Novetats fiscals 2025. Ampliació
Nou Impost Complementari als grans grups
Es tracta d´un tribut directe i personal dissenyat per garantir que els grans grups multinacionals i nacionals, amb ingressos superiors a 750 milions d´euros, tributin almenys un 15% del seu total rendiment.
Està basat en les regles d’inclusió de rendes i beneficis gravats insuficientment segons la Directiva (UE) 2022/2523 i alineant-se amb les Regles model de l’OCDE.
IRPF
Modificació de l’Escala del Gravamen de l’Estalvi (Art. 66 i 76 LIRPF): S’incrementa el tipus marginal de l’últim tram de l’escala de gravamen de l’estalvi, que passa del 28% al 30%.
Recordem que l’escala de l’estalvi s’integren rendiments tals com interessos, dividends i guanys patrimonials.
![Captura de pantalla 2025-01-28 a las 17.16.51](https://globalpacta.com/wp-content/uploads/2025/01/Captura-de-pantalla-2025-01-28-a-las-17.16.51-e1738081569277.png)
Impost sobre Societats
- Reserva de capitalització: S’incrementa el percentatge del dret de reducció a la base imposable al 20% de l’import de l’increment dels fons propis (essent anteriorment un 15%).
Així mateix, s’incrementa els percentatges de reducció quan la plantilla mitjana total del contribuent, en el període impositiu, s’hagi incrementat respecte de la plantilla mitjana total del període impositiu immediat anterior:
- Si l’increment és entre el 2 i el 5%, la reducció serà del 23%.
- Si l’increment és entre el 5% i el 10% la reducció serà del 26,5%.
- Si l’increment és més d’un 10% la reducció serà del 30%.
Nous límits a la reducció: El límit de la reducció s’incrementa en un 10% i arriba al 20% de la base imposable positiva del període impositiu. En el cas de contribuents l’INCN dels quals sigui inferior a 1 milió d’euros durant els 12 mesos previs a l’inici del període impositiu, el límit pujarà al 25% de la base imposable positiva del període impositiu prèvia a la reducció.
- Tipus impositius: Es redueixen els tipus de gravamen per a microempreses i entitats de reduïda dimensió. La rebaixa s’implementarà de manera gradual.
Les empreses amb un import net de la xifra de negoci (INCN) inferiors a 1 milió d’euros assoliran un tipus impositiu del 17% sobre els primers 50.000 euros de la base imposable i del 20% sobre la resta. S’esglaonarà de la manera següent:
![Captura de pantalla 2025-01-28 a las 17.21.59](https://globalpacta.com/wp-content/uploads/2025/01/Captura-de-pantalla-2025-01-28-a-las-17.21.59.png)
Per a les entitats de dimensió reduïda (menys de 10 milions), que compleixin les previsions de l’article 101 de la LIS tributaran al tipus general del 20%. Però l’aplicació transitòria es produirà de la manera següent:
![Captura de pantalla 2025-01-28 a las 17.22.07](https://globalpacta.com/wp-content/uploads/2025/01/Captura-de-pantalla-2025-01-28-a-las-17.22.07.png)
Impost sobre Societats. Pèrdues per Deteriorament
Reintroducció de l’apartat 3 de la Disposició Transitòria Setzena de la Llei de l’Impost sobre Societats.
El Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional l’apartat 3 de la Disposició Transitòria Setzena de la LIS, ara es reverteix aquesta decisió amb una nova regulació:
- Les pèrdues per deteriorament corresponents a exercicis previs al 2013 s’han de revertir, com a mínim, en tres períodes impositius consecutius de manera igualitària (1/3 per any).
- Si ja s’ha revertit part d’aquestes pèrdues d’acord amb les normes anteriors, el saldo pendent s’ha d’integrar, igualment de forma proporcional, en els períodes impositius restants.
Es permetrà compensar la renda positiva derivada d’aquesta reversió obligatòria amb bases imposables negatives (BIN) generades en exercicis anteriors a 2021, sense aplicar els límits específics del 25% i 50%, encara que sí que es mantindrà el límit general del 70%.
En cas de transmissió dels valors durant el període d’aplicació de la reversió de pèrdues per deteriorament, les quantitats pendents de revertir s’integraran a la base imposable del període impositiu en què es produeixi la transmissió, amb el límit del guany obtingut a la transmissió, és a dir, no es podrà incloure més del generat per la venda.
Límits en la compensació de bases imposables negatives per a grans empreses
S’estableix certes restriccions en la compensació de bases imposables negatives als contribuents amb una xifra de negoci superior o igual a 20.000.000€ (Disposició Addicional Quinzena), en concret:
- 50% quan l’INCN sigui almenys de 20 milions i inferior a 60 milions.
- 25% quan l’INCN sigui com a mínim 60 milions.
A més, s’estableix una limitació del 50% de la quota íntegra del contribuent per aplicar deduccions per doble imposició.
Mesures temporals en la determinació de la base imposable al règim de consolidació fiscal. Bases imposables negatives
Amb efectes pels períodes impositius que s’iniciïn el 2023, 2024 i 2025, la base imposable del grup fiscal es determinarà incloent:
- Les bases imposables positives de les entitats del grup fiscal.
- Només es considerarà el 50% de les bases imposables negatives individuals de les entitats del grup.
Excepció: En els exercicis 2024 i 2025, les fundacions sotmeses al règim general de l’impost sobre societats que formin part del grup fiscal podran incloure el 100% de les bases imposables negatives.
Els ajustaments generats per aquesta limitació s’han de revertir de manera equitativa durant els deu exercicis següents al de la seva aplicació. Si el règim de consolidació fiscal es perd o el grup s’extingeix, les eliminacions pendents s’han d’incloure a la base imposable individual de les entitats que integraven aquest grup.
Impost sobre Societats. Préstec vinculat soci-societat. Simulació
En un cas d’un préstec entre un soci i una societat, la AEAT el regularitza com una donació via la figura de la simulació.
L’Audiència Nacional confirma la regularització efectuada per l’AEAT al considerar que les transferències realitzades per un soci a l’empresa no constitueixen un préstec, sinó que el qualifica com a donació a causa de la manca dels elements propis d’una operació financera.
El Tribunal aplica l’article 16 de la Llei General Tributària (LGT), que regula la simulació, i valora les proves indiciàries conforme a l’article 108.2 LGT. Es conclou que l’operació es va documentar per crear una aparença de préstec inexistent.
Els elements claus pels quals es va regularitzar el préstec: manca de garanties, l’absència d’amortització durant 18 anys i un contracte privat sense registre adequat.
L’operativa es va requalificar com una donació: Basant-se en l’article 13 de la LGT (qualificació tributària), i es va concloure que l’operació era lucrativa i no tenia animus contrahendi típic dels préstecs.
Impost sobre societats. – La liquidació d’una entitat no és una operació de reestructuració, per la qual cosa la pèrdua generada al soci serà deduïble
Direcció General de Tributs. Consulta V1436-24, de 14 de juny de 2024.
L’article 21.8 de la Llei de l’impost sobre societats permet deduir les rendes negatives generades en cas d’extinció d’una entitat participada, llevat que sigui conseqüència d’una operació de reestructuració. La DGT confirma que la dissolució i liquidació d’una entitat, de conformitat amb el que assenyala la normativa mercantil, no té la consideració d’operació de reestructuració als efectes del que disposa aquest article. En conseqüència, la renda negativa que s’origini amb motiu de la liquidació d’entitats participades és deduïble en el període impositiu en què tingui lloc la seva extinció a efectes mercantils.
Aquesta renda negativa vindrà determinada per la diferència entre el valor de mercat dels elements rebuts i el valor fiscal de la participació anul·lada.
Impost sobre societats. – Deducció innovació tecnològica (It)
Sentència Tribunal Suprem 29-09-2024. Els informes emesos pel Ministeri de Ciència i Innovació vinculen a l’Administració Tributaria.
Era criteri reiteratiu de l’Administració Tributària negà l’aplicació de la deducció per innovació tecnològica a projectes de programari, sobre la base d’informes preparats pel seu equip intern de suport informàtic, fins i tot en casos en els quals el contribuent comptava amb el informe vinculant del Ministeri. En aquests informes interns no es negava, en general, que l’activitat es pogués qualificar d’innovació tecnològica, però es concloïa que les despeses no podien formar part de la base de la deducció, al no encaixar en la definició de “base de la deducció” establerta en l’article 35 de l’Impost sobre Societats.
El Tribunal Suprem, conclou: l’informe a què es refereix l’article 35.4 de la Llei vincula a l’Administració tributària en tots els seus aspectes, és a dir, no sols referent a la qualificació del projecte com a integrant del concepte (de R+D o d’innovació tecnològica), sinó també en les inversions i despeses que, presentats davant l’òrgan al qual es consulta, hagin estat objecte d’avaluació positiva. Aquest tipus d’informe no pot ser, per tant, ni rebatut ni ignorat pels òrgans de l’Administració Tributària, ni en la qualificació dels projectes com a mereixedors de la deducció fiscal ni quant a les despeses incloses en el projecte o projectes i acompanyats a la consulta.
El tribunal sentencia que l’actuació de l’Agència Tributària en el cas analitzat és contrària als principis de seguretat jurídica i confiança legítima, en desnaturalitzar els fins perseguits pel legislador amb la deducció, com són incentivar les activitats de R+D+I i la inversió en projectes que suposin l’actualització de les empreses i la seva major competitivitat.
Impost sobre el Patrimoni. Unit linked
El Tribunal Suprem (TS) acaba de dictar dues sentències per les que ha resolt que les assegurances de vida de la modalitat “Unit linked”, en els quals el prenedor assumeix el risc de la inversió, no estan subjectes a l’Impost sobre el Patrimoni (IP) si la pòlissa no reconeix el dret de rescat durant la vigència del contracte. Aquesta interpretació resulta d’aplicació als exercicis anteriors a l’entrada en vigor de la Llei 11/2021, la qual va modificar l’article 17.Un la Llei de l’IP.
El Tribunal Suprem es basa en el tenor literal de l’article 17.Un de la Llei de l’IP, en la seva redacció originària, que establia que les assegurances de vida es computarien pel seu valor de rescat en el moment de la meritació de l’Impost. Al no existir valor de rescat en el cas de les assegurances “unit linked”, el TS conclou que no és possible integrar en la base imposable de l’IP import algun relatiu a aquestes assegurances. A més, el TS considera que la modificació d’aquest article, introduïda per la Llei 11/2021, que va afegir un supòsit de valoració per a les assegurances “unit linked” sense dret de rescat, basat en el valor de la provisió matemàtica, no té caràcter retroactiu, sinó que va venir a satisfer una llacuna legal que existia en la norma anterior.
La sentència del TS suposa un important suport per als contribuents que havien contractat segurs “unit linked” sense dret de rescat, i que estiguin litigant amb l’Administració tributària la tributació dels mateixos a l’efecte d’IP sobre exercicis anteriors a l’entrada en vigor de la Llei 11/2021.
IVA. Cessió de vehicles
Resolució del TEAC de 27/09/2024 IVA
Resolució del TEAC sobre la deducció de l’IVA en la cessió de vehicles a empleats per a ús mixt, resol que correspon a l’obligat tributari que pretén deduir les quotes d’IVA suportat, acreditar l’afectació del vehicle a l’activitat.
Els Vehicles d’ús “mixt” que l’empresa cedeix als empleats per a fins particulars de manera gratuïta, en aquest cas, en virtut de contractes de rènting, el TEAC estableix el criteri que correspon a l’obligat tributari que pretén deduir les quotes d’IVA suportat, acreditar l’afectació del vehicle a l’activitat. Provada l’afectació, es presumeix que el grau d’utilització en el desenvolupament de l’activitat empresarial o professional és el 50% conforme al que s’estableix en l’article 95.Tres.2a de la Llei de l’IVA, tret que es tracti d’algun dels vehicles inclosos en la llista taxada que es relaciona al final de la regla 2a de l’apartat Tres d’aquest article.
La Llei de l’IVA estableix que, excepte prova en contra, l’ús mixt pot presumir-se afectat al 50%, però aquesta presumpció ha de justificar-se amb proves fefaents. L’Administració, en aquest cas, va considerar insuficient la disponibilitat i ús del vehicle en jornades no laborals per a deduir un ús mixt.
Aplicació del criteri de disponibilitat: S’utilitza un criteri basat en el temps de disponibilitat del vehicle fora de l’horari laboral per a estimar l’ús personal. El TEAC estableix que només la part utilitzada en l’activitat empresarial ha de ser deduïble i anul·la la presumpció de deducció fixa, atès l’ús concret del bé.
Empresa familiar. Retribució administradors societats filials
Resolució del TEAC, de data 24/09/2024, quant a la valoració dels serveis prestats per una persona física designada per una persona jurídica com a administrador d’una societat participada.
Quan una persona jurídica designa una persona física, que n’és conseller o administrador, en condició d’administradora d’una societat participada, les funcions executives que exerceix la persona física a la societat participada no es poden entendre subsumides en el càrrec de conseller o administrador de la primera societat, sinó que es tracta de funcions realitzades al marge i fora de les funcions aquest càrrec. Per tant, els serveis prestats per una persona física designada per una persona jurídica com a administrador d’una societat participada no es corresponen amb la retribució per l’exercici de les seves funcions de conseller o administrador de la primera persona jurídica.
En no resultar aplicable l’excepció continguda a l’article 18.2 de la Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l’impost sobre societats, els serveis prestats per la persona física a la societat per ell administrada (i administradora d’una altra persona jurídica) s’han de qualificar com a operació vinculada, la valoració de la qual s’ha d’ajustar al valor normal de mercat.
Si es manté aquest criteri del TEAC podria generar una problemàtica als grups empresarials en els que el compliment dels requisits d’empresa familiar s’efectua des de la societat holding.
Empresa familiar. Impost sobre Successions i Donacions
Direcció General de Tributs. Consulta Vinculant V0731/2024, de 16 d’abril de 2024.
Es consulta si l’aportació de les participacions en una entitat, rebudes pel contribuent en donació, a una societat hòlding, suposa l’incompliment del requisit de manteniment per a aplicar a la donació el règim d’empresa familiar.
La DGT conclou que no s’incomplirà el requisit de manteniment sempre que (i) es mantingui el valor de les participacions aportades a la hòlding pel qual es va practicar la reducció d’empresa familiar en la donació, i (*ii) es mantingui el dret a l’exempció en l’IP respecte de les participacions de la societat hòlding que es rebin en l’aportació.
Empresa familiar. Societat holding necessitat o no de ser administradora de les filials
Direcció General de Tributs. Consulta vinculant V0654/2024, de 15 d’abril de 2024.
Els contribuents, socis d’una entitat hòlding, pregunten sobre l’aplicació del règim d’empresa familiar a les participacions que dita hòlding posseeix en una filial.
En particular, pregunten si per a entendre que la Hòlding dirigeix i gestiona la seva participació en la filial, i per tant entendre que aquesta no tindrà la consideració de valor, és necessari que la societat hòlding formi part de l’òrgan d’administració de la societat participada, o si, per contra, això no es considera condició sine qua non per a això.
La DGT conclou que l’exercici per part de la Hòlding dels seus drets i obligacions derivades de la condició de soci en la societat filial és suficient per a entendre complert el requisit de què disposi d’una estructura organitzativa i mitjans adequats per a dirigir i gestionar la participació en la seva filial. Per tant, no és imprescindible ser administradora o consellera de les societats filials.
Empresa familiar. Donació participacions a familiars amb reducció
El Tribunal Suprem estableix que, a l’efecte de l’aplicació de la reducció del 95% vinculada al compliment dels requisits de l’empresa familiar, el donatari ha de complir amb el requisit d’exercir funcions retribuïdes en el moment en què es produeix la donació.
Sentències del Tribunal Suprem de la Sala del Contenciós de 31 d’octubre (*Rec. 2262/2023) i de 13 de novembre (*Rec. 2305/2023).
El Tribunal Suprem ha resolt que el donatari ha de complir amb el requisit d’exercir funcions retribuïdes en el moment de la donació a fi de poder aplicar la reducció del 95%, condicionada al compliment dels requisits de l’empresa familiar, en l’Impost sobre Successions i Donacions.
Entre els requisits que estableix la Llei 19/1991, de 6 de juny, de l’Impost sobre el Patrimoni, per a l’aplicació de la reducció del 95% en les donacions de participacions, es troba l’exercici per part del subjecte passiu, o d’algun membre del grup de parentiu, de funcions de direcció en la societat les participacions de la qual són objecte de donació. En concret, la remuneració ha de representar més del 50% dels rendiments del treball i d’activitats econòmiques percebuts per part de la persona que exerceix les funcions de direcció.
En aquest context, atès que la Llei de l’Impost sobre Donacions no precisa quin és l’àmbit temporal que ha de prendre’s com a referència a l’efecte de determinar el compliment del requisit de l’exercici de funcions de direcció remunerades, tradicionalment ha existit controvèrsia per part de la Direcció General de Tributs sobre aquest tema. Així, fins al moment, calia interpretar que aquest requisit es referia, o bé a la totalitat dels rendiments percebuts l’any anterior a la donació, o, per contra, a aquells rendiments percebuts durant l’any en curs fins al dia de la donació.
El Tribunal Suprem, ara ha resolt per l’opció de prendre en consideració únicament els rendiments percebuts durant l’any en curs fins al dia de la donació.