El Tribunal Constitucional en la seva sentència de 31 d’octubre de 2019, núm. Rec. 1020/2019, ha ampliat els supòsits d’inconstitucionalitat de les liquidacions per l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (IIVTNU), l’anomenada plusvàlua municipal.
En concret, la sentència tractava d’un contribuent que va transmetre un terreny, obtenint un guany patrimonial real de 3.473,90 euros, i per contra l’Ajuntament li exigia pagar per l’impost municipal una quota més gran, en concret de 3.560,02 euros, de manera que aquesta superava la riquesa efectivament generada. És a dir, l’impost liquidat era superior al guany patrimonial real obtingut.
El Tribunal considera que una cosa és gravar una renda potencial (l’increment presumible de valor que es produeix en un terreny urbà pel pas del temps), i una altra diferent sotmetre a tributació una renda irreal perquè, si això succeís per aplicació del precepte qüestionat, seria contrari al principi de capacitat econòmica, i l’aplicació de l’impost tindria un resultat confiscatori.
Per tant, estima la qüestió d’inconstitucionalitat respecte a l’article 107.4 perquè el precepte vulnera els principis constitucionals de capacitat econòmica i no confiscatorietat, amb l’abast d’aquells casos on la quota a satisfer és superior a l’increment patrimonial realment obtingut i, pel que fa a la possibilitat de revisió de situacions passades, aclareix que només és possible respecte a aquelles que, a la data de publicació d’aquesta sentència, no hagin adquirit fermesa per haver estat impugnades en temps i forma, i no haver recaigut sobre elles una resolució administrativa o judicial ferma.
Així mateix, també convé recordar que és possible recuperar la plusvàlua municipal si, en els últims quatre anys, vostè ha venut el seu immoble per un preu igual o menor al preu que va pagar quan el va adquirir.
