La llegítima és la part del patrimoni del testador de la qual no pot disposar lliurement, per estar conferida, per llei, a determinades persones, anomenades «hereus forçosos o legitimaris».
En aquest article analitzarem alguns dels aspectes més rellevants de la llegítima segons la regulació del Codi Civil de Catalunya.
Herència en vida a un dels fills: com afecta a la legítima? La part de la legítima que pot ser donada
La quantia de la llegítima
La Llei estableix que la llegítima és la quarta part (25%) del valor total dels béns de l’herència en el moment de la defunció, després de la deducció dels deutes i les despeses d’última malaltia, enterrament o incineració, i afegint els béns que el causant (difunt) hagués transmès gratuïtament en els 10 anys anteriors a la seva mort.
Qui té dret a la llegítima?
Els legitimaris o hereus forçosos. Aquests són:
- En primer lloc, tots els fills del causant, per parts iguals.
Els fills que haguessin mort abans que el causant, aquells que haguessin estat desheretats justament, els declarats indignes i els absents seran representats, si s’escau, pels seus respectius descendents.
- En defecte de descendents, els progenitors del mort.
Per tant, aquestes persones tindran dret a la llegítima hagin estat incloses o no en el testament i fins i tot, com veurem, encara que no existís testament.
Donacions i atribucions particulars imputables a la llegítima.
El causant pot imputar a llegítima les donacions entre vius que hagués fet, sempre que en el moment de donar ho hagués fet constar expressament o que donés en pagament o a compte de la llegítima. La imputació no podrà imposar-se amb posterioritat.
Són imputables a la llegítima, llevat que el causant disposi una altra cosa:
a) Les donacions fetes pel causant a favor dels seus fills perquè puguin adquirir el primer habitatge o emprendre una activitat professional, industrial o mercantil que els proporcioni independència personal o econòmica.
b) Les atribucions particulars en pacte successori, les donacions per causa de mort i les assignacions de béns al pagament de llegítimes, fetes també en pacte successori, quan es facin efectives.
El causant pot deixar sense efecte la imputació a la llegítima en testament, en codicil, en pacte successori o en escriptura pública. La dispensa d’imputació feta en escriptura pública serà irrevocable i la feta en pacte successori només serà revocable per les causes legals o acordades entre les parts.
Passos a seguir si no hi ha testament
Quan una persona mor sense haver atorgat testament -«successió intestada o abintestat»- entra en joc el procediment (o expedient) notarial conegut com a «declaració d’hereus», al qual ens hem referit en altres articles.
Com el seu nom indica, mitjançant aquest procediment es determina qui és o són els hereus d’una persona morta sense testament (o document contractual successori), sense haver nomenat hereu en el seu testament, o bé quan el o els nomenats no arriben a heretar.
Ara bé, mitjançant el procediment de declaració d’hereus es determinarà qui són els hereus ab intestat del difunt, però aquesta declaració no perjudicarà el dret que tinguin els seus hereus forçosos (o legitimaris), els quals tindran dret a rebre la part que els correspongui de l’herència (la seva respectiva llegítima) tant si existeix com si no hi ha testament i, com dèiem, tot i existir, amb independència que hagin estat o no inclosos en el mateix.
Requisits i procediment per a reclamar la llegítima
El dret dels legitimaris a la llegítima neix en el moment de la mort del causant i, per tant, des d’aquell moment podran reclamar-la a l’hereu.
Així, la llegítima és un dret de crèdit dels legitimaris davant l’hereu.
L’acció per a exigir la llegítima prescriu als 10 anys des de la mort del causant. Ara bé, aquest termini es suspendrà:
- Si el legitimari té dret a exercitar l’acció de reclamació de llegítima contra el seu progenitor, cas en el qual la prescripció quedarà suspesa durant la vida d’aquest; sense perjudici del termini de preclusió de 30 anys a comptar des de la mort del causant, transcorreguts els quals la possibilitat d’exercitar l’acció s’extingirà.
- En el cas que el testador hagués fet ús de la seva facultat de designar dos parents propers perquè institueixin hereu a un o més descendents, fins que es produeixi l’elecció d’aquest hereu.
Alternatives quan no es pot pagar la llegítima
El pagament de la llegítima
L’hereu o les persones facultades per a fer la partició, distribuir l’herència o pagar les llegítimes poden optar -sense que el legitimari s’hi pugui oposar- per pagar-les:
a) En diners, encara que no n’hi hagi en l’herència, o
b) En béns del cabal relicte (és a dir, en béns i drets que formen el patrimoni del causant després de la seva mort), sempre que, per disposició del causant, no correspongui als legitimaris per mitjà d’institució d’hereu, llegat o assignació d’un bé específic, atribució particular o donació.
En aquest cas, la jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya disposa que:
- S’ha de donar la propietat exclusiva, plena i lliure dels béns donats en concepte de llegítima, llevat que el legitimari accepti un indivís.
- En el cas que no sigui possible satisfer-la amb béns hereditaris en propietat exclusiva, plena i lliure, l’hereu l’haurà de liquidar en diners, encara que no n’hi hagués a l’herència.
Què passa si no es pot pagar la llegítima?
Si amb el valor de l’actiu hereditari líquid no queden a l’hereu béns relictes suficients per a pagar les llegítimes:
- En primer lloc, es poden reduir determinats llegats a favor d’estranys o dels propis legitimaris, en la part que excedeixi de la seva llegítima, o poden simplement suprimir-se.
Aquestes reduccions es faran en proporció al seu valor, respectant les preferències de pagament que hagués disposat el causant.
- Si, fins i tot després de fer la reducció o la supressió, el passiu continués superant l’actiu hereditari o si aquest fos encara insuficient, també es podrien reduir o suprimir les donacions computables per al càlcul de la llegítima atorgades pel causant i les atribucions particulars fetes en pacte successori a favor d’estranys o, fins i tot, de legitimaris, en la part no imputable a la llegítima. En aquest cas, la reducció o supressió començarà per la donació més recent i seguirà per la següent més recent, i així successivament, per ordre invers de data. . Si la data coincideix o és indeterminada, es reduiran a prorrata.
L’exercici d’aquesta acció de reducció o supressió de determinats llegats, donacions i altres atribucions per causa de mort, coneguda com a «acció d’inoficiositat»,correspon als legitimaris i als seus hereus, i als hereus del causant, i caduca als 4 anys a comptar des de la mort del causant..
De tota manera, cal tenir en compte que el legatari, el donatari i l’adquirent d’una atribució particular en pacte successori afectats per la inoficiositat poden evitar la pèrdua de la totalitat o d’una part del bé llegat, donat o atribuït si paguen als legitimaris en diners l’import que hagin de percebre.
A globalpacta comptem amb un equip d’advocats especialistes en dret civil que assessorar-te en qualsevol qüestió relacionada amb herències i successions. Pots posar-te en contacte amb nosaltres telefonant al 933 637 910.
