi ha prou amb afirmar “personalíssim”: cal una prova específica que expliqui per què el servei no és canalitzable via societat, especialment quan existeix estructura i activitat efectiva.
Impost societats. Acreditació bases imposables negatives (Bins)
TSJ Madrid. Sentència de 24 de setembre de 2025.
El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha confirmat que, d’acord amb l’article 26.5 de la Llei de l’Impost sobre Societats i amb l’article 66 bis de la Llei General Tributària, transcorregut el termini de deu anys des de la generació de les bases imposables negatives (BIN), correspon al contribuent acreditar-ne l’existència.
Segons el Tribunal, aquesta acreditació s’ha de fer mitjançant:
- L’exhibició de l’autoliquidació en què es van declarar les BIN, i
- La comptabilitat degudament dipositada al Registre Mercantil.
Aquesta sentència reforça l’exigència probatòria per a la compensació de BIN antigues: un cop superat el termini de deu anys, ja no n’hi ha prou amb la simple declaració, sinó que el contribuent ha d’estar en disposició d’aportar la documentació formal que n’acrediti la correcta generació i registre.
Impost societats. Les despeses no són deduïbles si corresponen a exercicis ja prescrits
Tribunal Suprem, sentència de 7 d’octubre de 2025.
El Tribunal Suprem estableix que les despeses comptabilitzades en exercicis posteriors al del seu meritament no poden alterar la base imposable d’exercicis ja prescrits. La imputació temporal ha de respectar els límits legals de la prescripció i ni el principi de regularització íntegra ni el de bona administració no permeten modificar el deute tributari d’exercicis respecte dels quals la potestat de liquidació ja ha prescrit.
Impost sobre el Patrimoni. El valor d’adquisició dels immobles inclou les despeses i tributs inherents a la compra
TEAC, resolució de 20 d’octubre de 2025.
El TEAC confirma que, a efectes de l’Impost sobre el Patrimoni, el valor dels immobles s’ha de determinar incorporant tant el cost de les inversions i millores efectuades sobre els béns com el de les despeses i tributs inherents a la seva adquisició satisfets per l’adquirent (com ara l’IVA o l’ITP i AJD, així com les despeses de notaria i registre).
Empresa Familiar. Impost sobre patrimoni. Tresoreria i actius financers: admissió d’afectació amb prova; exclusió de les IIC (Fons Inversió)
TSJ Aragó, Sentència 427/2025 – 18/09/2025 (seguiment doctrina TS 10/01/2022).
El TSJ matisa el criteri sobre l’afectació de tresoreria i actius financers a efectes d’empresa familiar: poden considerar-se afectes si responen a una funció econòmica real (liquiditat, solvència, capitalització o accés al crèdit), sempre que aquesta funció quedi degudament acreditada.
El Tribunal rebutja l’ús exclusiu de ràtios o presumpcions genèriques i dona rellevància a la prova pericial i a l’estratègia financera de l’empresa.
Com a límit categòric, les institucions d’inversió col·lectiva (IIC) -com SICAV o fons- no poden considerar-se actius afectes, ni tan sols si es destinen a reforçar solvència o com a garanties.
Impost sobre Patrimoni, exempció empresa familiar. Hisenda confirma que l’exempció d’empresa familiar s’aplica encara que el directiu no sigui soci
Consulta vinculant V0102-25, de 5 de febrer de 2025.
La Direcció General de Tributs (DGT), ha aclarit que l’exempció per participacions en empresa familiar a l’Impost sobre el Patrimoni es pot aplicar encara que les funcions de direcció les exerceixi un familiar que no és soci de l’entitat.
Segons els fets plantejats, la consultora és titular del 10% del capital d’una societat (la resta en mans dels seus tres germans), dedicada a una activitat econòmica i no a la mera gestió de patrimonis mobiliari o immobiliari. El seu fill és membre del consell d’administració, exerceix de gerent i percep per aquest càrrec una retribució que suposa més del 50% dels seus rendiments totals. L’empresa posseeix, a més, un immoble no afecte a l’activitat.
La DGT conclou que es compleixen els requisits de l’article 4.vuit.Dos de la Llei 19/1991 de l’Impost sobre el Patrimoni:
- Activitat econòmica real: la societat no es dedica a la gestió d’un patrimoni mobiliari o immobiliari.
- Percentatge de participació: la consultora té individualment més del 5% (10%) i, conjuntament amb els seus germans, controlen el 100% del capital.
- Funcions de direcció i retribució: tot i que la consultora no exerceix càrrecs de direcció, el seu fill, integrant del grup de parentiu, sí que ho fa, i la seva retribució per aquestes funcions supera el 50% dels seus rendiments. La DGT, seguint doctrina prèvia i jurisprudència del Tribunal Suprem, recorda que n’hi ha prou que una persona del grup familiar compleixi aquest requisit, encara que no sigui titular de les participacions.
Empresa Familiar. Patrimonial. Contracte laboral entre comuner i comunitat de béns pot complir el requisit de l’article 27.2 LIRPF
Tribunal Suprem, Sentència 1038/2025, de 17 de juliol de 2025.
El Tribunal Suprem ha declarat que el contracte laboral subscrit entre una comunitat de béns i un dels seus comuners pot complir el requisit establert a l’article 27.2 de la Llei de l’IRPF, que exigeix disposar almenys d’una persona contractada amb relació laboral i jornada completa per considerar que l’activitat d’arrendament d’immobles té naturalesa empresarial.
El Tribunal entén que la mera condició de comuner no exclou, per si sola, la possibilitat de vincular-se laboralment amb la comunitat, sempre que concorrin efectivament les notes de dependència, alienitat i retribució pròpies de la relació laboral, i que l’activitat es desenvolupi dins del marc organitzatiu i sota la direcció de la comunitat.
Així, si el comuner presta serveis de gestió, administració o manteniment dels immobles de la comunitat amb una remuneració periòdica i dependència organitzativa, pot entendre’s complert el requisit de l’article 27.2 LIRPF, i en conseqüència, l’activitat d’arrendament pot qualificar-se com a activitat econòmica.
Aquesta interpretació flexibilitza el criteri administratiu tradicional i permet reconèixer la naturalesa empresarial de determinades comunitats de béns familiars dedicades a l’arrendament, sempre que acreditin la realitat de la relació laboral i la prestació efectiva de serveis per part del comuner contractat.
Empresa Familiar. I Sobre Successions i Donacions. Es manté la reducció del 95% encara que es venguin participacions si es reinverteix el valor.
DGT, consulta vinculant V1579-25 – 08/09/2025.
La Direcció General de Tributs (DGT) ha confirmat que no es perd la reducció del 95% a l’Impost sobre Successions i Donacions (ISD) aplicada sobre participacions en entitats quan els hereus venen aquestes participacions o liquiden la societat abans dels 10 anys, sempre que el valor reduït es reinverteixi en altres béns o actius.
La DGT recorda que l’article 20.2.c) de la Llei de l’ISD exigeix mantenir l’adquisició durant deu anys, excepte en cas de defunció de l’adquirent. Ara bé, d’acord amb la seva doctrina reiterada i amb la jurisprudència del Tribunal Suprem, el que és realment rellevant no és conservar materialment les participacions heretades, sinó mantenir el valor sobre el qual es va aplicar la reducció.
En conseqüència, l’alienació de les participacions o la liquidació de la societat no comporta per si sola la pèrdua del benefici fiscal, sempre que:
- L’import obtingut es reinverteixi en altres béns o actius (immobles, accions, fons d’inversió, dipòsits o altres productes financers, entre d’altres), i
- Es mantingui aquesta inversió durant el termini de deu anys exigit per la norma.
La DGT també assenyala que no s’exigeix la continuïtat de l’activitat empresarial d’origen: la reinversió pot fer-se en qualsevol tipus d’actiu, sempre que es preservi el valor reduït. Tot i que la llei no fixa un termini concret per reinvertir, s’indica que la reinversió s’ha de fer amb la major immediatesa possible, per considerar complert adequadament el requisit de manteniment.
En la pràctica, això permet als hereus reordenar el patrimoni heretat (vendre la societat, diversificar inversions o traslladar-les a actius més líquids o menys arriscats) sense perdre la reducció del 95% a l’ISD, sempre que es planifiqui correctament la reinversió i es documenti el compliment del termini de deu anys.
Llei General Tributaria. Dret a no autoincriminar-se en el procediment sancionador
Tribunal Suprem, Sentència 10/12/2025.
El Suprem protegeix el dret a no autoincriminar-se en l’àmbit sancionador: no es poden utilitzar, per sancionar, documents o proves obtinguts coactivament quan depenen de la voluntat del contribuent i el requeriment és genèric o desproporcionat.
Clau pràctica: si la sanció descansa en documentació aportada sota apercebiment (art. 203 LGT), cal analitzar si el requeriment era prou concret i si la prova tenia existència independent; en cas contrari, pot demanar-se l’exclusió probatòria i la nul·litat de la sanció.
Llei General Tributaria. El TEAC avala requerir informes de due diligence en processos de compravendes de participacions
TEAC de 15 de octubre de 2025.
L’òrgan econòmic-administratiu central (TEAC) ha declarat ajustat a Dret un requeriment d’informació de l’Administració tributària adreçat a l’entitat compradora d’unes participacions socials, mitjançant el qual se sol·licitava l’aportació dels informes de due diligence elaborats en el marc de l’operació de compravenda.
Segons el TEAC:
- L’òrgan que requereix és competent i el requeriment compleix els principis essencials de motivació i de transcendència tributària, atès que els informes de due diligence contenen informació rellevant sobre diverses àrees de l’empresa, determinant per valorar si l’entitat compleix correctament les seves obligacions fiscals.
- Les dades sol·licitades no tenen caràcter estrictament privat, sinó que se situen en l’àmbit patrimonial i econòmic de l’operació, la qual cosa legitima la seva sol·licitud per part d’Hisenda en exercici de les seves facultats de comprovació i investigació.
Aquesta resolució reforça la possibilitat que l’Administració tributària accedeixi als informes de due diligence com a font d’informació rellevant en processos de comprovació, especialment en operacions de transmissió de participacions socials o empresarials.
Llei General Tributaria. Hisenda aclareix l’abast de la informació sobre pagaments per Bizum
Nota aclaritòria Hisenda / AEAT – 16/12/2025.
Davant la difusió de missatges alarmistes a Internet, Hisenda i l’AEAT han aclarit que no hi ha noves obligacions informatives per als particulars per l’ús de Bizum o sistemes equivalents.
A partir de febrer de 2026, les entitats financeres informaran mensualment l’AEAT de la facturació agregada cobrada via Bizum per empresaris i professionals (i no operació per operació).
La informació reportada inclourà la identificació de l’adhesió, el número de comerç/terminals, l’import mensual facturat i els comptes de cobrament. Queden exclosos els Bizums entre particulars.
Llei General Tributaria. Comprovació de valors dels immobles, la visita és obligatòria
Tribunal Suprem, Sentència de 24 de juny de 2025.
El Tribunal Suprem declara que, en els procediments de comprovació de valors efectuats mitjançant dictamen pericial de l’Administració, la visita a l’interior de l’immoble constitueix la regla general i és imprescindible per garantir la validesa de la valoració.
Només en casos excepcionals, degudament motivats, pot prescindir-se d’aquesta visita. El perit haurà d’indicar expressament al dictamen els motius que justifiquen la impossibilitat d’accedir a l’interior de la finca i les circumstàncies que permeten valorar-la sense aquesta inspecció.
La sentencia incideix en el principi de motivació i proporcionalitat de l’actuació administrativa, establint que la simple observació exterior o la valoració sobre fotografies no són suficients per fonamentar una liquidació tributària basada en comprovació de valors.
Mercantil/Comptabilitat Projecte de llei: nous llindars per a comptes abreujats i exoneració d’auditoria (transposició Directiva (UE) 2023/2775)
Congrés dels Diputats – 21/11/2025 (projecte de llei).
S’impulsa una actualització dels criteris de mida empresarial (actiu, xifra de negocis i empleats) amb l’objectiu d’elevar els llindars europeus aproximadament un 25% i adaptar normes de comptabilitat, informació financera i auditoria.
Principals xifres destacades: per a comptes abreujats, actiu de 4.000.000 € a 7.500.000 € i xifra de negocis de 8.000.000 € a 15.000.000 € (empleats: 50). Per exoneració d’auditoria obligatòria (art. 263.2 LSC), actiu de 2.850.000 € a 3.565.000 € i xifra de negocis de 5.700.000 € a 7.125.000 € (empleats: 50).
També s’amplia l’àmbit d’aplicació del PGC PIMES i es revisen llindars en entitats sense fins lucratius.
LGT/Recaptació. Les dietes són embargables sense límit (no tenen naturalesa salarial als efectes de la LEC)
TEAC, Resolució 15/10/2025.
El TEAC confirma el criteri de l’AEAT: les dietes que l’ocupador abona als empleats per despeses de desplaçament i manutenció no tenen, en aquest context, la consideració de salari.
En conseqüència, no se’ls aplica el límit d’inembargabilitat de l’article 607 de la LEC i poden ser embargades sense límit, sens perjudici de l’anàlisi casuística de la seva naturalesa i justificació.
LGT. Notificacions electròniques
L’Administració ha d’extremar la diligència per garantir que el contribuent té un accés real i efectiu a les notificacions electròniques. TSJ Catalunya (17/09/2025).
L’Administració va requerir la presentació del model 184 a una entitat en règim d’atribució de rendes. En no atendre’s el requeriment, es va iniciar procediment sancionador i, posteriorment, embargament. Les notificacions es van practicar via adreça electrònica habilitada (DEH), però l’entitat no hi va accedir. En exercicis anteriors, requeriments similars s’havien notificat per correu ordinari i s’havien complert sense incidències. Quan l’entitat va tenir coneixement de l’embargament, va interposar reclamació econòmica-administrativa, que es va inadmetre per extemporània.
Criteri del tribunal
Amb suport en l’article 24.2 CE i en la doctrina del Tribunal Suprem sobre bona administració i tutela administrativa efectiva, el TSJ de Catalunya entén que, en un cas com aquest, no es pot tenir per extemporània la reclamació si el contribuent no va tenir una possibilitat real de conèixer el procediment. El contrari vulneraria el dret de defensa.
Impacte pràctic
- La notificació electrònica no pot esdevenir una “ficció” formal: cal verificar-ne l’accessibilitat i la recepció efectiva en situacions amb indicis de manca de coneixement real.
- En procediments amb conseqüències especialment gravoses (sanció/embargament), aquest criteri reforça la revisió dels casos en què el contribuent no ha accedit a la DEH i existeixen antecedents de comunicacions efectives per altres vies.
Recomanacions
- IVA i obligacions formals 2026: revisa el teu volum d’operacions abans de tancar l’any.
Si el volum d’operacions del 2025 supera 6.010.121,04 €, a partir del 2026 l’empresa pot veure’s obligada a presentar autoliquidacions mensuals (en lloc de trimestrals) i a entrar al SII (Subministrament Immediat d’Informació).
1) Quan canvia la periodicitat i què afecta?
Superat el llindar, passen a periodicitat mensual diversos models, entre d’altres: 303 (IVA), 111 (retencions treballadors/professionals), 115 (retencions lloguers) i 123 (retencions interessos/dividends).
2) Entrada al SII: què implica?
L’empresa haurà d’enviar electrònicament els llibres registre d’IVA amb els terminis generals següents:
- Factures emeses: dins dels 4 dies naturals des de l’expedició.
- Factures rebudes: dins dels 4 dies naturals des del registre comptable.
3) Avantatge: exempcions de 347 i 390
Com a contrapartida del SII, l’empresa queda exonerada de presentar el model 347 i el model 390 (resum anual d’IVA).
4) Com es calcula el “volum d’operacions”?
En general, inclou totes les entregues de béns i prestacions de serveis de l’any, també exemptes, i amb aquests criteris pràctics:
- S’hi inclouen: bestretes de clients, impostos especials vinculats a les operacions i també determinades operacions no subjectes per regles de localització.
- Se’n resten/exclouen (entre d’altres): entregues ocasionals d’immobles i béns d’inversió, determinades operacions financeres (si no són habituals), quotes d’IVA i recàrrec d’equivalència, i subvencions d’explotació.
- No computen: AIB i altres operacions on l’empresa és destinatària i s’autorepercuteix l’IVA per inversió del subjecte passiu.
5) Recomanació de tancament d’any.
Si t’estàs apropant al llindar, valora si pots posposar alguna venda al 2026.
- La compte 551 no pot ser un calaix de sastre.
La compte 551 és una compte pont de tresoreria per a moviments puntuals amb socis i administradors. No ha de servir com a sistema estable de finançament ni per acumular despeses personals sense criteri.
On hi ha el risc?
- Saldo deutor de la societat amb el soci mantingut en el temps, sense contracte ni interessos.
- Pagaments personals (targetes, viatges, despeses familiars) carregats a la 551 sense refacturar ni tractar com a retribució.
- Saldos barrejats i sense justificació documental clara.
Aquests casos poden comportar regularitzacions per operacions vinculades, rendiments del treball encoberts i ajustos fiscals per falta d’interessos de mercat. Per tant, de cara el tancament fiscal cal:
- Conciliar la 551 (per soci/administrador) amb banc i justificants.
- Classificar cada apunt:
- Finançament (préstec) vs despesa personal vs compensació.
- Reclassificar a préstec vinculat els saldos deutors de venciment llarg i documentar-los.
- Refacturar o qualificar com a retribució les despeses personals assumides per la societat.
- Valorar si cal informar-ho al Model 232 (operacions vinculades).
Recomanació final: Arribar al 31 de desembre amb una 551 neta, explicada i documentada és una de les mesures més senzilles i efectives per reduir riscos fiscals en la relació amb socis i administradors.
