Empresa familiar

Estatus Socials: Prestació accessòria de compliment dels pactes de socis o protocols familiars

La Resolució de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública d’11 d’octubre de 2024 admet una clàusula dels estatuts socials d’una societat limitada, aprovada en junta general per unanimitat, de prestació accessòria no retribuïda, consistent en el “compliment i observança de les disposicions pactades pels socis en el Protocol Familiar o Pacte de Socis”. Amb això, reitera el criteri ja existent.

En concret, la Direcció General accepta la inscripció de la prestació accessòria amb aquests arguments:

• No supera els límits generals de l’autonomia de la voluntat, atès que no s’oposa a les lleis, no contradiu els principis configuradors de la societat, ni impedeix la transmissió de les participacions socials de manera que el soci no queda presoner dels seus títols.
• El Reglament del Registre Mercantil preveu “clàusules penals en garantia d’obligacions pactades i inscrites, especialment si estan contingudes en protocol familiar (…)”.
• La doctrina ha defensat que l’eficàcia de que aquests pactes parasocials s’asseguri mitjançant una prestació accessòria, l’incompliment de la qual, es pot sancionar amb l’exclusió del soci que la incompleixi voluntària o involuntàriament.

No és necessari un contracte entre el conseller delegat i la societat si l’exercici de funcions executives no són retribuïdes

Sentència de l’Audiència Provincial de Madrid de 4 d’octubre de 2024. 

S’analitza la validesa d’un acord social adoptat al consell d’administració d’una empresa familiar pel qual s’acorda nomenar tres consellers delegats, sense aprovar-se cap contracte entre els consellers delegats i la societat. 

L’article 249.3 de la Llei de Societats de Capital (LSC) estableix que quan un membre del consell d’administració sigui nomenat conseller delegat o se li atribueixin funcions executives caldrà que se celebri un contracte entre aquest i la societat que haurà de ser aprovat prèviament pel consell d’administració. En el referit contracte es detallaran tots els conceptes pels quals pugui arribar a obtenir una retribució per l’exercici de funcions executives. 

És a dir, la LSC exigeix ​​que els consellers delegats subscriguin amb la societat un contracte en què es detallin, si escau, els conceptes pels quals pugui obtenir una retribució, de manera que, com al·lega la part demandant, una interpretació literal del precepte fa imperativa la celebració del contracte, sense que aquest precepte discrimini entre càrrecs retribuïts.

L’audiència provincial resol que no és necessària la subscripció d’un contracte entre el conseller delegat i la societat si l’exercici de funcions executives no és retribuït. Així, es considera que la finalitat és la de detallar els conceptes retributius dels consellers amb funcions executives, i no cal que aquest sigui subscrit quan no hi hagi cap retribució. 

Impost Sobre Successions i Donacions. Donació d’accions empresa familiar

Tribunal Suprem. Sentència de 13 de novembre de 2024.

En una donació de participacions, el moment en què s’ha de verificar el requisit de realització de funcions retribuïdes per a l’aplicació del règim d’empresa familiar és quan es produeix la donació.

El TEAC havia donat la raó al contribuent, reconeixent-li el dret a la reducció del règim d’empresa familiar aplicada en una donació de participacions.

Això no obstant, el Tribunal Suprem, resolent el recurs interposat per l’administració autonòmica, nega el dret a la reducció perquè considera que el requisit del principal font de renda s’ha d’avaluar en el moment en què es produeix la donació, i no al 31 de desembre del mateix any, ni el 31 de desembre de l’any anterior.

El Tribunal Suprem considera que la jurisprudència aplicable en els supòsits de successió ho és també en els casos de donació, encara que no es produeixi la meritació anticipada de l’IRPF en l’exercici en què es produeix la donació. 

TEAC 19-12-2024. Els béns arrendats als socis mai es consideraran afectes a activitats econòmiques, fins i tot encara que s’arrendin a valor de mercat

La normativa de l’Impost sobre Successions i Donacions i de l’Impost sobre Patrimoni contenen un precepte respecte de l’afectació d’elements patrimonials a activitats econòmiques, establint-se que “mai es consideren elements afectes els destinats exclusivament a l’ús personal del subjecte passiu o de qualsevol dels integrants del grup de parentiu…, o aquells que estiguin cedits, per preu inferior al de mercat, a persones o entitats vinculades.”

Amb base en aquest precepte, fins ara la Direcció General de Tributs i el TEAR de Catalunya interpretaven que si una societat dedicada a l’arrendament com a activitat econòmica, llogava immobles a valor de mercat als socis, aquests immobles podien considerar-se afectes a activitats econòmiques.  Per contra, la ATC de Catalunya interpretava que els immobles cedits als socis mai es podien considerar afectes a activitats econòmiques per estar destinats a l’ús personal del subjecte passiu. 

Ara, amb aquesta resolució, el TEAC acaba amb la disjuntiva i definitivament adopta el criteri de la ATC de Catalunya, per tant, aquests actius no quedaran afectes a cap activitat empresarial i no podran gaudir dels beneficis d’empresa familiar (exempció de Patrimoni i reducció a Successions i Donacions).

Societats Holdings. Aplicació de la clàusula antiabús

Resolucions del TEAC de 12 de desembre de 2024.

Es reitera el nou criteri administratiu per a les regularitzacions de les societats holdings. Aplicada la clàusula antiabús del regim especial de fusions de la Llei de l’Impost sobre Societats en una aportació no dinerària d’accions a una societat holding. La regularització administrativa que s’ha d’efectuar al soci aportant es pot fer quan la holding obtingui dividends, que s’entendrà que procedeixen de les reserves generades abans de l’aportació de les accions. 

El Tribunal Econòmic Administratiu Central (TEAC) propugna l’aplicació del mètode FIFO per determinar l’origen dels dividends distribuïts després d’una aportació no dinerària qualificada com a abusiva en aplicació de l’article 89.2 de la Llei de l’impost sobre societats. Amb això, permet a l’administració en aplicació del referit criteri de regularitzar tan aviat com es distribueixin dividends a la societat holding receptora de l’aportació.

Fiscalitat

Impost sobre Societats. Arrendament d’habitatges

Consulta DGT V2329/2024.

L’entitat consultant es troba acollida al règim fiscal especial per a entitats dedicades a l’arrendament d’habitatge establert en la Llei 27/2014. Dins dels requisits per a acollir-se a aquest règim especial, la llei estableix que l’activitat principal de l’entitat ha de ser l’arrendament d’habitatges a Espanya, i perquè aquesta activitat sigui considerada com a econòmica, ha de comptar amb almenys un treballador a jornada completa.

La Llei 27/2014 especifica que la societat ha de tenir un empleat amb contracte laboral i a jornada completa per tal de que l’arrendament d’immobles es consideri que existeix una activitat econòmica.

La DGT ha emès diverses consultes vinculants en les quals s’aclareix que no n’hi ha prou amb contractar dues o més treballadors a temps parcial per a complir el requisit. La norma requereix que un dels empleats estigui a jornada completa, sense importar que es contractin diverses persones a mitja jornada.

En conclusió, si l’entitat tingués dos empleats a jornada parcial, no compliria el requisit de tenir una activitat econòmica, ja que la Llei exigeix almenys un treballador a jornada completa. Com a conseqüència, l’entitat no podria beneficiar-se del règim especial d’entitats dedicades a l’arrendament d’habitatges.

Impost sobre Societats. Condonació préstecs entre societats vinculades

Consulta DGT V1849 de 2 d’agost de 2024.

La Direcció General de Tributs, en la seva consulta vinculant V1849-24, de 2 d’agost, analitza el tractament fiscal aplicable a la condonació de préstecs entre societats que pertanyen a un mateix grup, en idèntics percentatges, pels mateixos socis persones físiques.

La DGT considera que la condonació d’un crèdit per part d’una societat dependent a una altra societat dependent, ha de registrar-se per la societat donatària com un increment dels seus fons propis en el compte «Altres aportacions de socis», mentre que la donant registrarà l’operació amb càrrec a un compte de reserves i donarà de baixa el crèdit pel seu valor en llibres.

Per la part del préstec condonat corresponent al percentatge de participació que posseeix cada soci es considera que les entitats donants estarien distribuint reserves en espècie als socis persones físiques, consistents en el crèdit que ostenten enfront de l’entitat donatària i, al seu torn, tals socis estarien aportant la part del crèdit esmentat als fons propis de l’entitat donatària, sense que les entitats dependents hagin de registrar cap despesa ni ingrés comptable.

Finalment, la DGT manifesta sobre les possibles conseqüències fiscals de l’operació per a les persones físiques sòcies respectives de les entitats implicades, reitera la doctrina existent actualment, la condonació d’un préstec realitzat per una societat a favor d’una altra, no produeix efectes en l’IRPF dels socis persones físiques d’una i una altra societat, a l’ésser els socis aliens al préstec efectuat entre les dues societats.

Impost sobre la Renta (IRPF) . – Disposicions en efectiu, qualificació com a rendiments de capital mobiliari

Audiència Nacional 17/12/24.

La AN confirma la qualificació realitzada per la Inspecció dels Tributs sobre les retirades de diners de la societat pel soci majoritari com a rendiments del capital mobiliari.

La comptabilitat de la societat reflectia que els referits imports sostrets van ser comptabilitzats sota el compte 553 de “Compte corrent amb socis/administradors”. La AEAT va considerar que les quantitats retirades constituïen rendiments del capital mobiliari (dividends), cosa que significava que havien de tributar en l’IRPF del contribuent. Per a justificar aquesta qualificació, la Inspecció es va basar en la falta de prova documental sobre el destí dels fons retirats i l’absència de préstecs o crèdits declarats entre la societat i el contribuent.

Per tant, reiterar la necessitat de que els saldos prestats als socis/administradors es tinguin documentats i es compleixi el calendari de pagaments. 

IRPF.  – Aplicació del règim de dietes de l’article 9 del reglament de l’IRPF als administradors

Resolució TEAC 30-01-2025.

El TEAC, unificant criteri i reiterant el seu criteri, assenyala que el règim de dietes previst en l’article 9 del Reglament de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques únicament és aplicable a relacions laborals o estatutàries en les quals es donen les notes de dependència, alteritat i alienitat.

No obstant això, matisa que els administradors o membres del Consell d’Administració no tindran dret a aplicar el règim previst en l’article 9 RIRPF per les dietes que percebin en atenció al compliment de les tasques que els corresponen per aquestes funcions, és a dir, en virtut d’aquesta relació mercantil, podent no obstant, aplicar aquest règim per aquelles dietes que vinguessin imposades per la seva relació laboral amb la societat. Per tant, s’haurà d’analitzar l’origen o causa de les dietes.

Impost sobre Societats. Pensió vitalícia a l’administrador 

La DGT avala la deduïbilitat de les pensions vitalícies a favor dels administradors jubilats.

La societat consultant, una societat limitada, va modificar els seus estatuts socials després de la jubilació del seu antic administrador per a incloure una retribució complementària a favor seu. Aquesta retribució consisteix en una pensió vitalícia per a aquells administradors que haguessin exercit el càrrec durant almenys cinc anys i arribessin a l’edat de jubilació. La quantia de la pensió s’acorda en la Junta General de la societat. 

La DGT accepta que els imports abonats a l’administrador jubilat poden considerar-se despesa deduïble en l’Impost sobre Societats, sempre que compleixin les següents condicions:  Les despeses han de complir els requisits generals de deduïbilitat establerts en la Llei de l’Impost de societats, la realitat de la despesa, inscripció comptable, Imputació segons la seva meritació, justificació documental. 

IVA. Cessió de vehicles

Resolució del TEAC 27-9-2024.

En relació amb els vehicles d’ús “mixt” que una empresa cedeix als empleats per a fins particulars de manera gratuïta, correspon a l’obligat tributari que pretén deduir les quotes d’IVA suportat, acreditar l’afectació del vehicle a l’activitat. Provada l’afectació, es presumeix que el grau d’utilització en el desenvolupament de l’activitat empresarial o professional és el 50% conforme al que s’estableix en l’article 95 de la Llei de l’IVA.

La presumpció d’afectació del 50% dels vehicles a l’activitat només pot ser destruïda mitjançant la prova, per part de l’Administració, que el grau d’utilització efectiu en l’activitat empresarial o professional és inferior a aquest percentatge. Un criteri basat en les hores de treball segons el conveni col·lectiu no és prova suficient del grau efectiu d’afectació, si bé, pot ser considerat un indici.

IRPF. Deducció millora per eficiència energètica 

Consulta V2362-24 de 14/11/2024. 

Els arrendataris no poden aplicar-se les deduccions per obres d’eficiència energètica segons la DGT.

Es consulta si l’arrendatari pot aplicar-se la deducció per obres destinades a millorar l’eficiència energètica de la vivenda, prevista en la disposició addicional 50 de la LIRPF.

Recordem que les obres han d’aconseguir almenys una reducció del 7% en la demanda de calefacció i refrigeració o una millora del 30% en el consum d’energia primària no renovable (acreditada mitjançant certificat energètic emès abans i després de les obres). Les deduccions aplicables inclouen: 20% per a reducció de la demanda de calefacció i refrigeració (màxim 5.000 euros anuals), 40% per a millora en el consum d’energia primària no renovable (màxim 7.500 euros anuals) i 60% per a rehabilitació energètica en edificis residencials (màxim 15.000 euros). 

Segons la DGT, les deduccions no s’apliquen a les obres realitzades per arrendataris, només són aplicables als propietaris que sufraguin els costos de les obres.

IVA. Serveis prestats pels administradors

Consulta Vinculant V0782-24 de la Direcció General de Tributs.

Es consulta quan la retribució dels administradors està subjecta i no exempta d’IVA. Segons la DGT aquesta vindrà determinada principalment pel grau de dependència amb què es desenvolupa l’activitat mercantil entre ambdues. En concret, la DGT estableix:

Quedarà subjecte a IVA si l’administrador usa mitjans propis, assumeix risc econòmic i té autonomia en el seu treball, en aquest cas, es considera que actua com a empresari o professional.

No quedarà per tant subjecta a IVA si l’administrador treballa sota direcció de la societat, usa els seus recursos i rep una retribució fixa. En aquest cas, la relació s’equipara a la d’un treballador per compte d’altre i que tributa en l’IRPF com a rendiment del treball.

Control Tributari

La AEAT ha publicat recentment el “Pla de Control Tributari 2025” on fixa les prioritats de la Agència en la comprovació i investigació als contribuents. Els eixos principals són la investigació de:

• Estructures societàries i nivell de vida no conforme a la realitat fiscal declarada.

Es pretén, entre altres accions, intensificar la vigilància sobre operacions que puguin amagar grans alteracions de patrimoni, l’ús fraudulent d’avantatges fiscals dissenyats per preservar la neutralitat de reestructuracions empresarials i l’ocultació dels beneficiaris reals d’operacions econòmiques significatives.

Dins d’aquest enfocament, l’àrea d’Inspecció de l’Agència Tributària inclou una línia específica d’actuació per a aquells contribuents persones físiques que, a diferència dels patrimonis rellevants més convencionals, mantenen una forta asimetria entre el nivell de vida real i el que figura en les declaracions tributàries.

Es tracta de supòsits molt específics, en els quals el contribuent manté un estàndard de vida que no es correspon en absolut amb les rendes declarades o el patrimoni conegut. Per a això, aquestes persones es valen de la utilització abusiva de societats instrumentals per desviar despeses personals, situar-hi actius per al seu ús personal, simular arrendaments de béns i serveis, o encobrir rendes a través de préstecs ficticis.

En aquests casos, el control de l’Agència Tributària es centrarà, entre altres aspectes, en l’anàlisi de les estructures creades, per tal d’atribuir a les persones físiques com a rendes l’import de totes les despeses i inversions que, essent del seu gaudi exclusiu, s’estiguin declarant com a despeses deduïbles o inversions de les estructures que han creat amb finalitats defraudatòries.

• Factures falses

Igualment, s’intensificarà el control sobre determinats col·lectius, com el d’aquells empresaris o professionals sense ingressos de targetes quan els pagaments per aquesta via siguin habituals en el seu sector, o sobre aquells que simulin una activitat econòmica i emetin factures irregulars, així com especialment en els receptors d’aquestes factures, que obtenen devolucions indegudes d’IVA i generen despeses ficticis.

• Criptomonedes

L’Agència Tributària mantindrà també presència en sectors amb alt risc d’existència d’economia submergida. De la mateixa manera, els plans sectorials de visites posaran l’èmfasi en el control de les terminals de venda (TPV) i altres sistemes de facturació al públic, informant de la pròxima entrada en vigor de les noves obligacions relatives als sistemes informàtics de facturació per evitar l’ús del ‘software de doble ús’.

Alhora, s’impulsaran actuacions de control sobre contribuents que hagin operat amb monedes virtuals sense declarar les rendes o guanys derivats de la seva tinença i transmissió.

• Comerç electrònic

En l’àmbit del comerç electrònic a través de plataformes, aquest any es podrà aprofitar ja per a actuacions de control la nova informació sobre pagaments transfronterers i la informació duanera vinculada al règim de finestreta única per a la detecció d’infradeclaracions d’IVA.

També s’impulsarà, a partir de l’intercanvi d’informació internacional ‘DAC7’, la identificació de propietaris i intermediaris en el mercat del lloguer turístic.

Juntament amb l’economia de les plataformes, suposa igualment un repte per al control fiscal el creixement d’activitat dels anomenats ‘neobancs’. Aquest fenomen portarà a una intensificació de controls fiscals per evitar que els mitjans de pagament alternatius suposin una via d’elusió o frau, però també s’analitzarà des de l’òptica de la investigació del blanqueig de capitals per part d’organitzacions criminals.

• Pagaments amb bizum

• Control Recaptatori

En l’àmbit recaptatori s’anticiparà el control i es farà un seguiment preventiu del risc de cobrament associat a delictes fiscals i de contraban per ocultació de béns o rendes. També s’actualitzaran els procediments d’embargament per fixar unes regles de periodicitat i tramitació més àgils i d’acord amb la immediatesa que requereixen aquests procediments.

A més, a partir de la posada en marxa de l’Equip Nacional de Procediments Concursals, s’impulsarà la gestió de cobrament en aquest àmbit i la detecció de concursos fraudulents.

De la mateixa manera, es farà una anàlisi de deutors amb especial atenció als buidaments patrimonials per aparentar insolvències, utilització de ‘societats refugi’, existència de vincles a l’exterior o construcció d’entramats de societats sota un control únic per a la prestació de serveis ficticis per altres entitats del mateix grup.

Novetats fiscals

Transmissions Patrimonials (ITP). Possible increment de tipus

En la darrera setmana la Generalitat de Catalunya ha anunciat un acord per impulsar un paquet de mesures tributaries que impliquen un fort increment en l’Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP). En l’actualitat, l’anunci és un acord polític però encara no està en via parlamentaria. 

La mesura més important és la pujada fins al 20% de l’ITP per a la compra d’immobles per a compradors que tinguin la consideració de Grans Tenidors, condició que afecta a qualsevol persona física o jurídica que sigui titular de més de 5 habitatges.  

Així mateix, es creen dos nous trams a la tarifa de l’ITP, un dels quals del 12% per a trams amb que el preu de la compra sigui entre 900.000 i 1.500.000 euros; i el segon, del 13%, per a l’excés per sobre d’1.500.000 euros.

Finalment, i tampoc és menys important s’ha anunciat la supressió de la bonificació del 70% de l’impost per les compres d’immobles destinades a la rehabilitació i venta d’habitatges per les empreses promotores immobiliàries.

Dates i calendaris fiscals

Us recordem que en breu començarà la campanya de presentació de la declaració de IRPF 2024, les dates principals són: 2 d’abril fins el 30 de juny de 2025: presentació per Internet de les declaracions de Renda i Patrimoni 2024.