Si bé estem acostumats al concepte d’herència quan mor una persona, no sempre som conscients que existeix un termini per a reclamar-la. Ens referirem avui a l’ “herència”, deixant per a futurs articles els terminis per a reclamar altres conceptes diferents, com la legítima o el llegat.
El primer que hem de tenir en compte és que existeixen diferències per a reclamar una herència en funció de la legislació de les diferents comunitats autònomes.
La llei aplicable a l’herència serà la de l’última residència habitual del difunt, amb independència de la seva nacionalitat i el lloc en el qual es trobin els béns. De la De la mateixa manera que en la resta de regulacions, cal distingir si el causant ha mort amb o sense testament, encara que també hi ha la possibilitat de signar pactes successoris.
En aquest article ens centrarem en els terminis generals que resulten del Codi Civil, aplicable a la major part del territori espanyol, sent que les comunitats autònomes d’Aragó, Balears, Catalunya, Galícia, Navarra i País Basc tenen una regulació pròpia.
Per començar, cal descriure una herència com un acte jurídic que consisteix en l’adquisició d’una massa patrimonial (béns, drets i obligacions) a causa de la defunció del seu anterior titular.
Qui pot reclamar una herència?
Només pot reclamar l’herència qui tingui dret a ella com a hereu testamentari o intestat (quan no hi ha testament) i, per descomptat, sempre que pugui ser demostrat.
Si no hi ha testament, els hereus seran els familiars més pròxims:
- 1. Els fills, biològics o adoptats. En cas que haguessin mort prèviament, ho seran els néts.
- En cas de no haver-hi descendents directes, els pares.
- El cònjuge (marit o esposa/muller).
- Familiars col·laterals (germans, nebots, etc.).
- Cosins
Pot prescriure l’acció per a reclamar una herència?
L’herència ha de ser requerida pels hereus en un termini determinat, ja que en cas contrari la reclamació prescriurà; és a dir, es perdrà el dret a l’herència.
Aquesta acció està sotmesa al termini de prescripció extintiva de 30 anys per a béns immobles (cases, terrenys), i de 6 anys per a béns mobles (cotxes, joies, mobiliari), segons s’estableix en el Codi Civil.
No obstant això, si procedim a reclamar la part de l’herència que ens correspon davant un altre o altres hereus, l’acció de reclamació no prescriu.
Quan comença el termini de prescripció de l’herència?
Existeixen discrepàncies en la doctrina sobre si el termini es comptarà des de la defunció o des de que el posseïdor comença a posseir els béns. S’obren així dues vessants:
- Per norma general, es comença a comptar des del moment en què l’hereu té (o pot tenir) coneixement de la mort del causant. És a dir, des de la inscripció de la defunció en el Registre Civil.
- Si, després de la defunció, l’hereu no pren possessió immediata dels béns com si fos el seu propietari, el termini comença a comptar des del dia en què la fa; així, negaria a la resta la seva posició d’hereus.
Es pot reclamar una herència després de 30 anys?
La resposta fàcil és dir que no, ja que la legislació vigent estableix un termini màxim extintiu per a reclamar una herència, i el fixa com a màxim en 30 anys.
El que prescriu als 30 anys és la possibilitat de formalitzar la petició d’herència. No obstant això, una vegada una persona és reconeguda com a hereva, podrà exercir els seus drets durant tota la seva vida.
Conclusió
En definitiva, és necessari conèixer el termini per a poder reclamar una herència per evitar la seva prescripció, variant aquest en funció de si s’hereten béns mobles o immobles.
En cas que tinguin dubtes sobre qualsevol qüestió successòria, l’equip de globalpacta t’assessorarà en tot moment en l’espai de confiança i proximitat que requereixen aquest tipus de situacions.
