La distribució d’una herència, un procés que hauria de ser un punt de tancament i pau familiar, ocasionalment esdevé un terreny complicat quan no tots els hereus estan d’acord en la seva distribució. Aquí abordarem aquests casos i les seves solucions.

Com es reparteix una herència sense estar d’acord?

Els desacords entre hereus poden donar lloc a dificultats considerables. Quan no s’arriba a la unanimitat pel que fa a la distribució de la herència, és essencial comprendre els passos a seguir i les implicacions legals associades. Hi ha diverses possibilitats que analitzarem a continuació, i veurem que pot simplement no acceptar-se la herència o produir-se la seva renúncia (també anomenada repudi).

Què passa si un dels hereus no està d’acord i no vol signar?

La negativa d’un hereu a signar els documents pertinents per a l’acceptació de la herència pot generar complicacions legals i retardar el procés.
En el supòsit que un dels hereus no signi, deixant passar el temps sense renunciar a la herència, s’enfronta al transcurs de certs terminis de relativa importància. transcurso de ciertos plazos de relativa importancia. Entre ells, destaquen els 6 mesos des que va morir el causant per pagar l’Impost de successions si finalment l’acceptés, i altres terminis, en aquest cas de prescripció, per reclamar la herència, la legítima o la quarta vidual.

Què passa si no es fa l’acceptació de la herència?

Com hem pogut veure, arriba un moment en que l’hereu haurà d’acceptar o renunciar a la herència. Aquesta renúncia té una sèrie de característiques.

En primer lloc, ha de fer-se davant notari presentant el certificat de defunció de qui deixa la herència i el testament o, si no s’hagués fet, declaració d’hereus que acreditin qui és l’hereu.

En segon lloc, és un acte irrevocable de la mateixa manera que també ho és acceptar-la. Tanmateix, no és possible renunciar ni acceptar parcialment una herència.

En tercer lloc, és un acte individual. Dins d’un grup d’hereus, és possible que un o diversos d’ells decideixin renunciar a la seva part de la herència, mentre que els altres triïn acceptar-la.

La renúncia d’un dels hereus pot tenir conseqüències en la distribució de la massa hereditària entre els restants:

– En alguns casos, la renúncia d’un hereu pot portar a un augment en la porció de la herència que correspon als altres.
– A més, és important destacar que la part de la herència renunciada per un hereu pot passar als seus successors, especialment si el renunciant és un hereu forçós o si està expressament establert en el testament. En altres paraules, el document testamentari pot especificar el dret de representació en cas de renúncia a la herència.

Alternatives per repartir la herència sense estar tots els hereus d’acord

Davant la manca de consens entre els hereus, és fonamental explorar alternatives que permetin avançar en la distribució de la herència, com poden ser la mediació extrajudicial, la interpel·lació hereditària i la via judicial.

Mediació extrajudicial

La mediació extrajudicial es presenta com una alternativa amistosa per resoldre disputes entre hereus. Alhora, sol ser la més econòmica. En aquest procés, un mediador imparcial facilita la comunicació i assisteix els involucrats en la cerca de solucions mútuament acceptables. Aquest enfocament no només pot contribuir a preservar les relacions familiars, sinó també a agilitzar el procés de distribució de la herència. És essencial que els hereus estiguin disposats a comprometre’s i trobar solucions que beneficiïn a tots.

Durant la mediació, es poden abordar no només els aspectes materials de la herència, sinó també les qüestions emocionals i relacionals que poden estar en joc. L’objectiu és arribar a un acord equitatiu i satisfactori per a tots els hereus, evitant així la prolongació innecessària dels conflictes.

Interpel·lació hereditària

La interpel·lació hereditària és un mecanisme legal que permet a un hereu sol·licitar la intervenció d’un notari per instar els altres a acceptar o repudiar la herència. El termini per a això serà d’un mes segons l’article 1005 del Codi Civil espanyol i de dos mesos segons l’article 461-12 del Codi Civil Català. . Aquest procediment pot agilitzar el procés en ressaltar les implicacions legals de la negativa a participar en la distribució dels béns. La interpel·lació hereditària pot proporcionar una perspectiva objectiva sobre la situació i ajudar els hereus a comprendre les conseqüències legals de la seva postura.

Si, en el termini de 30 dies, el notificat no respon, la herència es considerarà acceptada i donarà lloc a la fase de la seva distribució.

Durant aquesta interpel·lació, el notari pot informar els hereus sobre els seus drets i responsabilitats, així com sobre les implicacions legals de no participar en el procés de distribució de la herència.

La via judicial

Quan les alternatives extrajudicials no aconsegueixen resoldre els desacords entre els hereus, la via judicial pot convertir-se en l’última opció. Aquest camí implica portar el cas davant un tribunal, que decidirà d’acord amb el dret vigent i les circumstàncies particulars del cas. Tot i que aquesta opció pot ser més prolongada i costosa, a vegades és el mitjà més adequat per obtenir una resolució més justa i equitativa.

La via judicial implica la presentació d’una demanda civil al Jutjat de Primera Instància del domicili del difunt perquè el jutge prengui les decisions vinculants sobre la distribució de la herència, així com valorar la massa hereditària i fer inventari. Aquest procés pot incloure audiències, presentació de proves, intervenció de perits… per la qual cosa és necessari comptar amb l’assistència d’un advocat per assegurar que els drets de cada hereu siguin degudament defensats.

La sentència de primera instància podrà ser recorreguda en apel·lació davant l’Audiència Provincial corresponent.

Abordar les complexitats de la distribució d’una herència requerirà una comprensió profunda de la normativa successòria. Per a això, pots posar-te en contacte amb l’equip d’advocats especialistes en herències i successions de globalpacta trucant al 933 637 910.