El Certificat Successori Europeu apareix al 2015 com un document transfronterer capaç de regular, agilitzar i facilitar els elements relacionats amb les successions mortis causa a nivell comunitari.

Aquest document, de caràcter públic i voluntari, es troba regulat al Reglament 650/2012, el qual s’encarrega de recollir els aspectes successoris d’àmbit europeu. El Reglament s’aplica en tot el territori de la Unió Europea, a excepció d’Irlanda i Dinamarca.

El Certificat Successori Europeu permet acreditar la condició d’hereu, legatari, marmessor i administrador en tots els països membres de la UE, a excepció dels anteriorment mencionats. D’aquesta manera, una vegada obtingut el Certificat, aquest tindrà ple efecte sense tenir la necessitat de legalitzar o postil·lar (Apostilla de la Haya) el document.

En aquest sentit, el Certificat només pot ser sol·licitat per qui ostenti la condició d’hereu, legatari, marmessor o administrador mitjançant la presentació dels formularis establerts pel reglament. L’autoritat competent per expedir-lo ve determinada per l’última residencia del causant. En el cas espanyol, segons la Llei 29/2015, de 30 de juliol de 2015, de cooperació jurídica internacional en matèria civil, les autoritats competents per expedir-lo son els notaris i els jutges.

Entre les principals avantatges que atorga el Certificat Successori Europeu, es troba el caràcter probatori, en el sentit de que tota la informació que aquest contingui es considerarà veraç i provada, per la qual cosa, qui aparegui per exemple en qualitat d’hereu, es considerarà que ostenta aquesta qualitat. No obstant, és important destacar que es tracta d’una presumpció iuris tantum, és a dir, admet proba a contrari.

Es tracta d’un certificat amb efecte registral, per tant, és un títol inscrivible suficient per acreditar la condició d’hereu, legatari, marmessor o administrador.

D’altra banda, també té caràcter alliberador donat que aquell tercer que s’encarregui de fer entrega dels bens o dels pagaments a la persona designada pel certificat, es considerarà alliberada de la seva obligació excepte que es demostri mala fe en la seva actuació.

A més a més, té efecte legitimador, és a dir, qui tracta amb la persona designada pel certificat, es considerarà que ha tractat amb la persona que té la facultat per disposar dels bens recollits en el certificat.

Una vega expedit, l’autoritat competent conservarà el document original y expedirà una copia autenticada al sol·licitant, així com a qualsevol persona que acrediti interès legítim. Aquesta copia, té una validesa de 6 mesos, la qual només pot ser prorrogada de manera extraordinària.

El Certificat, una vegada emès, pot ser rectificat, modificat i anul·lat per l’autoritat emissora d’ofici o a petició de qualsevol persona que acrediti interès legítim quan la informació no sigui un fidel reflexa de la realitat. En aquest sentit, en cas de que es doni un dels tres supòsits, l’autoritat emissora haurà de posar-ho en coneixement de les persones que tinguin una copia del Certificat de manera immediata.

Finalment, i a col·lació amb l’anterior punt, en cas de disconformitat, la decisió de l’autoritat emissora pot ser recorreguda per qui ostenti el dret a rebre una copia del Certificat. Aquest procés, es substanciarà pels tràmits del judici verbal i es durà a terme davant del jutge de primera instancia del lloc de residencia del notari que va expedir el certificat.

En conclusió, el Certificat Successori Europeu es presenta com a una eina jurídica unificadora a nivell europeu que permet agilitzar els tràmits i reduir els costos en l’àmbit de les successions mortis causa.