Motius comuns per a la resolució:

Hi ha diferents causes per a la resolució contractual, sent les més freqüents:

Incompliment essencial:

A la relació de franquícia hi ha determinades obligacions que són essencials per a cada part. Les més habituals són, per exemple, per al franquiciador, traslladar el saber fer (know how) del model de negoci i donar la formació adequada per a que el negoci funcioni i, per al franquiciat, fer un ús correcte de la marca.

L’incompliment d’alguna d’aquestes obligacions essencials de la relació contractual permetrà la rescissió del contracte.

Problemes financers:

El franquiciat ha d’assumir diferents costos, com ara el cànon d’entrada, les regalies o royalties i les despeses pròpies de qualsevol negoci. Si la suma d’aquests costos supera els ingressos, el franquiciat pot incórrer en pèrdues significatives, fent inviable la continuïtat de la franquícia. D’altra banda, el mateix pot succeir al franquiciador en haver assumit uns costos importants per al manteniment de les seves obligacions (formació, màrqueting i altres serveis), podent incórrer en pèrdues tan grans que hagi de cessar l’activitat.

 

Procés legal per a la resolució del contracte:

El procés per a la resolució del contracte de franquícia serà més o menys complex depenent de si es produeix de mutu acord o de manera unilateral per alguna de les parts.

Passos a seguir:

El primer i més recomanable és revisar el mateix contracte subscrit entre les parts, així com el document de divulgació de franquícia que lliura el franquiciador, per a veure quines causes resolutòries recullen. Aquestes poden referir-se des d’un impagament de les regalies fins a la manca de provisió de les matèries necessàries per desenvolupar l’activitat amb normalitat.

Un cop revisades les possibles condicions de resolució del contracte, hem de veure si s’hi preveu algun termini per notificar el final de la relació contractual.

Hem de destacar que enviar una comunicació fefaent és essencial, ja que s’hi deixa constància de què s’ha dit, quan s’ha enviat i a qui ha estat lliurada.

Documentació legal necessària:

No existeix pròpiament un document estàndard per a formalitzar la resolució del contracte de franquícia. És suficient que el franquiciat ho comuniqui al franquiciador, o a la inversa, segons qui vulgui posar fi a la relació empresarial. Això no obstant, com hem dit a l’apartat anterior, és important que allò que es digui entre les parts quedi ben documentat.

 

Conseqüències de la rescissió:

La rescissió dels contractes de franquícia produeix una sèrie d’efectes que poden ser molt diferents per a cada part:

Franquiciador:

Destaca la possibilitat de cobrament d’una suma econòmica, per existir una clàusula de penalització per rescissió unilateral pel franquiciat sense causa justa. A més, en cas de resolució, el franquiciador exigirà al franquiciat el cessament de l’ús de la marca i la imatge, el lliurament dels manuals operatius, entre altres qüestions. En determinats casos, el franquiciador pot substituir el franquiciat o col·laborar-hi per a que traspassi la franquícia i es mantingui en funcionament o que es reparteixin els clients entre les restants franquícies.

Franquiciat:

Haurà de tornar els manuals operatius i altres documents sobre el negoci en què estiguin continguts el know-how del franquiciador. També haurà d’eliminar tots els símbols i distintius de la marca.

Així mateix, caldrà liquidar els comptes pendents, tant amb el franquiciador com amb els proveïdors. A més, com hem avançat, hi ha la possibilitat que s’imposin penalitzacions per resolució anticipada (danys i perjudicis, clàusula penal, etc.).

Per acabar, després de la finalització de la relació contractual, el franquiciat haurà de continuar respectant les clàusules de no competència i confidencialitat, obligació que constitueix un dels elements més destacables dels contractes de franquícia.

Finalment, voldríem destacar quins requisits ha exigit el TS per a que s’estimi la resolució contractual entre parts: a) que hi hagi un vincle contractual, b) que hi hagi reciprocitat en les prestacions, c) l’incompliment del demandat, d) una conducta en el demandat irreparable i, molt més important, que n’hagi exercit l’acció.

Si traslladem aquestes idees a l’àmbit de les franquícies, veiem que qualsevol de les dues parts, tant franquiciat com franquiciador, pot resoldre el contracte que els vincula, ja que estan habilitats per a fer-ho quan les circumstàncies així ho permeten. Per exemple, en el cas de la SAP de Barcelona 15906/2024, va declarar que la franquiciada havia d’abonar el que restava de pagament del cànon d’entrada, perquè havia rebut tota la informació, formació i col·laboració necessària per part del franquiciador, i que no estava justificada la rescissió contractual pels motius al·legats, doncs l’activitat dels franquiciats es podia desenvolupar amb normalitat encara trobar-nos en una situació de pandèmia causada per la COVID-19. En canvi, la SAP de Madrid 13056/2005, dóna la raó a la franquiciada, ja que es va resoldre correctament el contracte de franquícia entre les parts, en fer-ho en el termini i forma adequats, estant obligada a abonar les factures impagades que s’havien de fer fins al moment, però no es pot imposar un pagament pel supòsit lucratiu.

Un cas rellevant de conflicte al món de les franquícies va ser el que es va succeir entre els franquiciats i la franquiciadora de Foster’s Hollywood l’any 2013 sobre l’obligació del franquiciador d’aportar tota la informació precontractual necessària per a una presa de decisió fundada sobre si tirar endavant el negoci o no.

A globalpacta disposem d’un equip d’advocats i consultors que et pot prestar assessorament en qualsevol qüestió relacionada amb franquícies. Pots posar-te en contacte amb nosaltres trucant al 933 637 910 o mitjançant el nostre formulari de contacte.