1. La sentència

El passat 3 de novembre el BOE ha publicat la ja anunciada Sentència de data 26 d’octubre de 2021 del Tribunal Constitucional (TC) per la qual ha declarat inconstitucionals els articles 107.1 paràgraf segon, 107.2.a) i 107.4 de la Llei de les Hisendes Locals (LHL), referits a la plusvàlua, a partir d’una qüestió d’inconstitucionalitat promoguda per la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, Ceuta i Melilla. El TC declara que aquests articles són contraris a un sistema tributari sense abast confiscatori, de l’article 31.1 de la Constitució.

L’Impost sobre l’increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana, més conegut com a plusvàlua municipal, grava l’obtenció d’un guany per la transmissió d’un immoble. L’impost de plusvàlua ha estat una de les majors fonts de finançament dels ajuntaments.

No és la primera vegada que el TC es pronuncia sobre la inconstitucionalitat de tributar les plusvàlues. Ja va fer unes primeres puntualitzacions en les Sentències SSTC 26/2017, 59/2017 i 126/2019, quan va declarar la seva inconstitucionalitat, per incomplir el principi de capacitat econòmica com a criteri de tributació, en els supòsits en què existien pèrdues o quan la quota tributària era superior al guany generat. El TC va exigir llavors que es canviés la llei en matèria de plusvàlua.

Ara el TC entén que el mètode objectiu per a la determinació de la base imposable de l’impost de plusvàlua (art. 107.4 LHL) és contrari a la Constitució per establir una realitat fictícia que determina que tota transmissió comporta una presumpció d’increment de valor o quantia, sense que es constati efectivament aquest increment.

En conseqüència, a partir de la publicació de la sentència els mètodes de càlcul de la base imposable de la plusvàlua queden expulsats automàticament de l’ordenament jurídic, impedint així als Ajuntaments realitzar qualsevol liquidació o cobrament de l’esmentat impost per mancança de norma jurídica en la qual fonamentar-se.

  1. Les conseqüències pràctiques per als ciutadans

El TC ha precisat els casos en què es té dret a reclamar la devolució de la plusvàlua: únicament es podrà reclamar si la liquidació de l’impost no és ferma. En els casos de liquidacions provisionals o autoliquidacions, no prosperaran les reclamacions posteriors al 25 d’octubre, dia anterior al de publicació de la sentència del TC.

El TC aclareix què es considera ferm: a més dels casos en els quals existeixi una sentència amb força de cosa jutjada o una resolució administrativa ferma, “tindran també la consideració de situacions consolidades (i) les liquidacions provisionals o definitives que no hagin estat impugnades a la data de dictar-se aquesta sentència i (ii) les autoliquidacions la rectificació de les quals no hagi estat sol·licitada ex art. 120.3 LGT a aquesta data”.

Per consegüent, es podrà reclamar la devolució de l’impost de plusvàlua:

a) Fins ara:

  1. Quan s’ha venut un immoble amb pèrdues (a menor preu del d’adquisició).
  2. Quan la quota de l’impost és superior al guany obtingut.

b) Amb la nova sentència del TC, es podrà reclamar, a més:

  1. Quan s’hagin reclamat les liquidacions o autoliquidacions sense resposta de l’administració abans del 26 d’octubre de 2021, perquè no són fermes.
  2. De totes les liquidacions i autoliquidacions que es liquidin a partir del 26 d’octubre de 2021 fins que entri en vigor una nova al mètode de càlcul de la base imposable redacció (com veurem seguidament, ja entra en vigor demà, dia 10), ajustada a dret, de l’impost de plusvàlua.
  1. La reacció de l’executiu

La seguretat jurídica generada per la sentència del TC de 26 d’octubre no ha durat ni una setmana, perquè el BOE publica avui el Reial Decret Llei 26/2021, de 8 de novembre (RDL), que entrarà en vigor demà, 10 de novembre (i haurà de ser sotmès al Congrés en 30 dies per a convalidar-lo o revocar-lo). Aquesta norma dictada pel Govern intenta adequar l’impost de la plusvàlua a la constitucionalitat, és a dir, que la base imposable gravi la capacitat econòmica efectiva del contribuent.

Així, s’ha creat un model optatiu per a calcular la base de l’impost: d’una banda, es manté el càlcul objectiu declarat inconstitucional, però s’afegeix un nou mètode, en el qual la base imposable de l’impost de plusvàlua serà el resultat de multiplicar el valor cadastral del sòl en el moment de la meritació pels coeficients que aprovin els Ajuntaments, que no podran excedir dels que indica l’RDL (entre el 0,08 i el 0,45) en funció del nombre d’anys transcorreguts des de l’adquisició de l’immoble.

El contribuent podrà triar el mètode de càlcul que consideri menys perjudicial per a ell: el nou, que han denominat càlcul real, o l’anomenat mètode objectiu fins ara regulat en la Llei.

Hi havia la urgència de mantenir una important font d’ingressos dels Ajuntaments. Es pot preveure, no obstant això, que aquesta norma, justificada pretesament per raons d’urgent i extraordinària necessitat, pugui generar nous retrets d’inconstitucionalitat.

Finalment, una última novetat que s’introdueix és que les plusvàlues generades en menys d’un any seran també gravades per l’impost.

 

Anna Martínez-Abarca Druguet