En anteriors publicacions ens referim a la figura del «comptador partidor» i a la seva regulació en el Codi Civil; en aquest article analitzarem les seves especialitats en el Codi Civil de Catalunya.
Com dèiem, quan en dret de successions parlem de «partició» ens estem referint al conjunt d’operacions que determinen quins béns del difunt (causant) s’han d’adjudicar a cadascun dels hereus (o causahavents), en pagament de les seves respectives porcions hereditàries, i, si s’escau, als legataris.
En concret, el Codi Civil de Catalunya estableix que «tot cohereu pot sol·licitar, en qualsevol moment, la partició de l’herència, excepte en els supòsits d’indivisió ordenada pel causant o convinguda pels hereus d’acord amb la llei».
Per tant, poden fer la partició:
a)El propi causant, mitjançant un acte entre vius o d’última voluntat, podent establir, també, regles vinculants per a aquesta partició.
b)Un comptador partidor al qual el causant encomani aquesta partició, i que haurà d’actuar d’acord amb les regles que aquest hagi establert i, en allò no previst, conforme a la llei.
c) Els hereus, de comú acord, de la forma que considerin convenient, poden prescindir de les disposicions particionals que hagués pogut establir el causant.
Fins i tot en el supòsit que el causant hagués designat comptadors partidors, els hereus poden acordar, unànimement, fer la partició prescindint d’aquells (llevat que el causant ho hagués prohibit expressament).
Què és un comptador partidor?
És la persona designada pel causant per a dur a terme la partició de l’herència, és a dir, per a adjudicar els béns del difunt entre els seus hereus i, si s’escau, legataris.
Tipus de comptador partidor
Segons la forma del seu nomenament distingim entre comptador partidor testamentari, arbitral o judicial.
Comptador partidor testamentari
És aquell a qui el mateix testador ha encomanat la facultat de fer la partició per després de la seva mort.
Contador partidor arbitral
El causant, en previsió de que els hereus no arribin a un acord per a fer la partició, pot instituir un arbitratge testamentari a aquest efecte.
Els hereus també poden, de comú acord, sotmetre a arbitratge la realització de la partició o les controvèrsies que se’n derivin, fins i tot les relatives a les llegítimes.
Comptador partidor judicial
En el cas que el causant no hagi fet la partició ni hagi encomanat a una altra persona aquesta facultat ni instituït un arbitratge, si els hereus no arribessin a un acord per a fer-la, qualsevol d’ells podrà instar la partició judicial.
En aquests casos, s’aplica la Llei d’Enjudiciament Civil, conforme a la qual el Lletrat de l’Administració de Justícia convocarà a junta als hereus, als legataris i al cònjuge supervivent.
En aquesta junta, que es celebrarà amb els que hi concorrin, en el dia i hora assenyalats i que serà presidida pel Lletrat de l’Administració de Justícia, els interessats hauran de posar-se d’acord sobre el nomenament d’un comptador partidor («judicial») que practiqui les operacions divisòries del cabal, així com sobre el nomenament del pèrit o pèrits que hagin d’intervenir en la valoració dels béns.
Si els interessats no arribessin a un acord respecte al nomenament del comptador, se’n designarà un per sorteig d’entre els advocats exercents amb especials coneixements en la matèria i amb despatx professional en el lloc del judici.
Funcions i obligacions d’un comptador partidor
Com hem dit, la funció del comptador partidor consisteix en dur a terme totes les operacions necessàries per a adjudicar els béns del mort entre els seus hereus i, si s’escau, legataris.
En l’exercici de la seva funció, qualsevol tipus de comptador partidor ha de:
a) Guardar igualtat en la mesura del possible, tant si es fan lots com si s’adjudiquen béns concrets.
b) Respectar els límits a la propietat en interès públic i privat.
c) En el cas que el comptador partidor sigui marmessor particular, complir el seu encàrrec en el termini d’1 any a comptar des que fos requerit.
En concret, el comptador partidor judicial ha de:
1) Després de la seva acceptació, complir amb el seu encàrrec. A instància de part, podrà el Lletrat de l’Administració de Justícia fixar-li un termini per a que presenti les operacions divisòries, i, si no ho fes, serà responsable dels danys i perjudicis.
2) Realitzar les operacions divisòries d’acord amb la llei aplicable a la successió del causant (en el cas que ens ocupa, el Codi Civil de Catalunya); llevat que el testador hagués establert regles diferents per a l’inventari, valoració, liquidació i divisió dels seus béns, que s’hauran de respectar, sempre que no perjudiquin les llegítimes dels hereus forçosos.
3) Intentar evitar la indivisió, així com l’excessiva divisió de les finques.
4) Presentar les operacions divisòries en el termini màxim de 2 mesos des que van ser iniciades, en un escrit signat per ell, en el qual s’expressarà:
1r. La relació dels béns que formin el cabal partible.
2n. La valoració d’aquests béns.
3r. La liquidació del cabal, la seva divisió i adjudicació a cadascun dels partícips.
Efectes de la partició
La partició suposa que cada cohereu adquireix la titularitat dels béns i drets que se li han adjudicat.
Un cop realitzada la partició, els cohereus estan obligats, recíprocament i en proporció a llur haver, a la garantia de la conformitat dels béns adjudicats, llevat que:
a) La partició hagi estat feta pel causant i el testament no disposi el contrari o permeti presumir-ho de forma clara.
b) Els cohereus l’hagin exclòs expressament o hi renunciïn.
c) La privació del bé procedeixi d’una causa posterior a la partició o la pateixi el cohereu adjudicatari per culpa seva.
En cas de manca de conformitat per defectes materials, l’adjudicatari tindrà dret a ser compensat en diners per la diferència entre el valor d’adjudicació del bé i el valor que efectivament té el bé a causa del vici o defecte.
L’adjudicatari damnificat haurà de notificar la manca de conformitat del bé sense dilació indeguda; en cas contrari, respondrà dels danys i perjudicis derivats del retard en la notificació.
L’acció de l’adjudicatari en casos de falta de conformitat s’extingirà transcorreguts 3 anys des que va conèixer o va poder conèixer tal disconformitat.
La rescisió per lesió de la participació
La partició es pot rescindir per causa de lesió en més de la meitat del valor del conjunt dels béns adjudicats al cohereu, en relació al de la seva quota hereditària, atès el valor dels béns en el moment en què s’adjudiquen.
Ara bé, la partició feta pel causant no es pot rescindir per lesió, llevat que hagi manifestat o sigui presumible de forma clara la seva voluntat contrària.
En tot cas, l’acció de rescissió caducarà als 4 anys a comptar des de la data de la partició i s’haurà de dirigir contra tots els cohereus.
La rectificació de la partició
Els cohereus demandats en exercici d’una acció de rescissió poden evitar-la si rectifiquen la partició abonant al perjudicat, en diners, el valor lesiu, més els interessos comptats des de la data de la partició.
A més, podran rectificar la partició si s’ha fet amb l’omissió involuntària d’algun cohereu; cas en el qual els cohereus que han intervingut en la partició hauran d’abonar a l’omès la part que proporcionalment li correspongui.
L’addició de la partició
Si la partició s’ha fet amb l’omissió d’algun bé, s’haurà de completar amb l’addició d’aquest bé.
En el cas que hagués concorregut a la partició un hereu aparent:
a) La part que se li hagués adjudicat haurà d’addicionar-se a la dels altres cohereus, si s’escau, en proporció a llurs quotes; o bé,
b) Si així ho acorda la majoria dels cohereus (segons el valor de la seva quota) podrà deixar-se sense efecte la partició, perquè es torni a fer.
A globalpacta comptem amb un equip d’advocats especialistes en dret civil que pot assessorar-te en qualsevol qüestió relacionada amb herències i successions. Pots posar-te en contacte amb nosaltres trucant al 933 637 910.
