Quan mor una persona un dels principals dubtes que sorgeixen és el relatiu al repartiment de la seva herència entre el seu cònjuge vidu o la seva parella estable supervivent i els seus fills.

En aquest article ens centrarem en aquells casos en què el causant (mort) tingui veïnatge civil catalana en el moment de morir i, per tant, en aquelles successions en les quals resulta d’aplicació el Codi civil de Catalunya (CCC).

Dit això, hem de partir de la base que el causant podia haver atorgat un testament en el qual regulés el repartiment dels seus béns -i, en aquest cas, parlarem de successió «testada»- o bé, no haver-lo atorgat -i, en aquest cas, estarem davant una successió «intestada».

1. El repartiment de l’herència en les successions testades.

Mitjançant el testament el causant decidirà com es repartiran els seus béns, és a dir, a qui deixa els seus béns.

A Catalunya és obligatori que en el testament es nomeni a un o diversos hereus. Així, per exemple, el causant pot nomenar hereus al seu cònjuge vidu o parella estable supervivent i/o als seus fills -naturals i/o adoptius i de qualsevol relació-, i/o a qualsevol altra persona física o jurídica, sempre que tinguin capacitat legal per a heretar.

A més a més de nomenar hereu/s, el causant també pot deixar a alguna persona concreta un bé o objecte concret, és el que es coneix com a «llegat».

Per tant, mitjançant el testament, el causant expressarà la seva voluntat respecte del repartiment de la seva herència.

Ara bé, la voluntat del causant de nomenar hereu/s i/o legatari/s està limitada pel CCC. En efecte, al costat dels hereus que podríem denominar «voluntaris» i als legataris, existeixen uns hereus denominats «forçosos», que tindran uns certs drets sobre una herència amb independència del que digui el testament.

a. Qui són els hereus forçosos?

A Catalunya, els hereus forçosos o legitimaris són:

• Tots els fills del causant, per parts iguals.

Si algun dels fills del causant hagués mort o estigués absent, hagués estat desheretat justament, o hagués estat declarat indigne, seran legitimaris els seus respectius descendents; i

• En defecte dels anteriors, el pare i/o la mare del causant, per meitat.

Per tant, el cònjuge vidu o el convivent en parella estable supervivent no és legitimari.

b. A què tenen dret els hereus forçosos?

Els legitimaris tenen dret a la legítima, és a dir, a obtenir una part del valor de l’herència.

A Catalunya, la legítima es la quarta part del valor dels béns de l’herència en el moment de la mort del causant, descomptats els deutes i les despeses d’última malaltia i d’enterrament o incineració i afegit el valor dels béns que el causant hagués donat durant els deu anys previs a la seva mort..

2. El repartiment de l’herència en les successions intestades.

Quan una persona mor sense nomenar hereu, o quan l’anomenat hereu no arriba a ser-ho, s’obre la successió intestada. I, en aquest cas, és el CCC qui fixa qui heretarà i en quin ordre.

a. Qui són hereus en una successió intestada?

Els parents per consanguinitat i per adopció i el cònjuge vidu o convivent en parella estable supervivent (sens perjudici, si escau, de les legítimes) i, en defecte d’això, la Generalitat de Catalunya.

b. Cóm es reparteix l’herència en una successió intestada si el causant mor amb fills i amb cònjuge o parella estable?

b.1) Qui seran els hereus?

Els fills -naturals o adoptius- del causant i, en cas que algun d’ells hagués mort o fos declarat judicialment indigne per a succeir, heretaran els seus descendents.

b.2) Té algun dret el cònjuge vidu o la parella estable supervivent?

Sí, si el cònjuge vidu o la parella estable supervivent concorre a l’herència amb fills o descendents, podrà escollir entre:

• l’usdefruit universal de l’herència;
• o una quarta part alíquota de l’herència i, a més a més, l’usdefruit de l’habitatge conjugal o familiar(aquesta opció s’escull, per exemple, quan concorre a l’herència amb fills d’una anterior relació del causant).

b.3) Què succeeix si el causant mor sense fills o altres descendents?

Doncs que heretarà el cònjuge vidu o el convivent en parella estable supervivent, si bé, el pare i/o mare del causant conservaran el dret a la legítima.

b.4) En quins casos el cònjuge vidu o el convivent estable supervivent no tindrà dret a heretar?

Respecte al cònjuge, quan en morir el causant, estaven separats -legalment o de fet- o estava pendent una demanda de nul·litat de matrimoni, de divorci o de separació, tret que s’haguessin reconciliat; i respecte a la parella estable quan en morir el causant estaven separats de fet.

3. La quarta vidual.

És el dret que té el cònjuge vidu o el convivent en parella estable supervivent no nomenat hereu o legatari, que no té recursos econòmics suficients per a satisfer les seves necessitats, a obtenir de l’herència la quantitat necessària per a satisfer-les.

En definitiva, és important que tots -tant en previsió de ser causants, com de ser descendents o cònjuges/parelles estables del causant- coneguem quins són els nostres drets per a poder exercir-los.

En aquest sentit, a globalpacta comptem amb un equip d’advocats especialitzats en dret de successions que podran assessorar-lo i acompanyar-lo en qualsevol situació relativa a herències. Pot posar-se en contacte amb nosaltres trucant al 93 363 79 10.