COMPTADOR PARTIDOR I COMPTADOR PARTIDOR DATIU.

Quan en dret de successions parlem de «partició» ens estem referint al conjunt d’operacions que determinen quins béns del mort (causant) s’han d’adjudicar a cadascun dels hereus (o causahavents), en pagament de les seves respectives porcions hereditàries.

El Codi Civil estableix que «tot cohereu que tingui la lliure administració i disposició dels seus béns podrà demanar en qualsevol temps la partició de l’herència» Arribats a aquest punt, hem de distingir dos supòsits:

a) Aquells en què el mateix causant hagi disposat com s’ha de fer la partició dels seus béns, cas en el què haurà de complir-se la seva voluntat, sempre que no perjudiqui la llegítima dels hereus forçosos.

b) Aquells en què el causant no ha dit com s’ha de fer la partició dels seus béns. És en aquests casos on sorgeixen les següents preguntes: a qui s’ha de demanar la partició de l’herència?, qui és l’encarregat de dur-la a terme? i quan entra en joc la figura del «comptador partidor»? En aquest article ens centrarem en la regulació del Codi Civil deixant per a posteriors publicacions les pròpies de diferents Comunitats Autònomes, com, per exemple, les contingudes al Codi Civil de Catalunya.

Què és un comptador partidor?

És la persona encarregada de dur a terme la partició de l’herència, és a dir, d’adjudicar els béns del mort entre els seus hereus.

Tipus de comptador partidor

Segons la forma de nomenament del comptador partidor distingim entre: comptador partidor testamentari, datiu o judicial.

Comptador partidor testamentari

El comptador partidor testamentari és aquella persona a la qual el mateix testador, per actes «inter vivos» o «mortis causa», ha encomanat la facultat de fer la partició per a després de la seva mort.

Aquest nomenament pot recaure en qualsevol persona que no sigui un dels cohereus.

Comptador partidor datiu

Si el difunt no hagués atorgat testament o, havent-lo atorgat, no hagués designat un comptador partidor o el càrrec estigués vacant, els hereus i legataris que representin, almenys, el 50% del cabal hereditari (i amb citació dels altres interessats, si el seu domicili fos conegut) podran demanar el nomenament d’un comptador partidor:

  •  Al Lletrat de l’Administració de Justícia del Jutjat de Primera Instància, a elecció del sol·licitant:

a. De l’últim domicili o residència habitual del causant, o
b. D’on estigués la major part del seu patrimoni (sempre que estigués a Espanya), o
c. Del lloc en què hagués mort (sempre que estigués a Espanya).

En defecte de tots ells, serà competent el del Jutjat de Primera Instància del lloc del domicili del sol·licitant.

Aquesta sol·licitud es farà a través d’un expedient de jurisdicció voluntària, que es caracteritza per requerir de la intervenció d’un òrgan jurisdiccional per a la tutela de certs drets i interessos, però sense que hi hagi controvèrsia.

  • Al notari que tingui la seva residència, a elecció del sol·licitant:

a. En el lloc en què el causant hagués tingut el seu últim domicili o residència habitual, o
b. On estigués la major part del seu patrimoni (sempre que estigués a Espanya), o
c. Al lloc on hagués mort (sempre que estigués a Espanya).

El sol·licitant també podrà triar un Notari d’un districte confrontant als anteriors. En defecte de tots ells, serà competent el notari del lloc del domicili del sol·licitant.

El comptador partidor així nomenat es coneix com a «datiu» i la partició per ell realitzada requerirà de l’aprovació del Lletrat de l’Administració de Justícia o del notari, respectivament, llevat de confirmació expressa de tots els hereus i legataris.

Comptador partidor judicial

Pot passar que el testador no hagi fet la partició, ni hagi encomanat a una altra persona aquesta facultat; en aquests casos, a més de la possibilitat d’optar pel nomenament d’un comptador partidor datiu -sempre que es compleixi amb el referit 50%- els hereus majors d’edat i que tinguin la lliure administració dels seus béns béns podran distribuir l’herència de la manera que ells mateixos tinguin per convenient. Si no s’entenguessin sobre la manera de fer la partició, qualsevol cohereu o legatari podrà reclamar judicialment la divisió de l’herència.

En aquests casos, el Lletrat de l’Administració de Justícia convocarà a junta als hereus, als legataris i al cònjuge sobrevivent.

En aquesta junta, que es celebrarà amb els que hi concorrin, en el dia i hora assenyalats i que serà presidida pel Lletrat de l’Administració de Justícia, els interessats hauran de posar-se d’acord sobre el nomenament d’un comptador partidor («judicial») que practiqui les operacions divisòries del cabal, així com sobre el nomenament del pèrit o pèrits que hagin d’intervenir en la valoració dels béns.

Si els interessats no arribessin a un acord respecte al nomenament del comptador, se’n designarà un per sorteig d’entre els advocats exercents amb especials coneixements en la matèria i amb despatx professional en el lloc del judici.

Funcions i obligacions d’un comptador partidor

Com hem dit, la funció del comptador partidor és la de dur a terme totes les operacions necessàries per a adjudicar els béns del difunt entre els seus hereus.

En l’exercici de la seva comesa, qualsevol tipus de comptador partidor ha de guardar igualtat, en la mesura que sigui possible, fent lots o adjudicant a cadascun dels hereus coses de la mateixa naturalesa, qualitat o espècie.

En concret, el comptador partidor judicial ha de:

  1. Complir amb el seu encàrrec, després de la seva acceptació. A instància de part, podrà el Lletrat de l’Administració de Justícia fixar-li un termini per a que presenti les operacions divisòries, i si no ho fes, serà responsable dels danys i perjudicis.
  2. Realitzar les operacions divisòries d’acord amb la llei aplicable a la successió del causant; llevat que el testador hagués establert regles diferents per a l’inventari, valoració, liquidació i divisió dels seus béns, que s’hauran de respectar, sempre que no perjudiquin les llegítimes dels hereus forçosos.
  3. Intentar evitar la indivisió, així com l’excessiva divisió de les finques.
  4. Presentar les operacions divisòries en el termini màxim de 2 mesos des que van ser iniciades, en un escrit signat per ell, en el qual s’expressarà:
    1r. La relació dels béns que formin el cabal partible.
    2n. La valoració d’aquests béns.
    3r. La liquidació del cabal, la seva divisió i adjudicació a cadascun dels partícips.

A globalpacta comptem amb un equip d’advocats especialistes en dret civil que pot assessorar-te en qualsevol qüestió relacionada amb herències i successions. Pots posar-te en contacte amb nosaltres trucant al 933 637 910.