Els animals no són coses, sinó éssers vius amb sensibilitat.

Fins ara aquesta és una afirmació que la podien subscriure milers de persones amb animals de companyia però que la nostra legislació no reconeixia. La nova Llei 17/2021 de 15 de desembre  es preocupa molt del benestar de l’animal i les diferents versions de la llei, anteriors a la seva aprovació, cal dir que l’han anat millorant. Igualment és important saber i tenir present que existeix una Direcció General de Drets dels Animals, depenent del Ministeri de Drets Socials, que s’ocupa de les qüestions referents als animals.

La Llei que es va aprovar al desembre posa el nostre sistema normatiu a l’alçada de molts països europeus pel què fa a la regulació dels efectes de la nul·litat, separació o divorci en els animals. Si bé és veritat que a Catalunya molts jutges de família ja s’han anat pronunciant en els darrers anys, només el dret civil català feia algun esment a que els animals no fossin tractats com a coses.

Aquesta Llei que s’ha aprovat ara, s’havia presentat des de feia molts anys al Congrés, s’admetia però els diferents canvis de Govern no van facilitar mai que es pogués arribar a debatre. Fins al passat mes de desembre.

Quins són els principals elements d’aquesta llei?

  1. S’estableix que els animals no poden ser embargats, ni els de companyia (gat i gos), ni la resta d’animals. Sí es poden embargar els seus fruits, per exemple: els premis que guanyi un cavall o un gos de competició. Els animals d’una granja o una finca agrícola i que serveixen pel treball, tampoc poden ser embargats.
  2. En cas de divorci o separació, el jutge de família ha de resoldre les peticions que les parts li facin referents als animals de companyia de la família. I això serà tant en cas de conveni de mutu acord, com en cas de divorci contenciós. I a l’hora de prendre aquesta decisió, també es tindrà en compte l’aspecte econòmic: el pinso, les vacunes, el veterinari…
  3. Es vincula la violència de gènere amb el maltractament animal: qui és capaç de violentar un animal, pot violentar una persona. I es fixen limitacions a la guarda i custòdia en els casos d’antecedents per maltractament animal.
  4. S’estableix que les despeses generades per la cura i curació d’un animal ferit o abandonat, aniran a càrrec del seu propietari. Si se n’ha fet càrrec una altra persona, les hi podrà reclamar. O sigui, que el responsable de l’animal és el seu propietari i no se’n pot desentendre abandonant-lo, com passa tan sovint.
  5. Igualment, si es lesiona un animal de companyia de manera greu o se li causa la mort, el propietari pot exigir una reclamació pel dany moral que se li ha causat. Per exemple: un gos que mata o fereix greument un gat. El propietari del gat podria demanar una indemnització a l’amo del gos.
  6. En cas de discrepància sobre el destí dels animals de companyia quan estem en una separació o divorci, s’estableix que els animals no es poden dividir i tampoc es poden vendre per repartir-se els guanys. Els propietaris, de mutu acord, ho poden acordar però el jutge no els pot obligar.
  7. La llei també s’ocupa de regular qui se’n farà càrrec d’un animal en el cas que el seu amo mori sense haver-ho previst en el testament, i diu que ho farà l’hereu o els legataris; i si cap dels dos el vol, anirà a un centre d’acollida. Si el vol més d’un hereu, ho decidirà el jutge pensant en el benestar de l’animal.

Un canvi de paradigma.

Així doncs, la llei marca un canvi de paradigma i de tractament dels  animals en diferent situacions de la vida dels seus amos. Cal fer-se responsable de l’animal de companyia amb totes les conseqüències, també en els casos de separació i divorci, i en els casos de defunció de l’amo.

S’estableix el concepte de benestar de l’animal a l’hora de prendre decisions que l’afectin, tant en els casos que, per qualsevol motiu, els amos no es posin d’acord i hagi de decidir-ho un jutge, com en els casos en els que, tot i haver-se arribat a una decisió, es considera que afecta el benestar de l’animal.

Laura Gaude i Mas

Advocada