El Protocol Familiar és el conjunt d’acords subscrits pels membres de la família que, simultàniament, ostenten la condició de socis d’una societat i tenen per objecte regular (i) les relacions econòmiques i professionals entre aquells i la societat, així com (ii) la gestió i l’organització de l’empresa.

Els objectius fonamentals del protocol familiar són:

  1. Regular els comportaments i les actuacions familiars dins la societat per evitar que conflictes de naturalesa eminentment familiar transcendeixin a l’esfera social i, en definitiva, perjudiquin a la societat.
  2. Assegurar la continuïtat de la societat, així com preveure el conjunt d’actuacions prèvies pel supòsit de finalització de l’activitat empresarial.

Per això, el contingut del Protocol Familiar no té límits, més enllà del respecte a l’ordre públic i les lleis (pot referir-se tant als valors familiars pels quals s’ha de regir la societat, com a la creació, estructuració i organització d’òrgans socials participats per membres familiars o la submissió a mediació o arbitratge en cas de discrepàncies pel que fa a la interpretació del Protocol Familiar).

A l’hora d’elaborar el Protocol Familiar, és essencial que tots els membres de la família que participin a la societat intervinguin activament en la discussió dels diversos assumptes que es pretenen incloure al mateix, amb l’objectiu d’obtenir el major consens possible.

Així mateix, també és recomanable que els membres familiars es comprometin a dur a terme una revisió periòdica del Protocol Familiar perquè els acords introduïts en ell no quedin obsolets amb el transcurs del temps, assegurant d’aquesta manera la seva plena efectivitat.

Tot i que el contingut del Protocol Familiar pot ser molt ampli, en funció de les circumstàncies de cada cas, es poden distingir tres tipus d’acords, ordenats de major a menor eficàcia jurídica:

  1. Els acords amb eficàcia davant de tercers: són aquells que poden accedir al Registre Mercantil i, conseqüentment, són oposables davant de tercers des de la seva publicació. El Reial Decret 171/2007, de 9 de febrer, té per objecte la regulació de la publicitat dels protocols familiars de les societats mercantils no admeses a cotització i, especialment, l’accés al Registre Mercantil dels mateixos (per exemple, acords sobre la transmissibilitat de les accions o participacions socials, ja que el seu règim jurídic estarà previst als estatuts socials).
  2. Els acords amb eficàcia limitada a les parts: són aquells que no accedeixen al Registre Mercantil i, per tant, no són oposables a tercers. La veritat és que gran part del Protocol Familiar no es pot inscriure en el Registre Mercantil i a les parts tampoc els interessa la seva inscripció i consegüent publicitat perquè són acords que es refereixen a la política interna de l’empresa i qüestions familiars (per exemple, els acords sobre la formació acadèmica i professional que s’exigirà als familiars per a accedir a determinats llocs de treball dins de l’empresa).
  3. Els acords sense eficàcia: són aquells que no transcendeixen de l’àmbit ètico-moral (per exemple, els acords sobre valors i principis familiars que han de regir la societat).

En definitiva, quan es pretén equilibrar i harmonitzar els valors i les funcions de dues institucions diferenciades que, de vegades, es relacionen entre sí (per una banda, la família i, per l’altra, l’empresa) és convenient elaborar un protocol familiar, el contingut del qual pot ser molt variat, en funció de les necessitats de cada cas. Aquest instrument permet anticipar-se a la solució dels eventuals problemes que poden sorgir en el supòsit que divergències estrictament familiars transcendeixin a l’àmbit empresarial.

 

Marta Mingot Torra