Introducció

La caducitat i la prescripció de les accions es fonamenten en el fet que aquestes poden exercir-se durant un període de temps determinat, no indefinit, per a evitar situacions d’inseguretat jurídica.

Si bé en moltes ocasions tendeixen a confondre’s tots dos conceptes, en aquest article s’explicarà en què consisteixen, així com les seves principals diferències.

Ens centrarem en la regulació continguda en el Codi Civil espanyol, i en articles posteriors detallarem les diferències que existeixen en els drets forals.

Conceptes a tenir en compte

Existeixen dos tipus de prescripció: l’extintiva (de la qual tractarem aquí) i l’adquisitiva (anomenada usucapió).

La prescripció extintiva consisteix en l’extinció d’un dret per transcurs del temps. En canvi, la prescripció adquisitiva suposa l’adquisició, pel transcurs del termini establert, de la propietat i altres drets reals (potestat sobre una cosa).

Què és la caducitat?

A diferència de la prescripció, el terme caducitat no es troba regulat en el Codi Civil, si no que s’ha desenvolupat per la jurisprudència.

Així, la caducitat es pot entendre com una figura jurídica que comporta l’extinció d’un dret, per haver transcorregut el termini legalment establert per a exercir-lo, extinció que podrà ser declarada pel jutge encara que ningú la demani.

La caducitat té una sèrie de característiques:

• – Els seus terminis acostumen a ser més breus que els de la prescripció.
• Ha de ser apreciada d’ofici pel jutge.
• No es pot interrompre el termini de caducitat, però en certs casos concrets es podrà suspendre. Cal puntualitzar que la interrupció comporta aturar el termini en qüestió i tornar a començar des de zero, mentre que la suspensió implica que el termini continuarà des d’on es va aturar.

Què és la prescripció?

Com hem dit, la prescripció constitueix una figura jurídica l’aplicació de la qual té com a conseqüència que, pel transcurs d’un termini de temps, s’extingeixi l’acció, és a dir, que no pugui exercir-se un dret a causa de la inacció del legítim titular, quedant privat aquest de tal titularitat i acció.

Per a això, és necessari que concorrin 3 requisits:

• L’existència d’un dret.
• La falta d’exercici d’aquest dret per part del titular.
• El transcurs d’un determinat termini de temps establert per la Llei.

La prescripció té una sèrie de característiques:

• En general, els seus terminis són més llargs que els de la caducitat.
• La prescripció ha de ser al·legada per la part que pretén que s’estimi.
• És susceptible d’interrupció.

Interrupció de la prescripció

El termini de prescripció pot interrompre’s i començarà a comptar-se de nou, reiniciant-se des del principi.

Això significa que els terminis s’aturaran quan es realitzi alguna de les següents actuacions:

• Reclamació extrajudicial per part del creditor (per exemple, l’enviament d’un burofax al deutor).
• Reconeixement del deute per part del deutor (mitjançant actes prou expressius de la seva autèntica voluntat).
• L’exercici de l’acció corresponent davant els tribunals.

El principal efecte que provoca la interrupció de la prescripció és l’eliminació del temps transcorregut. A més, es produeix de manera automàtica quan concorre alguna de les anteriors causes establertes en la Llei.

Diferències entre prescripció i caducitat

Conclusió

En definitiva, la caducitat pot ser apreciada d’ofici i el seu termini no s’interromp, tot i que pot suspendre’s i, un cop passada la suspensió, continuarà pel temps restant; per la seva banda, la prescripció extintiva no es declara d’ofici i el seu termini pot interrompre’s per diverses causes, tornant a reiniciar-se íntegrament cada vegada. És important distingir-les.

L’equip de globalpacta t’assessorarà si tens dubtes a l’hora de saber si pots exercitar una acció o si tant aquesta com el dret que voldries reclamar s’han extingit. Pots contactar amb nosaltres telefonant al 93 363 79 10.