L’impost sobre societats. El Tribunal Constitucional declara inconstitucionals determinades modificacions introduïdes pel Reial decret llei 3/2016.

Sentència del Tribunal Constitucional de 19 de gener de 2024

El Tribunal Constitucional ha declarat que els límits més estrictes per a les grans empreses que regulaven la compensació de bases imposables negatives i l’aplicació de les deduccions per doble imposició, així com l’obligació de revertir deterioraments de participacions que prèviament s’havien deduït, són inconstitucionals.

Aquestes modificacions afectaven a:

(1) La fixació per a les grans empreses de límits percentuals més estrictes (del 50% i del 25%) per a la compensació de bases imposables negatives.

(2) La introducció d’un límit addicional a l’aplicació de deduccions per doble imposició (interna i internacional) per a les grans empreses.

(3) L’obligació d’integrar de forma automàtica a la base imposable una reversió mínima anual en els exercicis 2016-2020 dels deterioraments prèviament deduïts de participacions.

Es desenvolupa reglamentàriament la nova figura de l’autoliquidació rectificativa.

Aquesta nova figura d’autoliquidació rectificativa serà obligatòria per a la rectificació d’autoliquidacions dels principals impostos.

La Llei 13/2023, de 24 de maig, va introduir importants modificacions en matèria tributària, entre les quals destaca la creació de la nova figura de l’autoliquidació rectificativa que, en els tributs en què així ho prevegi la seva normativa específica, substitueix el sistema dual d’autoliquidació complementària i sol·licitud de rectificació previst a la Llei General Tributària (LGT). En concret, s’estableix un sistema únic per a la correcció de les dades consignades a les autoliquidacions, que permetrà als obligats tributaris rectificar, completar o modificar l’autoliquidació presentada amb anterioritat, amb independència del resultat i sense necessitat d’esperar la resolució administrativa.

Els trets principals:

– La presentació d’una autoliquidació rectificativa serà obligatòria per als que vulguin rectificar, completar o modificar les autoliquidacions prèviament presentades i s’haurà de fer mitjançant el model aprovat a aquest efecte per l’Administració.

– L’autoliquidació rectificativa es pot presentar dins del termini de quatre anys de prescripció del dret de l’Administració a liquidar el deute tributari o del dret dels obligats a sol·licitar una devolució.

– L’autoliquidació rectificativa s’han d’incorporar les dades de l’autoliquidació originària que es mantinguin invariables, i les que es modifiquin o s’incloguin per l’obligat tributari.

IRPF. Sol·licituds de devolució de l’IRPF pels pensionistes que van fer aportacions a mutualitats.

Una sentència del Tribunal Suprem va reconèixer el dret dels treballadors que van cotitzar a la Mutualitat Laboral de la Banca fins al 1978 a rebre un reemborsament per l’excés de tributació, ja que es gravaven tant les cotitzacions com les pensions percebudes. Aquesta sentència va obrir la porta que altres col·lectius similars també reclamin aquesta devolució.

El Tribunal Suprem també obliga a Hisenda a tornar l’excés de tributació aplicat en els exercicis no prescrits, és a dir, els darrers quatre (2019-2022).

Per poder aplicar la reducció prevista a la D.T 2a cal haver realitzat aportacions a mutualitats, en tot cas en una data anterior a 1 de gener de 1999, i que aquestes aportacions no hagin pogut ser objecte de reducció o minoració a la base imposable del impost d’acord amb la legislació vigent a cada moment.

Per això, està previst que el 20 de març s’habiliti un formulari senzill que permeti canalitzar totes les sol·licituds per a la seva resolució a partir de la informació de què disposa l’Agència, així com de la informació sobre la vida laboral dels sol·licitants que la AEAT recull de la Seguretat Social i altres organismes.

Per tant, no caldrà adjuntar a la sol·licitud cap tipus de documentació, ja que, en general, l’AEAT ja comptarà amb la informació necessària per a la resolució de la sol·licitud.

Tant el formulari de sol·licitud com la informació relativa a aquest procés es posaran a disposició dels interessats a través de la Seu electrònica de l’AEAT

Impost del plàstic. La DGT aclareix la diferència entre els termes “reciclat” i “reutilitzable” a efectes de l’impost especial sobre els envasos de plàstic no reutilitzables.

La diferència entre tots dos termes és important a l’hora de determinar quan un envàs de plàstic està subjecte o no a aquest impost. Així, la DGT considera que no formen part de l’àmbit objectiu de l’impost aquells envasos que són reutilitzables, és a dir, que han estat concebuts, dissenyats i comercialitzats per realitzar múltiples circuits o rotacions al llarg del seu cicle de vida, o per ser emplenats o reutilitzats amb la mateixa finalitat per al que van ser dissenyats.

Tot i això, els envasos fabricats amb plàstic reciclat sí que formen part de l’àmbit objectiu de l’impost, i la base imposable estarà constituïda exclusivament per la quantitat de plàstic no reciclat, expressada en quilograms, incorporada a aquests productes. A aquests efectes s’entén per reciclats aquells envasos que han estat obtinguts mitjançant una operació de valorització mitjançant la qual els materials de residus són transformats novament en productes, materials o substàncies, tant si és amb la finalitat original com amb qualsevol altra finalitat.

Impost sobre patrimoni. Empresa familiar.

No és possible el compliment simultani del requisit de funcions directives en una entitat hòlding i en la seva societat filial, al no existir una participació directa de la primera a la segona.

Consulta DGT V2752-23, de 10 d’octubre de 2023.

La Direcció General de Tributs sosté, sobre la base d’una interpretació literal de la norma, que una mateixa persona no pot donar compliment al requisit de funcions directives en una entitat hòlding i en la seva participada de segon nivell, perquè la regla que permet el còmput separat del llindar del 50 % de rendes només és aplicable en cas que hi hagi una participació directa en ambdues entitats.

La DGT considera que, en la mesura que els dos administradors no mantenen una participació directa en la filial, no és aplicable la regla de còmput separat, de manera que les rendes percebudes de la societat filial s’han de tenir en compte, de forma negativa, en el còmput del percentatge de què representen les percebudes de l’entitat hòlding.

Impost sobre societats. Les entitats dedicades a l’arrendament d’habitatge han de complir els requisits perquè l’arrendament es qualifiqui com a activitat econòmica.

Tribunal Superior de Justícia de Madrid. Sentència de 18 d’octubre de 2023

En un supòsit d’activitat econòmica d’arrendament de 15 habitatges, l’AEAT va rebutjar que una entitat reunís els requisits per aplicar el règim especial d’entitats dedicades a l’arrendament d’habitatges (EDAV) per no desenvolupar una autèntica activitat de lloguer.

El TSJM ressalta que la Llei de l’impost sobre societats defineix de manera expressa el concepte d’activitat econòmica i estableix que, perquè el lloguer d’immobles tingui la consideració fiscal, s’ha de comptar, almenys, amb una persona empleada amb contracte laboral i jornada completa que gestioni l’activitat.

Impost sobre el patrimoni. El requisit de funcions de direcció no el pot complir una altra persona del grup familiar si l’exempció és per participació individual.

Direcció General de Tributs. Consulta V2390-23, de 5 de setembre de 2023

La consultant és titular de manera individual de l’11,50% de les accions d’una societat anònima i el seu cònjuge del 3,5%. Aquest darrer desenvolupa la tasca de director de departament de l’entitat i la seva remuneració representa més del 50% dels seus rendiments empresarials, professionals i del treball personal. Es pregunta a la DGT si la seva situació compleix amb els requisits per aplicar l’exempció per empresa familiar de l’Impost sobre Patrimoni.

La DGT adverteix que en aquest cas no es compliria el requisit relatiu a l’exercici de funcions directives, ja que la consultant no exerceix efectivament funcions de direcció a l’entitat. No és rellevant a aquests efectes que aquestes funcions siguin exercitades pel seu cònjuge, atès que aquest no assoleix la participació mínima del 5% a nivell individual i el grup familiar no assoleix conjuntament el percentatge mínim del 20%.

Derivació de responsabilitat. La responsabilitat de cada membre del Consell d’Administració s’ha d’analitzar individualment.

Audiència Nacional. Sentència de 24 d’octubre de 2023

L’Administració va declarar responsable subsidiari de determinats deutes tributaris d’una societat a un dels seus consellers perquè, segons ell, el Consell d’Administració no va supervisar correctament l’actuació del conseller delegat de l’entitat, ni tampoc els seus membres van tenir la diligencia deguda a fi d’evitar la comissió d’infraccions tributàries.

L’Audiència Nacional considera inadmissible que l’Administració tributària derivi la responsabilitat al conseller pel fet de pertànyer al Consell d’Administració. A judici seu, l’AEAT necessàriament ha de realitzar una exposició justificada i raonada de la conducta concreta de cada conseller en relació a la situació que va impossibilitar el cobrament dels deutes tributaris derivats per part de la AEAT.

A globalpacta comptem amb un equip d’especialistes que et pot prestar assessorament en qualsevol qüestió relacionada amb l’àmbit fiscal, incloses les seves implicacions. Pots posar-te en contacte amb nosaltres trucant al 93 363 79 10.