Es parla de «successió testada» quan una persona mor havent atorgat testament, i de «successió intestada o abintestato» quan no el va atorgar.
El testament és un instrument a través del qual el causant (difunt) expressa la seva voluntat respecte al destí que s’ha de donar als seus béns i drets després de la seva mort i en el qual institueix un o diversos hereus.
Precisament, com en les successions intestades no existeix testament, entra en joc el procediment conegut com a «declaració d’hereus».
En aquest article ens referirem a la declaració d’hereus segons el Codi Civil de Catalunya.
Què és la declaració d’hereus?
La declaración de herederos abintestato es el procedimiento (o La declaració d’hereus abintestato és el procediment (o expedient) notarial pel qual es determina qui o qui són els hereus d’una persona que ha mort:
a) Sense testament (o document contractual successori),
b) Sense haver nomenat hereu en el seu testament, o bé
c) Quan el o els nomenats no arriben a ser-ho.
Es consideren persones interessades i que, per tant, poden instar la declaració d’hereus abintestato de la persona morta: els seus descendents, ascendents, cònjuge o persona unida per anàloga relació d’afectivitat a la conjugal, o els seus parents col·laterals.
Aquesta declaració es tramitarà en una acta de notorietat (coneguda com a «acta de declaració (d’hereus)») davant el notari competent per a actuar:
– on hagués tingut el causant el seu últim domicili o residència habitual, o
– on estigués la major part del seu patrimoni,
– o en el lloc en què hagués mort,
En aquests tres casos, sempre que aquests llocs estiguin a Espanya, i a elecció del sol·licitant.
També es podrà escollir un notari d’un districte confrontant als anteriors. I, en defecte de tots ells, serà competent el notari del lloc del domicili del sol·licitant.
Com declarar als successors?
Per a saber qui o qui són els hereus (o successors) en una successió intestada, el notari acudirà a la llei, en aquest cas, a la Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les successions, en virtut de la qual, seran cridats com a hereus:
• En primer lloc, els fills del causant. En el cas que algun o alguns d’aquests fills haguessin: a) mort abans que el causant, o b) estat declarats absents o indignes, seran cridats com a hereus, els seus descendents.
• En el cas que tots els fills repudiessin (o renunciessin a) l’herència, es diferirà als néts o descendents posteriors, llevat que sobrevisqui el cònjuge o convivent en parella estable del mort, i aquest sigui el progenitor comú dels fills renunciants.
• Si el causant mor sense fills ni altres descendents, l’herència es defereix al cònjuge vidu o al convivent en parella estable supervivent. En aquest cas, els pares del causant conserven el dret a llegítima.
El cònjuge vidu o el convivent en parella estable supervivent, si concorre a la successió amb fills del causant o descendents d’aquests, té dret a l’usdefruit universal de l’herència.
Cal tenir en compte que el cònjuge vidu no té dret a succeir avantatjat el causant si en el moment de l’obertura de la successió estava separat d’aquest legalment o de fet o si estava pendent una demanda de nul·litat del matrimoni, de divorci o de separació, llevat que els cònjuges s’haguessin reconciliat; i, en el cas de convivent en parella estable supervivent, si estava separat de fet del causant en el moment de la seva mort.
• Si el causant mor sense fills ni descendents i sense cònjuge o convivent, l’herència es defereix als progenitors, a parts iguals. Si només sobreviu un dels dos, la delació a aquest s’estén a tota l’herència.
Si mor, també, sense progenitors, l’herència es defereix als ascendents de grau més proper.
• Si el causant mor sense descendents, sense cònjuge o convivent i sense ascendents, l’herència es defereix als parents col·laterals: primer, als germans; si no hi ha germans, als nebots; i, si no n’hi ha, als altres parents de grau més proper en línia col·lateral dins del quart grau.
• En defecte de tots els parents anteriors, hereta la Generalitat de Catalunya.
Documentació necessària per a fer una declaració d’hereus
El sol·licitant de l’acta de la declaració d’hereus abintestato haurà de lliurar al notari la documentació següent:
- DNI de l’/dels interessat/s.
- Certificat de defunció del causant.
- Certificat d’últimes voluntats del causant, per a acreditar que va morir sense testament, o en cas contrari, el document notarial o judicial que declari la invalidesa d’aquest títol successori.
- Si s’escau, certificat literal de matrimoni del difunt.
- Si s’escau, certificat literal de naixement dels fills del causant.
- Llibre de família.
- Certificat d’empadronament del difunt.
- DNI de dos testimonis.
Testimonis en l’acta de declaració d’hereus
A l’acta haurà de constar, almenys, la declaració de dos testimonis que asseverin que els consten els fets positius i negatius la declaració de notorietat què es pretén.
Aquests testimonis podran ser parents del mort quan no tinguin interès directe en la successió.
Què passa si no es declaren els beneficiaris?
Si el notari no aconseguís esbrinar la identitat o el domicili d’algun dels interessats, anunciarà al BOE i als taulers dels Ajuntaments corresponents a l’últim domicili del causant, al del lloc de la mort, si fos diferent, o al del lloc on radiquin la major part dels seus béns immobles, la tramitació de l’acta i podrà, si ho considera convenient, utilitzar altres mitjans addicionals de comunicació.
Qualsevol interessat podrà oposar-se, presentar al·legacions o aportar documents dins del termini d’1 mes a comptar des del dia de la publicació o, si escau, de l’última exposició de l’anunci.
Transcorreguts 20 dies hàbils a comptar des del requeriment inicial o des de la terminació del termini del mes atorgat per a fer al·legacions en cas d’haver-se publicat l’anunci, el notari acabarà l’acta, fent constar els fonaments de la seva declaració d’hereus, i procedirà a la seva protocol·lització.
A l’acta es farà constar:
a) Quins parents del causant són els hereus abintestato, identificant-los i expressant els drets que els corresponen en l’herència.
b) El dret que tenen aquells interessats 1) respecte dels quals el notari no hagués considerat acreditat el seu dret a l’herència, 2) que no haguessin pogut ser localitzats, o 3) que es considerin perjudicats per l’acta, a exercitar la seva pretensió davant dels Tribunals.
c) Si s’escau, els drets del cònjuge vidu o del convivent en parella estable supervivent.
Si transcorregut el termini de 2 mesos des que es va citar als interessats ningú s’hagués presentat o fossin declarats sense dret els que haguessin acudit reclamant l’herència i, a judici del notari, no hi ha cap altra persona amb dret a ser cridada, remetrà còpia de l’acta de l’actuat a la Generalitat per si resultés procedent la declaració administrativa d’hereu.
Termini per a fer la declaració d’hereus
Sens perjudici dels terminis anteriorment exposats, que s’apliquen un cop ja s’ha iniciat la tramitació de l’acta de la declaració d’hereus, el cert és que no existeix un termini legal per a iniciar la declaració d’hereus.
De tota manera, sí que cal tenir present que, des d’un punt de vista fiscal, hi ha l’obligació de liquidar l’impost de successions en el termini de 6 mesos a comptar des de la defunció del causant (podent-se sol·licitar, en els 5 primers mesos, una pròrroga d’aquest termini per 6 mesos més), i que, transcorregut aquest termini inicial de 6 mesos, es generaran recàrrecs.
Quina diferència hi ha entre un testament i una declaració d’hereus?
Un testament és un negoci jurídic, unilateral, personalíssim i revocable en virtut del qual una persona regula la seva successió i institueix hereu/s i altres disposicions per a després de la seva mort. Com dèiem, si hi ha testament, parlem de «successió testada».
Si no hi ha testament i, per tant, la successió és «intestada o abintestato», la determinació dels hereus del mort haurà de fer-se a través d’un expedient notarial conegut com a «declaració d’hereus», al qual ens hem referit en aquest article.
A globalpacta comptem amb un equip d’advocats especialistes en dret civil que pot assessorar-te en qualsevol qüestió relacionada amb herències i successions. Pots posar-te en contacte amb nosaltres telefonant al 933 637 910.
