Continuant amb el desenvolupament del nostre article “El contracte de franquícia: concepte i elements clau” i, després d’haver tractat dues de les especificacions econòmiques més importants (els royalties i el cànon d’entrada), en aquest aprofundirem en els diferents tipus de franquícia.
Les franquícies es poden classificar segons el tipus d’activitat, segons el vincle entre franquiciat i franquiciador, i segons la ubicació.

Classificació de franquícies segons l’activitat

Segons l’activitat desenvolupada per la franquícia, podem distingir entre:

  • Franquícia comercial: el franquiciador proporciona al franquiciat tot el necessari per desenvolupar l’activitat empresarial. L’aspecte principal és la cessió de tots els elements d’un negoci, el seu model i els acords amb proveïdors: no només li cedeix l’ús de la seva marca, sinó que també li ofereix eines i directrius per arribar als clients potencials. Aquest és el model clàssic de franquícia, entre les quals destaquen les cadenes de menjar ràpid, com McDonald’s, Pizza Hut o KFC.
  • Franquícia industrial: s’utilitza principalment en el món de la fabricació. En aquest cas, el franquiciador cedeix al franquiciat el seu dret de fabricació i el know-how, és a dir, els coneixements tècnics, operatius i estratègics que constitueixen la seva avantatge competitiva. D’aquesta manera, es posa a disposició del franquiciat tant el model de negoci com el procés de fabricació del producte. Un exemple és el de Coca-Cola.
  • Franquícia de producció: el franquiciador fabrica els productes i els franquiciats s’encarreguen de vendre’ls. Un dels casos més destacats és el dels concessionaris de cotxes.
  • Franquícia de distribució: el franquiciador utilitza la seva xarxa de franquiciats per subministrar els seus productes, evitant així tenir botigues pròpies. El franquiciat rep els productes per a la seva distribució directament del franquiciador, sense importar qui els fabriqui (ja sigui el mateix franquiciador o els franquiciats). Un exemple són algunes grans superfícies com Carrefour.
  • Franquícia de servei: el franquiciador estableix les directrius que els franquiciats han de seguir. Com a exemples, podem trobar conegudes agències immobiliàries o cadenes de perruqueria i estètica.

Classificació segons el vincle entre franquiciador i franquiciat

Tenint en compte la relació que existeix entre el franquiciador i el franquiciat, podem distingir els següents tipus de franquícia:

  • Franquícia individual: és una de les maneres més comunes d’adquirir una franquícia. El franquiciat explota una sola franquícia, en un únic local, dins d’un territori determinat. Així, el franquiciador cedeix l’ús de la marca per a un sol establiment.
  • Franquícia múltiple: el franquiciat és propietari de diverses franquícies d’una mateixa marca. En aquest model, s’adquireixen els drets de la marca per a diversos locals. Es pot començar amb una franquícia individual i evolucionar a una de múltiple.
  • Franquícia accionarial: es comparteixen accions del negoci i de la franquícia. El franquiciat adquireix accions del comerç del franquiciador, fet que li atorga una sèrie de potestats per prendre decisions i participar en els beneficis del negoci.
  • Franquícia regional: el franquiciador cedeix al franquiciat el dret a administrar un determinat nombre de franquícies ubicades en una zona específica. És a dir, més enllà de portar a terme l’activitat de la marca, el franquiciat s’encarrega de coordinar la dels altres franquiciats que es troben a la mateixa zona, per exemple, una franquícia que es responsabilitza de coordinar totes les franquícies situades a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. És un model molt funcional quan el territori és molt ampli. Per exemple, una franquícia hotelera pot supervisar l’activitat d’altres franquícies que estiguin a la seva mateixa zona.
  • Franquícia màster: aquest tipus de franquícia és molt semblant a l’anterior. El franquiciador cedeix al franquiciat la responsabilitat d’expandir la firma, sent aquest l’encarregat de desenvolupar-la. Veiem aquests casos en les franquícies que s’estableixen en diversos països, on hi ha un franquiciat que arriba a acords amb més empreses per explotar la marca. Un clar exemple és el de les cadenes internacionals de menjar ràpid, on un franquiciat màster té drets per operar múltiples restaurants dins d’un país i subfranquiciar en àrees específiques dins de la seva zona d’exclusivitat.

Classificació segons la ubicació

Finalment, obrir una franquícia pot implicar diferents modalitats segons el lloc de venda:

  • Franquícia córner: s’ubica una franquícia dins d’un establiment on es desenvolupa una activitat relacionada. L’avantatge d’aquest tipus de franquícia és aprofitar el flux de clients de l’establiment principal, mentre que el desavantatge pot ser la limitació de l’espai. Un bon exemple són les seccions exclusives per a productes d’una marca concreta dins de supermercats.
  • Franquícia shop in shop: sovint es relaciona amb la franquícia córner, però amb la diferència que recrea el disseny interior de la marca. Un exemple és la ubicació de la marca Nike en un centre comercial.

A globalpacta, comptem amb un equip d’advocats i consultors que pot oferir-te assessorament en qualsevol qüestió relacionada amb les franquícies. Pots contactar amb nosaltres trucant al 933 637 910 o a través del nostre formulari de contacte.