Projecte de llei per el qual s’estableix un impost mínim pels grups multinacionals i els grups nacionals de gran magnitud.

En data 4 de juny, el Consell de Ministres ha aprovat el Projecte de Llei per transposar la Directiva europea (UE) 2022/2523 del Consell, de 15 de desembre de 2022, relativa a la garantia d’un nivell mínim global de imposició del 15% per als grups d’empreses multinacionals i grups nacionals de gran magnitud de la Unió. Aquest projecte, que serà remès a les Corts Generals per a la seva tramitació i posterior aprovació, suposa seguir les recomanacions del conegut com a Pilar 2 del programa BEPS de l’OCDE, una iniciativa que busca lluitar contra l’erosió de la base imposable i el trasllat de beneficis, a la qual s’han adherit els Estat membres i que va ser integrada a la Directiva esmentada. 

Aquesta norma permetrà establir un tipus mínim global del 15% per a grups multinacionals o grups nacionals de gran magnitud. En concret, s’aplicarà a aquells amb un import net de la seva xifra de negocis consolidat igual o superior a 750 milions, d’acord amb els estats financers consolidats de l’entitat matriu última en, almenys, dos dels darrers quatre exercicis immediatament anteriors.

Impost sobre la Renta de les Persones Físiques. El TEAC revisa el criteri administratiu de les aportacions no dineràries de participacions en societats Holdings efectuades per persones físiques.

Tribunal Econòmic Administratiu Central de 22 d’abril de 2024. 

Una persona física propietària de participacions de diverses entitats va aportar aquestes participacions a una entitat hòlding. La Inspecció va considerar que no era aplicable el règim especial de fusions, perquè l’operació no tenia motius econòmics vàlids, sinó exclusivament motius fiscals (evitar la tributació dels dividends que distribuirien posteriorment les entitats aportades a l’entitat hòlding) atès que aquesta tindria una tributació molt menor que en seu de persona física. La regularització va ser recorreguda al TEAC i aquest conclou: 

En primer lloc, rebutja l’existència de motius econòmics no tributaris per a la realització de l’operació. Entre d’altres, afirma que l’aportació de les participacions a una entitat hòlding sense més mitjans que les mateixes participacions rebudes no simplifica l’estructura i per tant, no observa motius econòmics vàlids suficients. El TEAC conclou que la regularització procedent haurà de consistir a fer tributar els dividends repartits a l’entitat hòlding a la persona física aportant (i per tant, tributar per IRPF sense eludir l’estalvi fiscal referit). Aquesta regularització es pot completar en anys posteriors, a mesura que se segueixin repartint els beneficis no distribuïts previs a l’aportació.

Impost sobre Societats. El TEAC admet que les deduccions de R+D+i es poden aplicar encara que no hagin estat consignades a l’autoliquidació de l’exercici en què es van generar.

TEAC de 22 de febrer de 2024 

S’analitza si es pot aplicar en un exercici posterior una deducció per R+D+i que no va ser consignada a l’autoliquidació de l’exercici en què es van efectuar les despeses i inversions que van donar dret a la deducció (i que està prescrit), mitjançant la seva inclusió a l’autoliquidació d’un exercici posterior comprès dins el període màxim d’aplicació del benefici (18 anys). 

El TEAC es remet al criteri fixat pel Tribunal Suprem en la sentència de 24 d’octubre de 2023 i conclou que es pot aplicar la deducció sense necessitat de rectificar l’autoliquidació del període impositiu en què es va generar, sempre dins del període màxim establert a la llei per a la seva aplicació.

Impost sobre Societats. La reducció de capital amb devolució d’aportacions no suposa un incompliment dels requisits de la reserva de capitalització.

Direcció General de Tributs. Consulta V0327-24, de 7 de març de 2024 

Una entitat es planteja efectuar una reducció de capital amb devolució d’aportacions als socis i pregunta a la DGT si aquesta operació afecta al compliment del requisit de manteniment de l’increment de fons propis a què està condicionada la reducció per reserva de capitalització.

La DGT recorda que la Llei de l’impost sobre societats disposa que, a efectes del concepte “augment de fons propis” necessari per aplicar la reserva de capitalització, no es computaran, entre altres partides, les aportacions dels socis. En conseqüència, atenent a una interpretació sistemàtica de la norma, la reducció de capital amb devolució d’aportacions als socis tampoc no s’ha de computar a aquests efectes. 

Finalment, recorda que l’increment dels fons propis de l’entitat s’ha de mantenir durant un termini de cinc anys des del tancament del període impositiu en què es practiqui la reducció corresponent en base imposable, llevat de l’existència de pèrdues comptables a l’entitat .

Impost sobre la Renta de les Persones Físiques. Els menjars servits al centre de treball per empreses externes poden quedar exempts de tributació

Direcció General de Tributs. Consulta V0300-24, de 5 de març de 2024 

Una entitat té un contracte de prestació de serveis amb una empresa de càtering, que permet als empleats sol·licitar menjar a la pàgina web d’aquesta empresa. Les comandes seran lliurades als treballadors a les instal·lacions de l’entitat ocupadora i seran facturades mensualment a aquesta. 

La DGT conclou que el rendiment obtingut pels treballadors estarà exempt si la prestació del servei té lloc durant dies hàbils per a l’empleat, en què no merita dietes per manutenció exceptuades de gravamen i sempre que es compleixi la resta dels requisits per a l’aplicació de l’exempció.

Impost sobre Successions i Donacions.  El requisit de treballador a jornada completa el pot complir la persona amb funcions directives als efectes de l’aplicació de la reducció d’empresa familiar

Tribunal Econòmic-administratiu Central. Resolució de 22 de març de 2024 

Dos contribuents van aplicar a les autoliquidacions de l’ISD la reducció per adquisició mortis causa de participacions en una empresa familiar dedicada a l’arrendament d’immobles. Per aplicar aquesta reducció, la llei de l’impost exigeix, entre altres requisits, que les participacions transmeses siguin d’una entitat que desenvolupi una activitat econòmica. En cas d’arrendament d’immobles, cal que la societat tingui, almenys, un empleat amb contracte laboral a jornada completa. 

L’Administració va negar l’aplicació de la reducció al·legant que l’entitat només tenia contractat un empleat a temps parcial. Tot i això, en el procediment es va demostrar que l’administradora única de la societat era també la seva directora general a jornada completa. El TEAC conclou que aquesta persona que serveix per donar per complert el requisit d’exercici de funcions de direcció a efectes de la reducció pot ser també l’empleat amb contracte laboral a jornada completa al qual es refereix la Llei.

Impost sobre Activitats Econòmiques (IAE).  Societat dedicada al lloguer de locals comercials, necessitat de tributar a l’IAE per la totalitat dels locals oferts o alternativament pels efectivament llogats?

Consulta DGT 0233-24, de 29 de febrer de 2024

La Direcció General de Tributs (DGT) ha aclarit recentment que, per a la tributació a l’IAE, s’han de computar exclusivament els immobles que estiguin efectivament llogats. Això suposa un canvi respecte a interpretacions anteriors on es considerava que s’havien d’incloure tots els immobles disponibles per a lloguer, estiguessin o no efectivament llogats en el moment de la meritació de l’impost.

IRPF. Comptar amb una persona empleada amb contracte laboral i a jornada completa no garanteix la qualificació com a rendiments d’activitats econòmiques a les rendes derivades de l’arrendament de béns immobles

Tribunal Superior de Justícia de Balears de 31 de gener de 2024 

El TSJB entén que si la càrrega de treball no és suficient per contractar un empleat a jornada completa, les rendes obtingudes per a l’arrendament de béns immobles han de ser qualificades de rendiments capital immobiliari i no com a rendiment de l’activitat econòmica.

Tot i que el patrimoni de la recurrent en el cas incloïa dotze habitatges i diversos locals i oficines, a més de certes parcel·les de terrenys, el Tribunal Superior de Justícia de Balears entén que no queda provada la relació laboral dedicada a l’arrendament d’immobles per no implicar l’activitat una càrrega de treball suficient per dedicar una persona a temps complet. Així, es nega l’aplicació de l’article 27.2 de la Llei de l’IRPF.

La sentència pren en consideració els factors següents: (i) la durada dels lloguers, que són majoritàriament de temporada; (ii) la forma de realitzar els cobraments i rebuts, que tenen lloc mitjançant transferència bancària; i (iii) l’abast de les tasques de captació de clients, que s’entén mínim, ja que els immobles estan arrendats, bé sota contractes que han estat prorrogats, bé a treballadors de la societat de què el recurrent és administrador. 

Impost sobre Patrimoni. El requisit de funcions de direcció no les podrà complir una altra persona del grup familiar si l’exempció és per participació individual. Les funcions de direcció s’han d’acreditar mitjançant el corresponent contracte o nomenament.

Direcció General de Tributs. Consulta Vinculant V2390-23, de 5 de setembre de 2023 

La consultant és titular de manera individual de l’11,5% de les accions d’una societat i el seu cònjuge del 3,5% de les accions de l’entitat. El cònjuge de la consultant té el càrrec de director comercial segons contracte de 1 de juny 2023.

Pel que fa al requisit de realització de funcions de direcció, la DGT indica que en aquest cas no queda complert, ja que el consultant no exerceix funcions de direcció a l’entitat, sense que sigui rellevant que aquest requisit el compleixi el cònjuge (titular d’un 3 ,5% de participació), atès que no es donen els requisits per a l’aplicació de l’exempció per participació conjunta del grup de parentiu, en no assolir aquest grup (format per la consultant i el seu cònjuge) el 20% de participació conjunta a la entitat. 

Així mateix, la DGT també expressa que, si bé el càrrec de director de departament que ostenta el cònjuge de la consultant és un dels enunciats al llistat previst a l’article 5.1.d) del Reial decret 1704/1999, el rellevant no és tant la denominació del càrrec, sinó que aquest càrrec impliqui funcions administració, gestió, direcció, coordinació i funcionament de la corresponent organització. 

Per últim, també estableix que les funcions de direcció s’han d’acreditar mitjançant el contracte o nomenament corresponent i que, per tant, és a partir de l’existència d’aquest contracte quan s’entendrà que el cònjuge passa a desenvolupar aquestes funcions. En conseqüència, només les retribucions percebudes a partir de l’1 de juny de 2023 es consideraran que corresponen a l’exercici de funcions directives a l’entitat.

Empresa familiar. La mera infracció del protocol familiar no és suficient per anul·lar un acord impugnat adoptat per la junta de socis

Sentència de l’Audiència Provincial de la Rioja, de 17 d’octubre de 2023 

L’audiència provincial s’enfronta a una acció de nul·litat exercida per la part demandant respecte a un acord adoptat per la junta general d’una societat de responsabilitat limitada basant-se en l’incompliment del que preveu el protocol familiar que regeix el funcionament de la societat. 

L’audiència provincial entra a valorar la problemàtica derivada de l’adopció d’un acord social contrari a un pacte parasocial no incorporat als estatuts socials d’una societat. En definitiva, l’audiència provincial desestima el recurs i, per tant, la procedència de l’acció de nul·litat exercitada, en concloure que la mera infracció del pacte parasocial, perfectament lícit, no és suficient per a l’anul·lació d’un acord impugnat adoptat per la junta de socis, i caldrà que simultàniament a la infracció del pacte parasocial es produeixi una vulneració de la llei o dels estatuts socials.

A globalpacta comptem amb un equip d’especialistes que poden donar-te assessorament en qualsevol qüestió relacionada en l’àmbit fiscal, incloses les seves implicacions. Pots posar-te en contacte amb nosaltres trucant al 93 363 79 10.