Algunes de les qüestions que més preocupen als pares de persones amb discapacitat són les relatives a la seva successió per causa de mort.

En aquest article ens centrarem en les herències, a Catalunya, a favor de fills majors d’edat amb discapacitat psíquica. A aquestes herències s’aplicaran:

• La Llei 25/2010, de 29 de juliol, del llibre segon del Codi Civil de Catalunya, amb les adaptacions operades pel Decret Llei 19/2021, de 31 d’agost, pel que s’adapta el Codi Civil de Catalunya a la reforma del procediment de modificació judicial de la capacitat;
• La Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi Civil de Catalunya, relatiu a les successions;
• La Ley 15/2015, de 2 de juliol, de la Jurisdicció Voluntària, i
• La Ley 8/2021, de 2 de juny, per la que es reforma la legislació civil i processal pel suport a les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica.

El nou marc normatiu en matèria de suport a les persones amb discapacitat

El 3 de setembre de 2021 va entrar en vigor la Ley 8/2021, de 2 juny, que va canviar, així, el sistema fins llavors vigent en l’ordenament jurídic estatal i autonòmic.

Aquesta llei va reemplaçar un règim normatiu en el que predominava la substitució de les persones amb discapacitat per a la presa de les seves decisions, per un altre basat en el respecte a la dignitat de la persona, la seva voluntat i les seves preferències. A més a més, ja no es distingeix entre «capacitat jurídica» (la possibilitat inherent a totes les persones de ser subjectes de drets i obligacions) i «capacitat d’obrar» (l’aptitud del titular d’un dret o obligació per a exercir-lo o complir-la). Ara, la capacitat jurídica comprèn tant la titularitat dels drets i obligacions com la legitimació per a exercitar-los i complir-les, si bé, en alguns casos (discapacitat), aquell exercici requerirà de mesures de suport.

Una altra novetat de la nova regulació és que atorga preferència a les mesures voluntàries, en concret, als anomenats poders preventius, mitjançant els quals es pot designar l’ajuda pel cas de futura discapacitat. Per aquell caso en que no s’haguessin atorgat poders preventius suficients, es regulen mesures de suport, com la guarda de fet, el defensor judicial o l’assistència, en base als principis de necessitat i proporcionalitat; i tot això, per a l’exercici de la capacitat jurídica en igualtat de condicions. L’assistència, entesa com l’ajuda a l’exercici de la capacitat jurídica de la persona afectada, pot ser, per al cas que aquí tractem, una mesura molt idònia.

Què passa si un hereu és discapacitat?

A continuació, analitzarem si pot nomenar-se hereu a un fill amb discapacitat i si aquest podrà acceptar l’herència.

Puc nomenar hereu a una persona amb discapacitat?

Sí. El testador pot nomenar hereu a qualsevol persona que en el moment de la seva mort hagi nascut o hagi estat concebuda i que sobrevisquin al causant, amb independència de que aquesta necessiti d’una mesura de suport per a exercir la seva capacitat jurídica.

Pot acceptar una herència una persona amb discapacitat?

Segons el llibre quart del Codi Civil de Catalunya, per a acceptar (i repudiar) l’herència es requereix capacitat d’obrar.

Si es rellegeix aquesta previsió a la vista de la nova normativa, hem d’entendre que per a que una persona amb discapacitat pugui acceptar una herència (tant si hi ha testament com si no) requerirà d’una mesura de suport.

La figura de l’assistent amb funcions de representació per a acceptar l’herència.

Pot passar que l’hereu major d’edat necessiti suport per a exercir la seva capacitat en el moment d’acceptar l’herència, però que en un moment anterior no l’hagués necessitat. Com hem dit, en aquests casos, el propi hereu podia haver nomenat per a sí mateix (bé notarialment a través de poders preventius, bé judicialment) un assistent per a que, per exemple, acceptés l’herència en nom seu.

Tanmateix, no és comú que l’hereu ja s’hagi nomenat un assistent, ni que sol·liciti la seva designació. L’habitual és que l’expedient judicial de jurisdicció voluntària de provisió de mesures judicials de suport a persones amb discapacitat el promogui alguna de les persones que (a banda del propi discapacitat) estan legalment legitimades per a fer-ho: el Ministeri Fiscal, el cònjuge no separat o parella estable, els seus descendents, ascendents o germans.

L’autoritat judicial, al designar l’assistent, tindrà en compte la voluntat, els desitjos i les preferències de la persona a assistir; i si la persona assistida no pogués expressar-los, basarà la designació en la millor interpretació de la voluntat del discapacitat, d’acord amb la seva trajectòria vital i la informació que tinguin les persones de confiança.

En la resolució del nomenament de l’assistència, l’autoritat judicial concretarà les funcions que ha de dur a terme l’assistent, tant en l’àmbit personal com en el patrimonial.

Beneficis fiscals dels hereus amb discapacitat

Si l’hereu acredita tenir la consideració legal de persona discapacitada amb un grau de discapacitat igual o superior al 33% podrà aplicar-se una reducció a la base imposable de l’impost de successions.

La quantia concreta d’aquella reducció dependrà de quin sigui el grau de discapacitat:

• Si és igual o superior al 33%, de 275.000 euros.
• Si és igual o superior al 65%, de 650.000 euros.

A globalpacta comptem amb un equip d’advocats especialistes en dret civil que pot assessorar-te en qualsevol qüestió relacionada amb herències i successions, incloses aquelles en les que algun hereu estigui en situació de discapacitat. Pots posar-te en contacte amb nosaltres trucant al 933 637 910.