Les activitats recreatives desenvolupades en el medi natural tenen una demanda creixent, any rere any, per una part de la ciutadania interessada en aprofitar els seus moments de lleure realitzant activitat esportiva a l’aire lliure. Ja no es tracta únicament d’una minoria d’esportistes o aventurers que, pel seu propi compte i risc, es llancen a la muntanya gestionant i assumint personalment els riscos inherents a l’activitat.
L’evolució de les activitats recreatives a l’aire lliure
Des de fa uns quants lustres s’ha generat una demanda creixent d’aquest tipus d’activitats, anomenades popularment com a esports de risc, d’aventura o activitats de turisme actiu, que ha suposat l’evolució d’unes disciplines esportives residuals practicades per un sector molt minoritari de la societat, cap a activitats de gran importància social i per al desenvolupament socioeconòmic dels entorns, generalment rurals, en els quals es practiquen.
Una gran part dels actuals practicants d’activitats esportives a l’aire lliure demanen serveis que complementin la seva manca d’experiència, capacitat o de coneixement de l’entorn, i el mercat reacciona oferint-los serveis per satisfer aquesta demanda. Ha proliferat la senyalització de senders, la instal·lació de vies ferrades, la creació de centres de btt, la promoció d’escoles d’escalada, l’oferta d’un ampli ventall d’activitats terrestres, aèries i aquàtiques per part de clubs, associacions i empreses privades anomenades de turisme actiu.
Riscos i responsabilitats: Un enfocament legal i social
El focus d’atenció social ja no està en la rara avis de l’aventurer, alpinista, ciclista o escalador solitaris que, sols o en grup, practiquen activitats esportives a l’aire lliure, sinó en la gran massa de demandants d’aquest tipus de serveis i en els oferents que satisfan aquesta demanda, degut als drets i obligacions que genera la seva interacció i les potencials responsabilitats pels riscos inherents a les activitats que comparteixen.
La societat demana serveis per a la pràctica d’aquest tipus d’activitats i assumeix, en major o menor mesura que, pel fet de la seva pràctica, el demandant està acceptant un risc que és inherent a l’activitat. Però també exigeix que els oferents que satisfan aquesta demanda ho facin amb les màximes garanties, per això la importància de la gestió de riscos en activitats a l’aire lliure.
Regulacions i Drets del Consumidor
Les Administracions Públiques es fan ressò d’aquesta oferta i demanda de serveis, de les relacions jurídiques que sorgeixen de la interacció entre demandants i oferents, dels interessos generals en joc, dels riscos que suposa l’efecte crida per la promoció d’aquest tipus d’activitats tant per al medi ambient com per a les persones, de la importància econòmic–social que suposen per a les zones en les quals es practiquen, per la qual cosa tendeixen a regular la pràctica d’aquestes activitats.
La regulació administrativa tracta de vetllar per l’interès públic i els interessos de la part més vulnerable de les que intervenen en una relació jurídica que, fonamentalment en aquests casos, són el medi ambient i el consumidor de serveis per a la pràctica d’activitats recreatives a l’aire lliure.
El principi de responsabilitat per risc
Quan en la pràctica d’una activitat de risc es produeix un incident que provoca danys, bé en les persones, en els béns o en el medi natural, es genera un conflicte, es reclamen responsabilitats i es busca identificar els responsables que hagin d’assumir i respondre pels danys ocasionats. En aquest conflicte poden intervenir particulars, consumidors, oferents de serveis, organismes públics i acostuma a debatre’s en expedients administratius i tribunals de justícia. I aquest és el quid de la qüestió: l’incident, els danys, el conflicte, les responsabilitats i les conseqüències indesitjables, moltes vegades irreparables, que aquest escenari comporta.
Els poders públics tenen la responsabilitat i el deure d’establir les normes legals precises per a regular i protegir els interessos i els drets en joc, quan afecten tant l’interès general, com als drets o béns públics. I els demandants i oferents tenen el deure d’actuar d’una manera legal, responsable i ètica. La finalitat és, o hauria de ser, que amb aquest repartiment de rols s’aconsegueixin reduir els riscos inherents a la pràctica d’aquest tipus d’ activitats fins a portar-los a un nivell de risc residual, de manera que el risc de produir-se esdeveniments danyosos es vegi reduït al mínim nivell possible.
Els organismes públics promouen i faciliten activitats formatives i informatives destinades tant a demandants com a oferents, estableixen restriccions per preservar i protegir els valors naturals, a més de barreres d’entrada en el mercat d’oferents d’aquest tipus de serveis per protegir els demandants o consumidors. D’aquesta manera, els qui ofereixen serveis professionals d’activitats considerades de risc usualment es veuen legalment obligats, essencialment, a inscriure’s en un registre públic, a exercir l’activitat per mitjà de persones degudament capacitades i titulades, a tenir productes d’assegurança contractats, a utilitzar material degudament homologat, a protocolitzar plans de contingència, a comprometre’s per escrit a complir amb totes les prescripcions legals vigents en cada moment i a signar un document contractual amb el client en el qual se li doni determinada informació mínima.
Estratègies preventives i educació
La doctrina emanada dels tribunals segueix el principi general que, qui voluntàriament i conscientment realitza una activitat de risc, ha d’assumir les conseqüències que es produeixin derivades del risc inherent a l’activitat, ponderant-se les responsabilitats segons les circumstàncies del cas concret. Però també regeix la doctrina jurisprudencial segons la qual, qui desenvolupa una activitat que genera riscos ha de respondre en cas que es produeixin efectes que causin danys. Doctrines que evolucionen sobre la base del principi legal que, qui per acció o omissió causi dany a un altre, intervenint culpa o negligència, haurà de reparar el dany causat.
Per tant, demandants i oferents han de tenir en compte que cal posar tots els seus millors esforços a reduir el risc inherent a l’activitat i portar-lo a un nivell residual, complint i aplicant no només les normes legals i doctrina dels tribunals, sinó actuant conforme a valors com la prudència, la diligència, l’autoresponsabilitat, l’empatia, responsabilitat social i el comportament ètic.
La importància del consentiment informat
Els demandants s’han de formar, preparar i informar per tal de guanyar capacitat, competència i experiència per al desenvolupament d’una activitat recreativa a l’aire lliure, i han de comptar amb guies i monitors en cas de considerar-los necessaris o convenients per garantir la seva seguretat i la del seu grup. Els oferents han de prestar els seus serveis anant més enllà del mer compliment de les lleis i reglaments. D’aquesta manera, aquests han d’informar expressament, àmpliament i degudament als seus clients o usuaris, no només de les característiques de l’activitat, de l’equip individual necessari, els coneixements i aptituds mínims requerits, les dificultats previsibles, el comportament envers l’entorn i les normes obligatòries per al seu correcte desenvolupament, sinó que també han d’informar de forma expressa i acreditable sobre els riscos inherents que comporta la realització de l’activitat, obtenint del demandant un consentiment veritablement informat.
A més, hauran d’ actuar de forma preventiva posant els seus millors esforços a establir actuacions i controls que tendeixin a reduir d’una manera eficaç el risc inherent, amb l’objectiu d’aconseguir portar-lo a un nivell residual, extremant les actuacions preventives en els casos en què intervinguin menors d’edat.
Quan es materialitza el risc inherent a aquest tipus d’activitats solen produir-se danys personals, i el risc que puguin ser greus o molt greus és notori. Aquestes conseqüències són indesitjables per a demandants i oferents, i no es veuen esmenades en moltes ocasions amb una compensació econòmica, sanció administrativa o condemna judicial. Les conseqüències d’un incident que deriva en danys personals van més enllà del risc evident de veure’s embolicats en un conflicte administratiu o judicial i ser subjectes de responsabilitats legals. S’han de tenir en compte també els potencials efectes emocionals, els reputacionals i les conseqüències irreparables que poden generar els riscos assumits en cas de manifestar-se.
L’ acció preventiva, la gestió dels riscos inherents i l’actuar més enllà del que dicten les normes legals, són premisses fonamentals perquè tant demandants com oferents d’activitats recreatives en el medi natural desenvolupin la seva activitat amb responsabilitat, diligència i garanties de permanència.
A globalpacta comptem amb un equip d’advocats especialistes en turisme i en consultoria de medi ambient que pot acompanyar-te i oferir-te assessorament en qualsevol qüestió relacionada amb aquests temes. Pots posar-te en contacte amb nosaltres trucant al 933 637 910.
