Tot i ser emoji una paraula d’ús general, no està recollida al DIEC, el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, que empra la paraula emoticona i la defineix com a “símbol gràfic que generalment evoca un rostre humà amb diverses expressions, emprat per a expressar estats d’ànim en els missatges tramesos per una xarxa telemàtica..”.

Doncs bé, mitjançant l’ús d’aquests pictogrames completem el contingut dels nostres missatges, matisem les nostres paraules i fins i tot, podem arribar a substituir del tot el missatge en format text. Per tant, està més que clar que els emojis han arribat per quedar-se, convertint-se en un instrument molt emprat entre els usuaris de missatgeria instantània, a l’efecte de poder expressar les seves emocions i comunicar-se de forma més fluida i immediata.

En conseqüència, l’ús generalitzat d’aquestes icones digitals ha traspassat la pantalla fins a arribar a incidir en els procediments judicials. Concretament, recentment s’ha obert el debat sobre si els emojis poden arribar a ser una font de prova vàlida, als efectes d’enjudiciar l’objecte d’un litigi.

De fet, actualment, falta una cultura judicial a favor de la valoració de l’emoji, sent pocs els casos en els quals jutges i tribunals reconeixen, efectivament, efectes probatoris per la resolució del cas concret.

La jurisprudència s’absté d’extraure conclusions sobre la seva utilització, probablement i en certa manera, per l’ambigüitat de la seva interpretació, ja que els manca una definició clara i unes regles gramaticals per tal de poder interpretar-los en els diferents contexts en els quals puguin aparèixer. De manera que, ateses les circumstàncies, l’emoji utilitzat tindrà un significat o un altre, quedant subjecte a la lliure interpretació del jutge, variant en si mateix el significat del missatge objecte d’anàlisis i en conseqüència, els efectes probatoris que poden tenir dins del procés judicial.

La importància probatòria dels emojis

Tot i aquesta manca de conlcusions, existeixen algunes resolucions, sobretot en el procés penal, que han deixat entreveure la importància probatòria d’aquestes icones digitals.

Trobem, per exemple, la sentència de l’Audiència Provincial de les Illes Balears de 27 de juny de 2018, en la qual es va condemnar a l’acusat com a responsable d’un delicte d’amenaces. [1] Doncs aquest, va escriure al seu estat de WhatsApp dirigit contra la seva dona, el següent:

““hasta que la muerte os separe eso dijo el cura ☠ ”

“Pronto iré a por ti como te dije 👹👹”

“Ya te cogeré h.p 🗡 ⚰ ”

El tribunal va considerar que el text d’aquests estats juntament amb els emojis de calaveres, taüts i ganivets no donaven lloc a la subjectivitat ni a l’ambigüitat. Afirmant que “no són mers estats anímics, sinó que van directament dirigits a atemorir la denunciant”.

Per tant, podem comprovar que les emoticones complementen als missatges de text, als efectes de dur a terme la conducta constitutiva d’amenaces i que, per això, no podem obviar la seva eficàcia probatòria. Donat que, si llegim els missatges sense tenir en compte les icones, aquests poden quedar incomplets i no mostrar el caràcter amenaçant amb el que l’autor originàriament els va escriure.

En conclusió, tot i que jutges i tribunals es mostrin reticents a pronunciar-se sobre l’eficàcia probatòria dels emojis, a causa del seu auge en les nostres comunicacions diàries i a la incidència jurídica que poden arribar a tenir, caldria establir una línia jurisprudencial que consolidi a la pràctica les emoticones com a font de prova.

L’equip de globalpacta, especialista en dret processal, valora com la missatgeria instantània pot afectar un litigi i segueix atent a les novetats que puguin donar-se en aquest àmbit.

Paula Moyano

[1] A. Abel Fabregó, “Los emojis como fuente de prueba”. Revista Jurídica de Cataluña núm. 4-2021 (p. 129)