Es podria pensar que, a una societat dissolta liquidada i amb tots els assentaments registrals cancel·lats, ja no li puc reclamar els diners que aquesta em deu. Res més allunyat de la realitat, segons afirma el Ple del Tribunal Suprem en la seva Sentencia 324/2017, de 24 de maig.
Anteriorment, quan ens trobàvem amb una societat dissolta que ens devia diners, la solució que teníem era reclamar als socis, els quals responien de manera solidaria dels deutes no satisfets (art 399 LSC), és a dir, podíem reclamar a un únic soci, el pagament de la quantitat deguda què aquest després repetiria a la resta de socis. Tot i això, aquesta solució tenia un inconvenient, en tant que els socis només responien del deute fins al límit
de la quantitat rebuda pel valor de la seva participació en la societat al moment de la liquidació, conegut com a quota de liquidació.
Cabia també la possibilitat de demanar responsabilitats als liquidadors de la societat en tant que, com a responsables de la liquidació, havien de realitzar correctament tant el balanç de la societat com concloure les operacions pendents. Aquests, només responien en casos de mala fe o
negligència.
A aquestes dues opcions es suma des de fa ja 5 anys, la possibilitat de reclamar a la societat dissolta. Segons el nostre mes alt Tribunal, encara que la societat ja no estigui operativa en el mercat, conserva la personalitat jurídica per poder ser demandada respecte les reclamacions pendents de passius sobrevinguts que no van ser tinguts en compte durant l’operació de liquidació de la societat. Però, què son els passius sobrevinguts?
S’entén per passius sobrevinguts aquells deutes que no han estat satisfets durant el període de liquidació de la societat en tant que han aparegut després de la inscripció de la cancel·lació de la societat. En aquest sentit, segons disposa el Tribunal Suprem, l’empresa conserva la seva personalitat jurídica degut a que encara estaria obert el procediment de liquidació de la societat, per tant, tot i estar dissolta, podríem reclamar-li la quantitat que ens
deu.
Per aquest motiu, es podria afirmar que, sempre que hi ha deutes existents, hi ha societat a la que reclamar en tant que una societat esta degudament extinta quan no existeixen bens a repartir ni deutes a pagar. En cas contrari, la societat mantindria la seva condició de titular de
drets i obligacions.
Aquesta mateixa línia ja la mantenia la Dirección General de los Registros y el Notariado, a la seva resolució de 13 de maig de 1992:
“La personalidad jurídica de las sociedades mercantiles no concluye con la formalización de las operaciones liquidatorias, sino cuando se agotan todas sus
relaciones jurídicas, debiendo, mientras, responder de las obligaciones antiguas no extinguidas y de las obligaciones sobrevenidas”
Cal destacar que, de trobar-nos en aquesta situació, no seria precís sol·licitar l’anul·lació de la inscripció de cancel·lació de la societat ni reobertura del procés de liquidació. És més, la demanda d’acció de reclamació es pot exercitar directament contra la societat, la
qual estarà representada pels seus liquidadors.
D’aquesta manera, amb aquesta corrent jurisprudencial, no només s’atorga seguretat jurídica als creditors de quantitats degudes per societats dissoltes, sinó que també es resol el problema d’interposar la demanda de reclamació de quantitat contra socis desconeguts.
