En el món empresarial i professional, la protecció de la informació confidencial és imprescindible per a mantenir la competitivitat i la integritat de les operacions comercials. Els Acords de No Divulgació (d’ara endavant, NDA, per les seves sigles en anglès Non-Disclosure Agreements), també coneguts com a contractes de confidencialitat, són eines legals que serveixen per a salvaguardar dades i coneixements sensibles que les organitzacions o individus desitgen mantenir en secret, però necessiten compartir amb tercers per a iniciar negociacions de nous projectes.
La rellevància dels NDAs ha anat en augment amb la globalització i l’era digital, ja que la informació pot ser compartida i distribuïda amb facilitat i rapidesa, de manera que aquests acords s’han convertit en un pilar en la gestió de riscos.
Què és un NDA?
Un NDA és un contracte que estableix una relació de confidencialitat de la informació que es comparteix entre dues o més parts. Aquest tipus d’acord serveix per a protegir informació sensible que es revela durant negociacions, processos de col·laboració o qualsevol altra situació en què es requereixi mantenir la confidencialitat de les dades o coneixements intercanviats.
A més, els NDAs poden ser unilaterals, bilaterals o multilaterals, depenent de si l’obligació de mantenir la confidencialitat recau sobre una, dues o diverses parts, respectivament.
Persones o entitats que poden signar un acord de no divulgació
La conveniència de signar un NDA no està limitada a un tipus específic de persona o entitat, sinó que és bastant àmplia i abasta qualsevol subjecte que pugui tenir interès legítim a protegir la confidencialitat de certa informació.
Qualsevol persona major d’edat (o menor emancipada en els casos que permet el Codi Civil) i amb plena capacitat d’obrar pot signar un acord de no divulgació. Això inclou a empresaris individuals, professionals liberals, empleats, consultors, investigadors, i en general, qualsevol que en l’exercici de les seves activitats pugui tenir accés a informació confidencial que requereixi protecció. Les entitats, com ara les societats mercantils, associacions, fundacions i altres organitzacions, poden signar NDAs a través dels seus representants legals, apoderats o persones autoritzades per a fer-ho.
Motius pels quals es signa un acord de confidencialitat
La seva signatura està motivada per diverses raons, totes elles encaminades a protegir la informació sensible i evitar-ne la divulgació no autoritzada.
La finalitat més comuna i evident de signar un NDA és, així, la protecció d’aquella informació que es considera valuosa. Aquesta informació pot incloure secrets comercials, dades financeres, estratègies de negoci, detalls de productes o serveis encara no comercialitzats, investigacions i desenvolupaments, i qualsevol altre coneixement que, si es revelés, podria donar com a resultat una avantatge competitiva per a tercers.
La propietat intel·lectual és un dels actius més importants de moltes empreses. Els NDAs són crucials per a salvaguardar els drets d’autor. importants de moltes empreses. Els NDAs són crucials per a salvaguardar els drets d’autor. Alguna cosa semblant ocorre amb la propietat industrial, en la seva fase de creació i elaboració abans del seu registre: patents, marques i dissenys, durant el desenvolupament de productes, col·laboracions amb tercers i processos de llicenciaments.
En processos d’adquisició d’empreses, fusions o inversions, es porta a terme una diligència deguda (due diligence) per a avaluar tots els aspectes del negoci. Els NDAs són fonamentals perquè la informació revelada en aquest procés es mantingui confidencial i no afecti les operacions o el valor de l’empresa.
Parts de l’acord de confidencialitat
Perquè aquests documents siguin efectius i compleixin amb el seu propòsit, han d’especificar amb precisió:
- La identificació ben determinada de les parts contractants.
- La definició específica de què en l’acord concret es considera com a informació confidencial.
- El període de temps en què s’ha de mantenir en secret la informació.
- Els drets i obligacions de la part divulgadora de la informació.
- Les obligacions de la part receptora de la informació incloent el nivell de cura que ha de mantenir amb la informació, l’ús que se’n pot fer, les mesures concretes de custòdia i de seguretat que ha d’implementar, la qual cosa pot incloure controls físics, electrònics i administratius adequats per a prevenir l’accés no autoritzat o la divulgació, concretant les limitacions que procedeixin.
- Les situacions determinades en què no hi hagi obligació de mantenir la confidencialitat (per exemple, si ja és de domini públic, o ja era coneguda per la part receptora abans de l’acord) i en què la divulgació de la informació confidencial sigui permesa o exigida legalment (com en el supòsit d’una ordre judicial).
- Les conseqüències legals en cas que alguna de les parts incompleixi les seves obligacions. Poden incloure indemnitzacions per danys i perjudicis, així com clàusules penals per la creació de situació de risc.
Validesa d’un contracte de confidencialitat entre empreses
La validesa d’un contracte de confidencialitat es regeix pels principis generals del dret contractual, tal com s’estableix en el Codi Civil i en la Llei de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic (LSSI-CE) quan es contracta de forma electrònica. Perquè un NDA entre empreses sigui considerat vàlid i, per tant, legalment vinculant, ha de complir amb una sèrie de requisits essencials.
En primer lloc, les empreses involucrades han de tenir la capacitat jurídica i d’obrar per contractar. Això significa que han d’estar degudament constituïdes, inscrites, si s’escau, en el Registre Mercantil i actuar a través dels seus representants legals amb poders suficients per a obligar l’entitat.
El consentiment de les parts ha de ser lliure, sense que hi hagi vicis que el invalidin. L’objecte del contracte ha de ser cert, lícit i determinat o determinable, i en els NDAs és important que es formalitzi per escrit. Si el NDA implica el tractament de dades personals, ha de complir amb el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) i la Llei Orgànica de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD).
Conseqüències de no respectar un acord de no divulgació
L’incompliment d’un acord de no divulgació (NDA) pot comportar serioses conseqüències per a la part infractora, principalment d’índole legal, econòmica i de reputació. Ja hem apuntat abans la conveniència d’incloure clàusules que prevegin les corresponents indemnitzacions. En el marc de la normativa espanyola, aquestes conseqüències estan dissenyades per a protegir els interessos de la part divulgadora i compensar qualsevol dany que l’incompliment hagi pogut causar.
La conseqüència més directa d’un incompliment és l’obligació d’indemnitzar pels danys i perjudicis. Això inclou tant el dany emergent, és a dir, el cost directe que ha tingut l’incompliment per a la part perjudicada, com el lucre cessant, que es refereix als beneficis que la part perjudicada ha deixat d’obtenir com a resultat de la filtració de la informació, la quantificació de la qual convindrà dur a terme a través d’un informe pericial.
En globalpacta comptem amb un equip d’advocats especialistes en dret mercantil que pot prestar-te assessorament en qualsevol qüestió relacionada tant amb l’elaboració i revisió de NDAs com amb les reclamacions pel seu incompliment. Pots posar-te en contacte amb nosaltres telefonant al 933 637 910.
